Acomiadament d'en Michel

Amics i companys: La vetlla d'en Michel començarà avui a partir de les 19h. al tanatori de Girona.

L'acte d'acomiadament serà demà a les 11h. al mateix lloc.

La incineració serà el dimecres a una hora encara per a confirmar.

Salut i ara més que mai, força!!!

4 i 5 de maig "Mostra de cultura anarquista d'Olot"

Què és la Mostra de Cultura anarquista d’Olot?

La Mostra és una iniciativa cultural ideològica promoguda per la CNT d’Olot i la Biblioteca Social d’Olot per a acostar la realitat històrica, actual i de futur d’un ideari i unes pràctiques anarquistes que creiem són la més alta expressió de democràcia i llibertat.

A la mostra hi trobaràs xerrades, exposicions, documentals, una fira del llibre i una publicació digital que sortirà a la llum uns dies abans i que podràs consultar en aquesta mateixa web.

Aquestes són les eines que considerem seran útils per expandir el coneixement de l’ideari anarquista, doncs és una eina -l’anarquisme- que s’utilitza cada dia més de manera instintiva davant problemàtiques socials actuals, doncs de tots/es és sabut com han estat funcionant moltes de les mobilitzacions socials actuals (presa de decisions en assemblea, sense jerarquies, des de l’autogestió, la solidaritat i un llarg etc.). Per tant, creiem que pot tenir un cert interès entre la gent que desconeix la realitat d’aquesta ideologia i és aquest un motiu de primer ordre a l’hora d’organitzar des de les nostres entitats els diferents actes que s’hi duran a terme.

Rebutgem i combatem a través d’aquesta iniciativa qualsevol clixé negatiu que sobre l’anarquisme es té, com que l’anarquia és “desordre i caos”, i per tant intentarem amb els diferents actes acostar-nos als que a diferència de la majoria de nosaltres no són anarquistes, no ho saben o que sí que ho són i volen aprofundir en el seu coneixement.

En definitiva aquesta Mostra de Cultura Anarquista d’Olot aspira a que la gent hi passegi, hi escolti, hi digui la seva i s’emporti algun que altre llibre àcrata, juntament és clar, amb una bona impressió del que per a nosaltres és una oportunitat més per a construir una societat més lliure i igualitària.

Salut i anarquia!


Mes informació a:
http://www.mcaolot.info/

Ens ha deixat en Michel

Avui 29 d'abril ens ha deixat als 55 anys el nostre amic i company Michel Rosselet, traductor, secretari de comunicació del Sindicat d’Activitats Diverses de la CGT de Girona. Ha mort d'un sobtat infart. Els seus companys compartim amb el seu fill Sergi i la seva companya Yolanda tot el nostre sentiment de impotència i de tristesa.

Amb en Michel marxa una gran persona en lo humà i un militant llibertari exemplar. Del seu pensament, del seu elevat sentit de la dignitat humana i de la seva actitud rebel ens n'ha deixat una bona mostra en els seus originals comunicats i escrits, una prosa arrebossada d’intel·ligent ironia que es distancia dels típics i freds comunicats al ús.

Fill de família obrera, en Michel va néixer i viure a Suïssa fins a la dècada dels 80 on participà activament en grups anarquistes i moviments de lluita social. Per a negar-se a formar part de la militaritzada societat Suïssa, va estar empresonat al declarar-se insubmís al servei militar. Dintre la presó es dedicava al desacatament. Ja amb posterioritat, quan treballava en una fàbrica de patates, es va dedicar a la pràctica del sabotatge de la maquinària i instal·lacions del centre. En Michel tambés es trobà vinculat al gran Centre Social anarquista Espace Noir http://www.espacenoir.ch/~ch/ .

A principi dels 90 es trasllada a Badajoz i després a Madrid on milita a la CNT-AIT i posteriorment a la CGT. Més endavant es trasllada al carrer Perill de Barcelona on es fa soci de l'Ateneu Llibertari de Gràcia situat al mateix carrer, és membre de l'emissora de ràdio lliure "Ràdio-Contrabanda" en la que els seus articles destaquen per el seu bon art en l´'us de la paraula mentre que continua la seva militància anarcosindical. Amb posterioritat, ell i la seva companya Iolanda es traslladen a viure a L'Empordà on hi nasqué el seu fill Sergi.

A la CGT de Girona ha estat secretari de comunicació i les seves darreres aportacions han estat la promoció de la Trobada Internacional Anarquista que els seus companys d’Espace Noir estan organitzant del 8 al 12 d’agost a Suissa, a Saint Imïer, en commemoració del 140è aniversari de la fundació de la 1º Internacional Anarquista en aquesta mateixa localitat així com la seva implicació en el projecte d’ampliació i catalogació de la biblioteca del sindicat.

I com deia el nostre company Michel: Podem treballar menys, treballar tots, treballar d'una altra manera. Si acabem amb l'espoliació, el despilfarrament i el parasitisme mantingut per l'Estat, l'Església i la Finança, si posem la tecnologia al servei de la societat. Recuperarem el nostre bé comú, serem mestresses i amos de les nostres vides i, com que el capital no ens regalarà res, seguirem sortint al carrer, ocupant les places i recorrent a l'acció directa fins que aconseguim la completa emancipació de la classe treballadora. Visca la revolució social!

Ha estat una pèrdua important per al sindicat a Girona.

Company et trobarem a faltar.

Segur que allà on siguis ara mateix ja estàs organitzant alguna revuelta.

Quatre-cents agents controlen les fronteres gironines

 

“Només el fet que se sàpiga que es duen a terme aquests escorcolls serveix com a mètode dissuasiu”, afirma Jesús María Gómez, coordinador de fronteres terrestres de Girona del Cos Nacional de Policia. 

Es multiplica per quatre el nombre de policies per la suspensió del Tractat de Schengen per evitar que antisistema boicotegin la cimera del BCE

Els principals són a la Jonquera, Camprodon, Portbou i Puigcerdà

El Punt  Avui 29/04/12 02:00 G. Pladeveya  LA JONQUERA.- 

La Jonquera va recuperar divendres a la mitjanit una de les seves escenes habituals d'anys enrere, ja que fins al 4 de maig la frontera amb l'Estat francès torna a ser un punt de parada permanent per als controls policials. Aquesta situació excepcional es deu a la suspensió temporal del Tractat de Schengen, que garanteix la lliure circulació de persones a la Unió Europea. La mesura pretén evitar l'entrada a Catalunya d'activistes antisistema que puguin acabar boicotejant la cimera del Banc Central Europeu (BCE), que se celebrarà a Barcelona el dimecres i el dijous vinents. Per prevenir possibles aldarulls i que no es revisquin els incidents del dia de la vaga general a la capital catalana, els agents aturen els cotxes sospitosos, comproven les dades dels passatgers, en ocasions els escorcollen i inspeccionen l'interior dels vehicles. A la demarcació de Girona, els principals passos fronterers estan vigilats per uns 400 agents, una xifra que multiplica per quatre el nombre d'efectius que hi ha normalment a la zona. La gran majoria són de la Policia Nacional, que fins i tot té sobre el terreny membres de la comissaria general d'estrangeria i fronteres que s'hi han desplaçat des de Madrid, si bé en el dispositiu també prenen part els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia francesa.

A la pràctica, per tant, l'operatiu suposa el restabliment de les fronteres. Només a la Jonquera, els investigadors hi han organitzat tres controls: un a la rotonda de la sortida 1 de l'autopista, un segon després del peatge troncal de l'AP-7 i un altre a l'N-II, al nucli del Portús. Aquests, però, no són els únics punts d'entrada a la demarcació on els agents fixen els ulls en cada automòbil. També hi ha presència policial a Puigcerdà -tant a l'estació de tren com a la rotonda on hi ha situada la comissaria de la Policia Nacional-, a Camprodon, a l'estació de tren de Portbou i a l'altura del punt quilomètric 0 de la carretera N-260. A part de les principals vies de comunicació, no obliden els patrullatges aleatoris per carreteres i camins secundaris que vénen de l'Estat francès, incidint especialment en els que transcorren pels termes de la Jonquera i de Puigcerdà. Igualment, el cos ha reforçat la vigilància a l'aeroport de Girona i al de Barcelona i té el focus posat en els combois del TAV que surten de Perpinyà en direcció Figueres.

Denegar l'entrada. Des de peu d'autopista, el comissari coordinador de fronteres terrestres de Girona de la Policia Nacional, Jesús María Gómez, explicava ahir que si detecten persones que poden pertànyer a grups antisistema els deneguen l'entrada al territori. A més, durant els controls, comissen possibles instruments perillosos -com ara bats de beisbol-, els aixequen la corresponent denúncia i, fins i tot, s'enduen emmanillats els que es posen agressius.

Gómez indicava que la presència dels controls, per si mateixa, ja fa que els grups violents s'ho pensin dues vegades abans de creuar la frontera. “És erroni pensar que qualsevol mesura policial és efectiva al 100%, però només el fet que se sàpiga que es duen a terme aquests escorcolls serveix com a mètode dissuasiu.” Per ell, a més, la suspensió del Tractat de Schengen a partir de divendres a la mitjanit no arriba massa tard. “Pel coneixement que tenim dels integrants d'aquests moviments, sempre es mouen en dates molt properes a la celebració d'una cimera com la del Banc Central Europeu.” Cal recordar que el Tractat de Schengen està en vigor des del 1985, però els estats poden demanar-ne la seva interrupció en casos excepcionals. A l'Estat ja es va aixecar arran del casament dels prínceps d'Astúries el 2004, dos anys abans per la cimera de la UE a Barcelona durant la presidència espanyola i el 2005 per la cimera euromediterrània.

3 de maig: VAGA ESTUDIANTIL. Defensar la universitat pública ara més que mai!

Durant l’ultim any, les universitats catalanes estan patint fortes retallades. A totes aquestes mesures, cal sumar-hi l'aprovació, per part del govern espanyol, que els governs autonòmics puguin augmentar un 66% les taxes universitàries de cara a l'any vinent. La Generalitat ja fa mesos que reclamava aquesta mesura i s'ha posicionat plenament favorable a aplicar aquest augment. Aquest augment suposarà, com a mínim, un increment d’entre 600 i 900 euros en les primeres matrícules. En el cas de les segones i terceres matrícules seran preus molt més elevats, arribant a duplicar-se i triplicar-se els preus de la primera matriculació.

Davant d'aquesta situación, manifestem:

1.- Que l’espectacular augment de les taxes universitàries suposarà l’exclusió de milers de persones de la universitat pública, per la impossibilitat de pagar la matrícula.

2.- Que la pujada de taxes comportarà l’endeutament de moltes famílies en un intent de pagar la universitat pública.

3.- Que s’augmenten les taxes universitàries sota la falsa premissa que l’estudiant només paga el 12% del cost de la carrera. Aquests càlculs són una fal·làcia, ja que es computen costos de recerca i investigació i despeses que res tenen a veure amb la funció formativa i investigadora de la universitat.

4.- Que el sistema de beques que proposa la Generalitat és insuficient i superficial i una cortina de fum per amagar les polítiques fiscals erràtiques. Per una banda, aquestes beques no cobreixen ni molt menys el conjunt de despeses (transport, habitatge, alimentació, etc.) que ha d’afrontar un universitari, i, per l’altra, es vol fer pagar als propis estudiants les beques dels seus companys, mentre el govern elimina l’impost de successions, no grava les rendes més altes i fa ulls clucs al frau fiscal.

5.- Que les polítiques del govern d'Artur Mas estan destrossant el present i futur de les universitats públiques catalanes.

6.- Que l'única resposta del Govern al malestar social per les retallades ha estat la repressió.

Davant d'aquesta mesura, que suposa un atac frontal al dret a l'educació, la Plataforma UdG s’adhereix a la PUDUP i la seva iniciativa d’un procés de mobilització constant, que tindrà com a primera data el 3 de maig amb una vaga estudiantil.

Us animem a unir-vos a la vaga i als piquets informatius del 3 de maig a partir de les 7 del matí a les Àligues.

I a les 12h, totes al Rectorat!

1er de maig

Carta de Bruno Valtueña, Secretari General de CGT Catalunya, en suport i solidaritat amb Laura Gómez

A totes les Federacions i Sindicats de la CGT de Catalunya:
Davant els últims esdeveniments i l’empresonament de la companya Laura Gómez vull manifestar a la tota l’afiliació el següent.
Considero antidemocràtica i equivocada l’actitud del Conseller d’Interior al privar de la llibertat a la companya, sent un atac sense precedents a la CGT de Catalunya i a totes les persones que reivindiquem una societat més justa i solidària.
Us faig una crida per tal que, avui més que mai, totes les afiliades i afiliats a la CGT estiguem units per a rebutjar aquesta injusta acció contra la nostra companya i el moviment sindical que representem la CGT.
Estic segur que la unitat i la solidaritat de l’afiliació de la CGT de Catalunya amb la companya Laura serà exemplar, i que entre tots rebutjarem aquest atemptat contra la llibertat.
Salut i justícia social.
Bruno Valtueña Sánchez, Secretari General de CGT-Catalunya
26 d’abril de 2012

Comunicat de la CGT de Barcelona per al 1r de Maig

1 de maig en defensa del dret a l’organització
L’estat del capital no en té prou amb una reforma jurídica. Necessita tornar a començar de zero tota la relació social. No en té prou amb una reforma laboral que retrotreu a la classe obrera a la situació del segle XIX. Necessita que l’obrer estigui indefens i desarmat. Necessita destruir l’única arma que disposa la classe obrera: l’organització.
L’atac contra l’organització obrera es concreta en un atac des de tots els fronts possibles contra l’anarcosindicalisme i la seva creixent influència. No en tenen prou amb el sindicalisme domesticat i claudicant, necessiten acabar amb l’organització de l’anarcosindicalisme i això, avui, significa atacar a la CGT.
El recent ingrés a la presó preventiva incondicional de la nostra companya Laura Gómez, Secretària d’Organització de la FL de Barcelona, és la punta de llança de l’atac contra la nostra organització i contra tot sindicalisme no controlat directament per l’estat.
Per això, aquest 1 de maig hem de donar una resposta contundent a aquest atac. La CGT ha de mostrar la seva capacitat de convocatòria en defensa de la companya Laura, en defensa de la pròpia Confederació i en defensa de l’elemental dret a l’organització autònoma de la classe obrera.
 Cridem a tota l’afiliació confederal a manifestar-se el dia 1 de maig amb la Federació Local de Barcelona a Via Laietana / Plaça de l’Àngel el dia 1 de maig a les 11:00h.

Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT

Presentació del documental "Indomables (Una historia de mujeres libres)"

Es presentará el dia 17 de maig a les 20h. al centre civic del Plá de Palau.

Indomables és l'última producció de ZerikusiA. Amb aquest treball volem portar a primer pla una altra part de la nostra història, la que compta l'experiència de Dones Lliures.

Dones Lliures va ser una organització autònoma, aliena a les estructures de qualsevol òrgan del moviment llibertari. Sense renunciar a les seves arrels anarquistes van practicar un feminisme obrer. Es van marcar com a objectiu preparar les dones per poder participar en primera persona a la revolució llibertària. És a dir, volien formar les dones, que patien unes taxes d'analfabetisme elevades i atreure al moviment llibertari. Van haver de lluitar contra una cultura de profundes arrels catòlica i, el més dolorós, contra la indiferència quan no menyspreu dels seus companys i companyes llibertàries. Tot i arribar a comptar amb més 20.000 afiliades només a la zona republicana, mai van ser admeses com a part integrant del Consell General del Moviment Llibertari. Amb aquest documental hem intentat esbrinar què pensaven, quina era la seva plantejament polític i com desenvolupar la seva tasca.

mes info a:

www.logofobia.wordpress.com

Carta de Bruno Valtueña, Secretari General de CGT Catalunya, en suport i solidaritat amb Laura Gómez

A totes les Federacions i Sindicats de la CGT de Catalunya:
Davant els últims esdeveniments i l’empresonament de la companya Laura Gómez vull manifestar a la tota l’afiliació el següent.
Considero antidemocràtica i equivocada l’actitud del Conseller d’Interior al privar de la llibertat a la companya, sent un atac sense precedents a la CGT de Catalunya i a totes les persones que reivindiquem una societat més justa i solidària.
Us faig una crida per tal que, avui més que mai, totes les afiliades i afiliats a la CGT estiguem units per a rebutjar aquesta injusta acció contra la nostra companya i el moviment sindical que representem la CGT.
Estic segur que la unitat i la solidaritat de l’afiliació de la CGT de Catalunya amb la companya Laura serà exemplar, i que entre tots rebutjarem aquest atemptat contra la llibertat.
Salut i justícia social.
Bruno Valtueña Sánchez, Secretari General de CGT-Catalunya
26 d’abril de 2012

 

El otro Franquismo

Avui dimecres 25 d’abril, la Jutgessa del Jutjat d’Instrucció nº 23 de Barcelona ha decretat presó sense fiança per la Secretària d’Organització de la CGT-Barcelona amb els càrrecs d’incendi, subsidiàriament de danys, coaccions, delicte de desordres públics i delicte contra els drets fonamentals.

El busto de ese criminal sigue hoy indecorósamente expuesto a modo de monumento en la localidad de verges (Girona) y su nombre es el que figura como oficial, desafiando lo dispuesto en la Ley de memoria Histórica, para la escuela pública de la citada localidad.
En palabras de Francesc Cambó, en cuanto a principal referente, lastrado hasta nuestros días de los herederos convergents (Convergència Democràtica de catalunya), de la LLiga Regionalista, y las míticas soflamas pronunciadas por aquél en un almuerzo celebrado en el Balneario de Caldes de Malavella ante el General Miguel Primo de Rivera: "De una vez por todas y para siempre, entérense ustedes los militares: todo Golpe de Estado debe empezar por aplastar a los anarquistas catalanes" .

En palabras, y en estricta aplicación de doctrina, de uno de los jefes de la Gestapo catalana, David Piqué, se ha encontrado a otra rata que se escondía, y, lamentablemente, no han podido consumar la épica pues la afectada no se encontraba ni en una cueva , ni detrás de una silla de Universidad, ni estaba con mi compañera, la Claveguera (traducido "alcantarilla").

Y en palabras del Jefe de la rabiosa y contagiada perrera, Manel Prat, lo acaecido debe ser consecuencia de las bellas "metáforas"(!) de la vida y de sus colaterales y graciosas "anécdotas"(!).

Ni que decir tiene que las descritas amenazas, tan explícitas y públicas, máxime atendiendo a los antecedentes de estos terroristas y criminales, nuestra familia se las toma en serio. Y al respecto cientos de direcciones electrónicas están alertadas al respecto, ante las anunciadas ofrendas a los Dioses que sigue meritando la conmemoración sucesoria de la rama catalana de la Dinastía Kim Jong. Porque, claro, hasta ahora los distintos Comités Internacionales de Derechos Humanos, y en perspectiva el de la Haya, la prensa internacional, los distintos Gobiernos, los principales Parlamentos, las agencias de calificación, los fondos de inversión, las organizaciones no gubernamentales y demás Asociaciones y Fundaciones; de servidor, y desde mediados de marzo, en autoaplicación de un cierto rango de prioridades, han tenido conocimiento, por esta parte, de la existencia de uno de los dos franquismos expuestos, y evidentemente, ambos, de corte democrático, pero al fin y al cabo franquismos, con poderoso componente expresivo de aquelllo que los estudiosos han venido a denominar conceptualmente como el Franquismo Sociológico, que equivale, a título de ejemplo, a proclamar, que se estaba, o se está ahora, contra el Régimen y no haber obrado nunca en consecuencia.

El delito de esta trabajadora consistió en asistir a un pequeño akelarre, eminentemente simbólico, ante las cristaleras de la puerta del edificio de la Bolsa de Barcelona el pasado 29 de marzo, jornada no laboral y de Huelga general, en que se quemaron cuatro cartones mal contados en concepto de visualizado acto de protesta para atraer la presencia mediática. 

Los hechos no sucedieron en la vía pública y, por tanto, debería ser el propietario del recinto quien, en su caso, interpusiera, si lo entiende conveniente, una Denuncia, que a lo sumo, en caso de probarse alguna cosa en relación a la compañera, acabaría en una falta.

Como antaño, previamente, en el día de Sant Jordi se ofició misa para dar mayor solemnidad al concertado Auto judicial, esta vez en el mismísimo Palau de la Generalitat con asitencia cardenalicia incluida y supernumerarios de su principal secta, es decir, nuestro mejor Ministro, naturalmente del opus dei y más conocido por sus famosos pronunciamientos significados en la pletórica "el Estado nunca ha estado en suspenso" y en atentar contra el Honor e Imagen de 68 ciudadanos a los que sin su consentimiento se les han tomado y colgado fotos, en las cuales no se aprecía la comisión de delito alguno, para ser expuestas en la web de Felip, sisè (VI), en funciones de Conseller de Interior.

Estas prácticas, tan infames, reportan directamente a las de la Alemania del Partido Nazi y el señalamiento, con marca incluida, de todos los indeseables, principalmente judios que debían estar previa y correctamente identificados a los ojos de las temidas SS. Es de suponer que nuestro Arturu, que, de hecho, es como dice que lo llamaban en el Colegio Alemán fue un destacado alumno en esta asignatura. Y valga la apelación para recomendar al que, sin ningún pudor, se autoproclama en determina web como "el president més important de Catalunya"(!!) para sugerir que los valores alemanes nunca formaron parte del poso de valores catalán, en todo caso, nos tendríamos que remontar, tangencialmente al Derecho visigodo y su conocido espíritu, eminentemente colectivista, representado por la institución de la sippe, y solidario, activando el implacable mecanismo de la blutrache, en cuanto alguien dañaba al compañero. O compañera.

El Juzgado de Instrucción 23 de Barcelona, como es habitual en todos, ha motivado, a instancias del Pode político el siempre estrafalario riesgo de fuga, totalmente inaplicable para penas menores y personas arraigadas.

Y como bien os ha contestado este joven diputado de ERC (Esquerra Republicana de catalunta), hoy, en el Parlament, y que no está dispuesto a que se cachondeen de él en la cara, con esas miserables formas clasistas significadas en que el Conseller de Desocupación lo haya mandado a Londres a ejercer el honroso oficio de camarero del gran Garcia Oliver, es decir, a servir cafés; ha exclamado, plegueu, y, añado, largaos de una vez a la empresa privada, también para hundirla, que es lo que tienen que hacer los inútiles e incapaces.

Sois vosotros, los que habéis hundido el país en los últimos treinta años.
Y ahora, cuando acecha, por todos lados, vuestra ruina moral, cuando toda vuestra desgracia está a la vista y pensáis numéricamente en el excedente de población, queréis que lo paguemos nosotros, que sea el pueblo quien pague vuestra incompetencia, que sean seres humanos que lo paguen con su salud - que ni eso respetáis después de haberlos explotado -, para seguir manteniendo vuestros privilegios, vuestro tren de vida, vuestros copiosos sueldos, vuestras terceras y cuartas residencias; toda esta ostentación, infame y enfermiza, de acaparamiento de riqueza, que ahora ocultáis de las públicas miradas, pues sinó la gente se os echaría rápido encima y ocuparía, literalmente, como en algunas partes de Latinoamérica, vuestras fincas.



Largaos de una puta vez y dejad a esa anarcosindicalista tranquila. 

PRESÓ PER A LA SECRETÀRIA D’ORGANITZACIÓ DE CGT-BARCELONA FELIP PUIG AUGMENTA EL SEU NOMBRE D’HOSTATGES

Avui dimecres 25 d’abril, la Jutgessa del Jutjat d’Instrucció nº 23 de Barcelona ha decretat presó sense fiança per la Secretària d’Organització de la CGT-Barcelona amb els càrrecs d’incendi, subsidiàriament de danys, coaccions, delicte de desordres públics i delicte contra els drets fonamentals.

La CGT considera que estan donant resultat les pressions polítiques, tant al jutjat com a la fiscalia, ja que la fiscalia considera que una persona sense antecedents penals, amb domicili fix, feina fixa i una filla que viu amb ella té risc de fuga i de reincidir abans fins i tot de ser jutjada i condemnada. Aquests barems no s’apliquen als banquers, ni als polítics investigats per la fiscalia anticorrupció, als que es deixa en llibertat. Realment ens qüestionem l’anomenada "independència judicial" respecte a la resta de poders dins d’un mal denominat "estat de dret".

Des de la CGT considerem que no hi ha cap motiu que justifiqui la seva detenció i, encara menys, el seu ingrés a la presó, cosa que suposa un clar abús de poder i una violació del dret a no ser privat de llibertat.

No calia un circ mediàtic com el muntat pels Mossos d’Esquadra, necessitats d’intentar donar exemple detenint i reprimint a persones i organitzacions que protesten i qüestionen el sistema sense ser canalitzades pels "agents socials autoritzats i ensinistrats".

Els afiliats i afiliades de CGT anem amb la cara descoberta, no amaguem les nostres accions, les considerem justes i sense perill per a la integritat de ningú, per tant descartem que els Mossos d’Esquadra hagin de investigar gaire per saber què fem o què deixem de fer.

La CGT ens preguntem quan hi haurà una fiscalia especial que investigui als banquers, polítics corruptes i empresaris que han creat una crisi que estan duent a milions de persones a l’exclusió social i la misèria. Quan hi haurà una web amb totes les fotos dels delinqüents de guant blanc que són tractats com a senyors pels poders públics? Quan hi haurà una web amb les fotos dels mossos que han mutilat amb boles de goma i colpejat a cops de porra ciutadans?. Senyor Puig, això sí que és violència i vostè sempre la justifica.

Considerem que aquest empresonament és una venjança per part del govern de la Generalitat i el seu cos armat. No han pogut assimilar que el dia de la Vaga General al matí, la CGT amb altres organitzacions, aglutinéssim a més de 15.000 persones recorrent el centre de la ciutat i a la tarda més de 50.000. El que es pretén és provocar la por entre la ciutadania, perquè no ens mobilitzem i acatem les polítiques econòmiques sense dir ni piu i per això necessiten crear una imatge de violents totalment prefabricada des d’alguna oficina.

La CGT, que no quedi dubte, seguirem sortint al carrer i protestant igual que van fer els nostres avis, per defensar la llibertat i una societat més justa, seguirem lluitant contra les injustícies, no permetrem que ens porteu a les condicions laborals i socials del segle XIX com esteu pretenent entre els banquers i els polítics.

PROU REPRESSIÓ. LLIBERTAT IMMEDIATA PER LA LAURA

Carlos Navarro, CGT-Premsa Barcelona
25 d’abril del 2012
(Per aclariment a l’Àrea de Comunicació dels Mossos us demanem que no canvieu el que signifiquen les nostres sigles. CGT vol dir Confederació General del Treball i no Confederació General de Treballadors. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/...)

El jutjat d’instrucció 23 envia a la presó la Secretària d’Organització de CGT-Barcelona

Última hora: El jutjat d’instrucció 23 ha decidit aquesta tarda de dimecres 25 d’abril enviar a la presó sense fiança a la Secretària d’Organització de la CGT a Barcelona. La Jutgessa acata les directrius de Felip Puig i ordena presó per a la Secretària d’Organització de CGT-Barcelona.

Seguiu atents a les informacions que circulin per les xarxes socials i a les notícies publicades en el web de CGT i altres mitjans informatius, i participeu en els actes que es convoquin per a demanar la llibertat de la nostra companya.

Amb la repressió no aturaran la nostra lluita!

>>> A continuació la nota de premsa enviada per Europa Press:

29M.- Presó provisional sense fiança per la dirigent de CGT per la foguera davant de la Borsa

BARCELONA, 25 abril (EUROPA PRESS)

El titular del jutjat d’instrucció 23 de Barcelona ha decretat presó provisional sense fiança per la secretària d’organització de CGT de Barcelona, Laura Gómez, que ha estat detinguda aquest dimarts per la seva presumpta participació en les destrosses i la foguera que es va fer davant de la Borsa de Barcelona durant la vaga general del 29 de març.

La sindicalista ha estat posada a disposició judicial aquest dimecres a les 08.30 hores per desordres públics, incendi, coaccions i un delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, han informat fonts judicials a Europa Press.

Gómez ha estat detinguda aquest dimarts al matí quan acudia al seu lloc de treball i ha passat la nit a la comissaria de les Corts de Barcelona després de negar-se a declarar a la seu policial, segons fonts sindicals.

Comunicat de CGT-Barcelona davant la detenció de la Secretària d’Organització de la Federació Local

COMUNICAT DAVANT LA DETENCIÓ DE LA SECRETÀRIA D’ORGANITZACIÓ DE CGT-BARCELONA

Continua la repressió després de la vaga general. 

En el matí d’avui i quan es dirigiria al seu treball, els Mossos d’esquadra han detingut a la Secretària d’Organització de CGT-Barcelona, Laura Gómez i l’han traslladat a la Comissaria dels Corts. L’acusació dels Mossos d’esquadra és d’incendi i danys en la Borsa de Barcelona. Altres coses que se li imputen no tenen cap fonament i són un intent de crear una imatge de persona violenta.
La Laura ni tan sols té antecedents penals, i tot el que nomena la policia han estat accions pacífiques durant la lluita pel patrimoni sindical a Barcelona. La veritat i sense exagerar és que ja després de la vaga general vam dir literalment que “era cert que afiliats de la CGT van cremar quatre papers dintre d’una caixa davant de la Borsa de Barcelona, i es van llançar uns quants ous, actes totalment simbòlics i a la vista de tots. Això mateix devien pensar els mossos de paisà que estaven entre nosaltres ja que ni tan sols van procedir a identificar a ningú. No és cert que va ser el primer foc, a Mercabarna, a Zona Franca, etc, durant tota la nit va haver-hi diversos focs, encesos la majoria d’ells per piquets d’altres sindicats”.
Quina casualitat que aquesta detenció es produeixi el mateix dia que es presenta la famosa web per a penjar les fotos dels “violents”. Quina casualitat que no es pari d’apuntar a la CGT per part dels diferents estaments estatals, tant la Generalitat, com l’Ajuntament de Barcelona que no han parat de carregar les tintes contra la CGT.
Sabem que no som del seu grat i tampoc ho pretenem, però no anem a demanar perdó per seguir creixent. Sabem que es vol exemplificar contra persones i organitzacions que no riem les gràcies del sistema, però d’aquí que se’ns persegueixi i s’acorrali als nostres militants hi ha una gran distància.
L’abús d’autoritat amb que amb freqüència cau el poder contra els quepensem diferent és una cosa al que se’ns té acostumats encara que es té molta cura en ocultar-lo.
CGT considerem que s’ha pretès amagar el nombre cada vegada major de persones que assisteix a actes d’organitzacions que al poder no li són del seu grat. No els agrada que cada vegada siguem més, contra la negociació de la reforma laboral i contra el pacte social i no per la seva negociació. Els minvaments en les condicions laborals i socials, l’augment de la injustícia, les enormes diferències entre pobres i rics, sens dubte duran a una major conflictivitat i els polítics estan buscant excuses per a endurir el codi penal.
Resulta lamentable veure com li donen diners públics als bancs, anuncien una “amnistia fiscal” de facto per als grans defraudadors, s’és permissiu amb l’entramat que permet les evasions fiscals mitjançant enginyeria i burocràcia econòmica, fomenten les SICAV on els que tenen més no paguen res i no obstant això es prepara el terreny per a criminalitzar a qualsevol que discrepi.

Concentració dimarts 24 d’abril a les 17 hores en la comissaria dels mossos d’esquadra de Les Corts.
Concentració dimecres 25 a les 8’30 hores del matí en la Ciutat de la Justícia, costat Gran Via.

Detinguda la secretària d’organització de la CGT-Barcelona

L’acusen de participar en una ’perfomance’ el dia de la vaga general davant la Borsa de Barcelona. Des del sindicat llibertari, criminalitzat per Interior, consideren que els polítics estan intentant "aplacar qualsevol persona que es mobilitza en contra seva".

M. F. R. - El Triangle

La companya Laura Gomez el dia de la vaga

L’espiral de repressió endegada arran de la vaga general del 29 de març segueix incrementant-se. Aquest dimarts 24 d’abril, els Mossos d’Esquadra han detingut Laura Gómez, secretària d’Organització de la CGT-Barcelona quan sortia de casa seva per anar a treballar. Góméz ha estat traslladada a la comissaria de les Corts, on s’han concentrat desenes de persones convocades pel sindicat CGT i per la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) com a mostra de rebuig. Segons ha pogut saber EL TRIANGLE, se l’acusa d’haver participat en una performance que el sindicat llibertari va portar a terme al matí davant la Borsa de Barcelona i que va consistir en la crema controlada d’una caixa amb uns quants papers, sense que es registrés cap tipus d’incidents. De fet, la pròpia CGT va reconèixer que havien organitzat l’acció per protestar davant d’un dels símbols del sistema capitalista.

El 29-M desenes de persones van ser detingudes i tres joves estudiants segueixen encara en presó preventiva. La setmana passada, sis persones van ser arrestades al Principat (quatre a Barcelona i dues a Tarragona) per, sempre segons la versió policial, participar en accions violentes durant la jornada d’aturada general. Totes ja han estat posades en llibertat. Finalment, aquest diumenge unes 2.000 persones van participar en una manifestació pel centre de Barcelona per reclamar l’alliberament dels tres empresonats. Durant la marxa, dues persones van ser detingudes acusades d’haver realitzat pintades en el recorregut de la mobilització. Dilluns van quedar en llibertat després de passar la nit al calabós.

Fonts de la CGT han explicat a EL TRIANGLE que la repressió patida s’explica perquè “cada cop hi ha més gent que se suma a protestes contra l’actual sistema i dóna suport a organitzacions i sindicats que no controla el poder polític i això no els agrada”. “Els polítics estan desprestigiats i intenten aplacar qualsevol persona que es mobilitza en contra seva i les lleis que tiren endavant”, han afegit les fonts. En aquest sentit, cal recordar que milers de persones van participar a la manifestació que el 29-M va organitzar la CGT, en col·laboració amb la CNT, al centre de la capital catalana.

Els màxims responsables policials dels governs català i espanyol no s’han estat de vincular la CGT a les protestes violentes i d’intentar criminalitzar el sindicat. Més enllà de les paraules del conseller d’Interior, Felip Puig, la setmana passada el secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, va assegurar que en la reforma del Codi Penal que s’està preparant demanaran que es pugui imputar penalment a partits polítics, sindicats o associacions que convoquin un acte o manifestació en el que algun dels seus afiliats causi danys amb rellevància penal.

* Notícia publicada al web del setmanari El Triangle http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/04/detinguda_la_secretaria_d_organitzacio_de_la_cgt-barcelona_29644.php

Avui estem molt emprenyats

http://www.tv3.cat/videos/4064612/Un-desnonament-a-Salt-acaba-amb-5-ferits
Avui (d'air) estem molt emprenyats. Tindria que ser un dia bonic de llibres i roses, i els gossos d'en Puig l'han convertit en un dia de ràbia.

Cinc persones han estat lesionades pels mossos d'esquadra.
En Ramón , una de les persones més bones que conec li han trencat la tíbia d'una trepitjada quan estava al terra. A la Marta, li han trencat un dit i li han fotut dos cops amb la porra , una a la cama i un altre a l'esquena. L'Anna també ha rebut cops de porra , i dos companys més també.
Han fet fora de casa seva a una parella amb dos criatures, una de dos anys i un altre de sis mesos.
Ens tenen por. La PAH està agafant massa força i ens han volgut donar una lliçó.
Una lliçó de por.
Aquesta tarda ens hem manifestat al bell mig de Girona, entre les parades de llibres i flors.
I parlant amb els companys, hem agafat la seva por, la seva violència i l'hem llençat a les escombreries. I ens hem abraçat i plorat quan ha calgut.
No ens poden aturar perquè no ens podem permetre el luxe, després d'haver estat estafats per un sistema injust, de perdre la nostra dignitat. Allò que ens fa persones.
Sr. Puig i tota la corriola de gossos anfetaminics que te al seu voltant, sàpiga que no ens aturarem, que estem convençuts que tenim la raó i que aquesta llei injusta un dia o un altre canviarà.
Nosaltres som futur Sr. Puig, vostè molt aviat serà passat. I la història el situarà al lloc exacte d'on no hauria d'haver sortit mai.

Som legió.
No oblidem.
No perdonem.
Espereu-nos.

Brutal actuació del Mossos a Salt. Ferits.

Avui (air) a Salt, hem intentat aturar un desnonament d'una familia amb dos fills menors.
Els mossos han carregat i han fet quatre ferits. Tenim companys hospitalitzats.
Per això hem convocat per aquesta tarda un acte de protesta davant les parades dels partits polítics a la Rambla de Girona a les 18 hores. Us convidem a acompanyar-nos.
La violència només engendra violència.
Tenen sort que som de gent de pau que lluitem per la justícia social.
I no ens aturaran. Sí es pot.

Amb més força encara.

La policia ha cargado mientras intentabamos detener el deshaucio de una familia con dos hijos en Salt (Girona). Varios compañeros han sido golpeados y tenemos gente en el hospital.
Les ofrecíamos rosas y nos daban golpes de porra.
No nos pararán. Si se puede !!! 

Extret de  http://pahgirona.blogspot.com.es/

Sant Jordi alternatiu a Girona

Com ja va passar l’any passat, aquest any es tornará a realitzar a l'exterior de Kan Kolmo (C/ del Carme nº41) el Sant Jordi alternatiu  de Girona amb parades de distribuidores altenatives i anticomercials.
Hi trobareu llibres, fanzines i altres publicacions, discos, samarretes...

www.logofobia.wordpress.com
www.kankolmo.blogspot.com

acte de suport als companys de Logofobia

El dijous passat el nostre company de Logofòbia, com tots el dijous va muntar la parada de llibres a la Universitat de Girona. En aquesta ocasió va ser a la porta de la facultat de Ciències.

Com ja va passar anteriorment a la mateixa facultat, la seguretat privada del campus el va obligar en nom dels responsables de la facultat (suposem que en nom de la degana Victòria Salvadó o de alguna altra persona responsable) a desmuntar la parada.
L'excusa va ser que no tenia autorització, que no havia demanat permís.

Des de la CGT pensem que això va ser un atemptat contra la difusió d’idees i contra la llibertat d'expressió.

Davant d'això, volem donar el nostre màxim suport als companys de Logofòbia i recolzem la quedada de distribuïdores que es farà com a protesta el proper dijous 19 d’abril a les 10:00h a la esmentada facultat.

Secretariat Permanent del sindicat d'oficis varis de CGT de Girona

La FI de l'ERA del PETROLI, PERQUÈ NO SORTIREM MAI d'AQUESTA CRISI?

Darrera d'aquest inquietant títol trobem a en Ricardo Lausín, Enginyer Superior de Telecomunicació i militant del Sindicat d'AA.DD de la CGT de Girona. Amb la seva ajuda treballarem aquest tema inherent a l'actual crisi sistèmica.

Dimecres 25 d'Abril a les 19'30h:

http://cgt-girona.blogspot.com/p/formacio.html   

Guillem de Pallejà, víctima i torturat pel Franco i el Garzón

Txema Bofill. Correccions Pep Cara

En Guillem fou un dels 45 detinguts en la Operació Garzón contra els independents catalans l'any 1992. En aquesta entrevista denuncia la tortura de manera valenta, tant la dels policies del ex jutge Garzón, com la de la dictadura franquista que també sofrir. La tortura és un crim que es comet a diari en l'Estat espanyol i segueix impune, d'on la importància del testimoni present. La tortura és un crim d'estat que ens revela la natura d'aquesta "democràcia".

Una xerrada agradable on anem de sorpresa en sorpresa. En Guillem és un bon orador, i directe: al pa li diu pa i al Garzón, un torturador.

En Guillem és un dels primers ramaders ecològics i continua participant i promovent sobretot a les comarques de Girona trobades d'intercanvi de productes ecològics. Una xarxa d'intercanvi, d'ajuda mútua i d'autosuficiència entre pagesos, i també anima que els consumidors comprin els productes directament a cooperatives i fires d'intercanvi..

En Guillem neix el 1951. Resideix a la Selva.

Al cotxe en Guillem ens porta productes d’intercanvi: vi ecològic, embotits de senglar, mel.

Entrevista feta a la bodega Riera, i filmada per la tele.cat

Bon dia Guillem, com ha anat el viatge a Barcelona

Bé, hi havia controls de la Guàrdia Civil a l’entrada, d’aquí el retard, també per la dificultat a aparcar.

La Guàrdia Civil per tot arreu, just el tema de la nostra conversa. Ara fa vint anys et van detenir, abans del Jocs Olímpics de Barcelona, junt amb independentistes catalans. Com va anar?

Estava treballant al camp amb un altre company quan de darrere d’una paret —van pujar amb una escala— van aparèixer uns individus armats, amb pistoles a la mà i em van dir que estava detingut, que havia d’anar amb ells.

Es van identificar com a Guàrdies Civils?

En un primer moment no. L’altre company llibertari que estava amb mi els va demanar explicacions. El van amenaçar. Li van dir que s’estigués quiet i callat i que eren de la Guàrdia Civil. Jo anava brut de la feina i els vaig demanar de poder-me canviar. Ho vaig poder fer davant d’un d’ells. Em van emmanillar, em van posar dins un cotxe i em van tapar el cap.

Quina sensació tenies amb el cap tapat?

Em va tapar el cap amb una jaqueta que duia. Vam travessar tot el carrer Aragó i per sota la jaqueta podia veure. I em va impressionar la cara de la gent normal que veien dins un cotxe cinc individus i el del mig tapat.

Et van dir per què et detenien?

En van dir que ja ho sabia prou.

On et van dur?

A la caserna de la Guàrdia Civil, aquí a Barcelona. Quan vaig entrar ja estaven interrogant gent. Hi havia gent cridant i estaven colpejant gent. I a mi em van dir si coneixia un individuu que es deia Granja. A veure, nosaltres fa 35 anys que fem ramaderia ecològica i hem estat bastant en contacte amb la gent de l’escola agrària de Manresa i molts joves venien a fer pràctiques amb nosaltres i un dia va aparèixer un, que es deia Granja, que havia sentit a parlar de nosaltres, que acceptàvem gent, i li vam dir que sí. Ell va plantejar que estava fart de la ciutat, que volia treballar al camp. Va estar uns dies i una nit després de sopar va començar a explicar-me històries increïbles.

Com quines?

Que ell havia estat a El Salvador amb el Frente Faranbundo Martí, amb la guerrilla, que ell era l’encarregat de torturar als feixistes... Bé, unes coses que no quadraven amb la mentalitat que tenim els companys. Arrel d’això, vaig començar a veure que era un personatge fosc i ho vaig interpretar com que era una persona que estava malament del cap. Al cap d’uns dies li vaig demanar, si us plau, que fotés el camp perquè la seva presència no ens queia bé. I va marxar. Va passar un temps fins que va aparèixer la Guàrdia Civil enviada pel Garzón.

Com és que Granja apareix relacionat amb la detenció?

La conclusió a la qual jo he arribat és que això va ser una operació completament programada des del poder. Hi havia una operació immobiliària importantíssima que amagava els Jocs Olímpics. Havien plantejat un llistat de gent que podia fer nosa al desenvolupament dels Jocs. Van fer un llistat i sota l’excusa (informacions) del Granja que fou teledirigit pel Garzón..., i em diuen tu cap aquí.

Com s’introdueix el Granja en els mitjans independentistes?

Pel que tinc entès, el Granja es va inventar que havia fet una acció i que en aquesta acció va perdre el carnet d’identitat i que la Guàrdia Civil li havia pillat el DNI i el perseguia i amb aquesta excusa va demanar refugi als companys i els companys també el veien una mica estrany i se’l treien de sobre i, aleshores, anava a amagar-se a un altre pis de companys. Resulta que per tots els llocs on va passar, hi hagué arrestos.

O sigui el Granja era un infiltrat

La meva opinió personal pels interrogatoris que ja t’explicaré, l’operació anava molt més enllà. Hi havia sectors del poder que... A mi me van interrogar sobre Òmnium Cultural acusant-los de protegir i donar canxa a Terra Lliure. Es plantejaven anar més enllà de les detencions.

Ara que parles d’Òmnium Cultural. Hi ha una teoria, segons la qual, l’operació Garzón es va programar a Via Laietana, dos anys abans pels de seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona: la CIA, la Guàrdia Civil i la Generalitat. El pla consistia en neutralitzar Terra Lliure per tal que no es carreguessin els Jocs Olímpics amb alguna acció amb explosius, i permetre a Òmnium Cultural i nacionalistes afins parlar del català, la cultura, el país, en els Jocs Olímpics. Què en penses?

Crec que és bastant plausible. Coneixent el poder, és possible. L’acció estava programada. Quan els vaig parlar del Granja i de l’escola agrària de la Generalitat a Manresa, un Guàrdia Civil em va dir amb ràbia i odi: «La Generalitá, a la Generalitá, el Jordi Pujol ese, lo ves dentro de diez minutos arrodillado aquí delante!» en aquell moment jo vaig arribar a la conclusió que potser havien fet un cop d’estat, anaven a saco contra els catalans.

Típic de Madrid. Fantasies de fatxes. Et va maltractar la policia a Madrid?

A Barcelona com ja he dit estaven hostiant a gent, ho estaven passant fatal. Això t’ho garanteixo jo perquè vaig sentir els crits dels companys. L’endemà ens van posar en una furgoneta amb l’Oriol Malló, periodista, i l’Oriol Martí, metge, que militava al PCC. Durant el viatge hi va haver provocacions de la Guàrdia Civil, molèsties, etc. A Madrid, aviam, hi ha una cosa que vull deixar clara, jo ja havia estat detingut tres cops més per la llei antiterrorista. Com que ja he passat situacions d’aquestes a Madrid ja coneixia de què anava. Vaig veure un munt de gent, bé ens tenien a tots encaputxats, però sents els passos, els insults, els crits, una situació igual que vaig viure durant el franquisme.

Situació...?

Una situació de molts detinguts, de moltes tortures, de molts maltractaments. Amb mi els maltractes foren continus. Va arribar un moment que em van ficar en un cotxe i es van muntar la pel·lícula que em duien pel camp. Em van treure la caputxa i em van posar una pistola a la boca i em van dir: «Ara et pelem» i coses per l’estil. No em van torturar com als companys, potser perquè tenia respostes coherents: els deia que si, que coneixia al Granja que havia estat a casa, que coneixia a companys: em van presentar la foto de Carles Castellanos i els vaig dir «Si que el conec, a l’any 1973 vam estar a la mateixa galeria de la model». Em van presentar la foto del Jordi Puig i els vaig dir que l’any 1981 vam estar a la mateixa cel·la. No hi havia motiu per negar-ho. Però el maltracte i la violència, la humiliació, eren continus. Abans de fer-nos les fotos ens van ficar dintre una cel·la petita plena de sang, de vòmits. Per una persona que no ha passat per situacions d’aquestes és una situació molt dura i traumàtica.

A la Bisbal uns amics van sovint a Palamós a visitar en Josep Bou, que també fou inculpat i acusat de terrorista pel Garzón. El vas conèixer?

Sí, el vaig conèixer i ens hem seguit tractant. Una bellíssima persona. I fins a quin punt arriba la ignomínia que a un home gran li fan patir aquesta situació. La conclusió és el que has dit abans: es tractava d’imposar la pau social aquí a Catalunya, i el preu fou aquesta operació programada de neteja preventiva.

Al Garzón li agrada que els detinguts li arribin torturats, 6 dies de tortures, així parlen més i confessen. És el manual de la CIA, que ara el Garzón està implementant per llatinoamèrica. Explica’ns com va anar l’interrogatori amb l’ex jutge Garzón,

Primer de tot hi va haver un cara a cara, on estàvem en Buenaventura i jo. Suposo que darrere el vidre estava el Granja per a reconèixer-nos. Aquí hi ha una dada curiosa: ens van fer passar per un soterrani i estava ple de Mercedes de diferents colors i tots amb les matrícules tapades. En un moment donat vaig desviar la vista per mirar un dels cotxes i em van cardar un gec d’hòsties allà al mig, davant del Garzón. Això davant del Garzón. No pot dir que no sap, que no veu, que són invencions dels detinguts. Vaig ser apallissat davant del Garzón.

El Garzón ha rebut denúncies de cents de detinguts torturats, ell és el primer testimoni, i no ha fet res. N’és el còmplice necessari i organitzador ja que els policies estan a les seves ordres.

La policia no funciona autonomament, rep directives. Quan vaig anar al despatx del Garzón hi havia també en Granja i el Garzón em preguntava si era de Terra Lliure i jo li responia que no. Aleshores mirava el Granja i li deia però si tu m’has dit que ho era... Es va enfadar amb el Granja com si li hagués donat una mala informació. Està clar que el Garzón ho havia planificat tot i el Granja sols estava per confirmar i testimoniar l’operació que havien muntat.

Com veus el Garzón?

El veig com qualsevol franquista amb les mateixes actuacions que un franquista. Tot allò altre que hagi pogut fer el Garzón entra dins la fantasmada política per fer-se el maco com a demòcrata i humanista, per figurar. És un personatge del poder. El veig una persona freda, menyspreable, oportunista. El típic personatge del poder.

Com és el despatx del Garzón? Diuen que el molt hipòcrita té una estatueta amb els drets humans «Egalité, justice, fraternité».

No ho vaig veure. El que si vaig observar fou un detall curiós que em va fer pensar que no estava bé del cap: al seu despatx la foto de la dona no mirava cap a ell sinó cap a tu. Tens un despatx i tens la foto de la teva dona que mira cap a l’interrogat. És un tipus rebuscat.

I a més el Garzón era de l’Audiència Nacional, un niu de franquistes durs i purs, un organisme que viola sistemàticament els drets humans, i hereu del TOP franquista. L’altra cara del Garzón és la d’un violador dels drets humans, un carceller d’innocents que actua amb tota impunitat i amb el suport dels mitjans de comunicació.

El que si que vull dir es que vam denunciar l’Estat espanyol per tortures a l'Audiència Nacional i vam guanyar el judici contra les tortures al Tribunal d’Estrasburg. Però fa poc va sortir en els mitjans de dretes que la sentència no demostrava que fóssim torturats, sinó sols que havia estat un procés mal fet per demostrar les tortures. Legalismes. El que puc assegurar que el Garzón és perfectament conscient que es va valer de la tortura i la violència per obtenir les declaracions que desitjava. Això ho garanteixo jo. És un personatge que admet la tortura. La resta de coses que pugui dir o fer, com les denúncies a Pinochet és com si diguem «Ara faig una cosa que no sortirà bé, no s’empresonarà al Pinochet, però quedo molt bé».

Des que poseu les primeres denúncies contra les tortures del 1992 fins que es dóna a conèixer la sentència que us dóna la raó passen vint anys. Com heu aconseguit guanyar? És un cas insòlit

Pensa que companys, com en Dalmau, se’ls va aplicar electricitat i ho van fer en pla barroer, van quedar les marques, o sigui, que va quedar super demostrat que ens havien torturat.

A més dels testimonis de l’ofegament amb bosses de plàstic que no deixa marques

Sí, i els cops continuats amb la guia de telèfons. Per exemple, tu dónes cops amb una guia de telèfons i tampoc deixa marques, i comences a picar al cap i al cos i fa un mal increïble. El dolor físic a un moment donat el pots arribar a assimilar. Jo durant tots els dies vaig estar sense menjar ni beure, i em vaig haver de pixar i cagar a sobre perquè no em deixaven anar al lavabo. Et fan estar hores completament dret. Tu imagina’t estar-te dret hores i hores, dret. És una tortura per destruir-te la teva seguretat i que arribi el moment que vulguis sortir d’aquella situació i siguis capaç de dir «jo he matat a Napoleó». M’entens? És destruir a la persona. A més la gent que han torturat els queden seqüeles per a tota la vida, per molt que siguem forts i ho superem i tinguem les coses clares, o el que sigui, una persona que passi per una situació d’aquestes és fotut.

Aquí a Espanya es tortura sistemàticament i no és fa res, malgrat les denúncies de múltiples organismes internacionals com el Comitè contra la tortura de l’ONU, comitès pels drets humans europeus, Amnistia Internacional, etc...

Deixa’m dir una cosa perquè tinguem les coses clares en aquest país, ja que hem tirat massa fum sobre la historia de la transició: a l’època de Franco hi havia un aparell repressiu i policial i aquests organismes mai s’han purgat, ni s'ha condemnat a cap dels assassins i genocides. Aquesta dinàmica repressiva ha continuat amb la democràcia i ja està tot dit. Patim la mateixa repressió franquista, emmascarada. Els òrgans repressius, la policia franquista, les brigades politicosocial, BPS, la Guàrdia Civil continuen actuant exactament igual.

No ha canviat res

En absolut! Quan es plantejava la transició o ruptura, en aquell temps nosaltres i els companys bascos plantejàvem la neteja de l’aparell franquista. Ha continuat amb una sèrie de gent que han jugat a polítics, però continuen manant els mateixos que tenien el poder, la mateixa oligarquia i per tant el mateix sistema repressiu. Quan les coses vagin una mica malament trauran la careta d’aquesta democràtica, i ens trobarem el feixisme. Els franquistes han educat i ensenyat als que ara són l’aparell policial i repressiu, i ja està.

El Garzón va dir que els de Terra lliure van gaudir de totes les garanties en ser interrogats. De fet se l’hauria de condemnar per complicitat amb la tortura, com els polítics que sistemàticament neguen la tortura i culpen a unes imaginaries instruccions d’ETA. Per complementar aquest silenci, els diaris no parlen de les denúncies de tortura, sols allò que diuen els torturadors, sobretot tipus mediàtics com en Garzón i altres polítics que la protegeixen.

Crec que una part del funcionament del sistema es deu per desgràcia als mitjans de comunicació.

Els mitjans de comunicació manipulen, tergiversen i ens venen una pel·lícula per fer-nos creients del poder. Tu parles de la tortura. Jo aniria més enllà. No és un problema que et facin mal físic. La tortura s’interpreta com mal físic. I no, t’estan destruint com persona, t’estan anul·lant com a persona. Un diu «és que aquell li van petar les costelles», però i la humiliació? et tracten és com si fossis una puta merda. Per exemple a mi em van preguntar si la meva companya estava ficada en tot això i els vaig respondre: «no està ficada i a més està prenyada. Ni se us acudi tocar-la». Contestació dels tipus: «la vamos a violar y el feto nos va a chupar el capullo». O sigui, és una degradació moral del tot, es pateix més enllà del dolor físic. És un sistema per destruir a un com a persona, per destruir-te mentalment. La prova és que molts companys, després de passar situacions d’aquestes, queden tocats.

A qui es tortura?

Es tortura als catalans, es tortura als bascs, als gallecs, als que no pensen com ells, als delinqüents comuns, als immigrats. El sistema és aquest.

Els que han inventat la tortura psicològica de la qual ens parles, la que no deixa traces i destrossa la persona, són països democràtics: EUA, França, Anglaterra i a més l’apliquen.

És el que apliquen a Guantànamo amb la gent d’Al Quaeda.

Quines foren les reaccions davant les detencions i tortures del Garzón aquí a Catalunya contra vosaltres, els quaranta–cinc militants catalans.

A mi em van deixar aviat perquè no van aconseguir trobar-me cap delicte, ni el d’associació a la «banda terrorista Terra Lliure», i en sortir em vaig afegir ràpidament a les mobilitzacions. Fou un dels moments molt macos de la meva vida. Per exemple, a Arbúcies vam fer un míting perquè encara hi havia companys dins i encara continuaven les tortures, i tot el poble d’Arbúcies va venir a la plaça i la gent plorava. Fou molt emocionant. Vam anar a un festival de música, on vaig poder parlar. A Girona a la universitat es van fer actes de solidaritat amb els empresonats. Les reaccions foren múltiples i crec que per això ho van aturar. La gent del carrer va dir: «N’hi ha prou. Això ja no ho podem permetre». La gent va reaccionar d’una manera molt maca.

Quina ha estat la teva reflexió sobre l’operació Garzón?

El que vaig veure i el que va quedar comprovat, no sols pels mateixos policies i jutges, és l’immens odi que ens tenen als que lluitem contra el sistema i sobretot si som diferents: catalans, bascos o gallecs. Aquest odi que ens arriben a tenir és irracional. Veig que ens costarà molt arribar a la llibertat perquè tenim davant gent molt fixada contra nostre.

Com s’origina la teva militància i conscienciació política?

Vaig néixer el 1951. Sóc fill de la generació del 68. Els joves d’avui en dia els costa comprendre el franquisme. En l’àmbit de carrer el franquisme era un món completament gris, els vestits grisos, els grisos. Travessaves la frontera i tot tenia color. El maig del 68 va significar aquí a Catalunya per a molts de nosaltres, joves, obrir-nos, canvi de robes, cabells llargs, i la música....

...la contracultura

Exacte, la contracultura. Aquí a Catalunya hi hem d’afegir la història del moviment llibertari que ens ha influenciat molt a tots. Sinó haguéssim estat a Catalunya, potser haguéssim estat tots hippies sense més. Jo en aquell moment estava molt aficionat a les motos de muntanya. Treballava a la fàbrica Bultaco i vam començar amb vagues, vivia a San Adrià, una barriada obrera. Vaig implicar-me en el moviment obrer, era el temps de comissions obreres. Vaig tenir la sort de treballar amb un avi que havia estat de la CNT, i em va començar a parlar de la guerra civil, col·lectivitats, de Bakunin, de Kropotkin

Temes prohibits en aquell temps. Una bona iniciació.

Sí, i vam crear un grup de base llibertari. Vaig tenir problemes en la fàbrica de motos, on e, van acomiadar, i vaig treballar en altres empresses del ram del metall que era el que havia estudiat a formació professional. En aquells temps corrien unes llistes negres a Barcelona i no vaig trobar més treball al metall i vaig haver de treballar a la construcció. Dins la construcció vaig entrar a CCOO, hi havia una tendència de CCOO que no estava dominada pel PSUC, que era la que realment portava les vagues, i vaig començar a militar a CCOO per l'auto organització En aquell temps ja estava vivint a Santa Coloma de Gramenet, barri realment lluitador. Estava al centre social. Hi havia les assemblees populars i vaig ser delegat de Santa Coloma i també delegat de la meva obra. I aleshores hi va haver un fet que ens va radicalitzar molt a tots i fou la detenció, judici i l'assassinat a garrot vil d'en Salvador Puig Antich. Vam manifestar-nos el dia del judici; els grisos van carregar i al final vam entrar en contacte amb companys del MIL. Vam fer una campanya per tot el metro enganxant cartells i demanant la llibertat de Salvador Puig. Una nit traslladant material d’un pis a un altre ens van detenir. La policia va trobar en el cotxe propaganda il·legal, armes, explosius. Ens van detenir a tres companys i ens van dur a Via Laietana. Estic parlant de l’any 1973. Ens van aplicar la llei antiterrorista i ens van fotre un continu jec d’hòsties. Allà ens van torturar fort.

Amb quina finalitat?

Nosaltres volíem fer un atemptat a Franco. Això va sortir arrel de les tortures.

Molts als bars parlàvem de matar en Franco. Tenieu un pla?

Vam anar a Londres i a través d’Stuard Christie havíem arribat a una organització que es deia Black Flag i volíem comprar el que se’n diu RPG*, i volíem fer-li l’atemptat al Valle de los Caídos. Havíem planejat que des de les muntanyes de darrere amb una RPG podíem carregar-nos en Franco. Resulta que en aquesta reunió hi havia un infiltrat. Dic això perquè quan vam estar a comissaria ells sabien que havíem estat a la reunió i tot. Però no sabien qui eren, sabien que uns havien anat als palestins a comprar RPG. Desprès vam entrar a la presó model i vam conèixer els altres companys del MIL, en Carlos Castellanos, que era de l’IPC en aquell temps, van entrar els de l’Assemblea Catalunya. I vam sortir en llibertat provisional perquè no teníem antecedents. En aquell temps vam passar a la clandestinitat i a la lluita armada i vaig poder aguantar al carrer fins a l’any 1975. L’any 1975 es quan estava denunciant l’afusellament d’Otegui i militants del FRAP. I en un control en van tornar a enganxar i vaig tornar a dins. Allà vaig passar els pitjors dies de la meva vida. Em van destrossar. Vaig entrar a la presó Model amb tot de costelles trencades, el cap obert, destrossat. Va ser molt dur. Va ser molt curiós perquè Huertas Claveria, que a llavors estava a la Model i va escriure a la revista Destino sobre els presos antifranquistes, em cita com un dels casos més aberrants, perquè jo no vaig arribar a passar ni pels Jutjats. Em van entrar directament a la quinta galeria, em van fotre a la cel·la, davant del Txiqui, a la planta baixa al corredor de condemnats a mort, depenent directament dels militars. I al cap d’un mes d’estar allà, vam venir els militars a interrogar-me i em van comunicar que ells presentaven la petició d’una condemna a mort. Vaig ser dels últims a veure el Txiqui. Al matí ens obrien la porta per netejar i ens saludàvem. Quan van matar el Txiqui, el capellà de la presó va venir a preparar-me perquè jo era el proper. Li vaig dir que jo ja estava preparat, que no era catòlic i que se n’anés. Vaig estar noranta dies esperant que d’un dia a un altre m’avisessin. Va morir en Franco i em van tornar a la galeria. Vaig estar amb els companys, amb l’Oriol Solé Sugranyes, en Raimon, i hi hagué l’amnistia pels polítics. Nosaltres com que estàvem en el TOP-2, érem els dolents, pels de bandes armades no hi hagué amnistia.

Com era la relació amb els presos comuns

Hi havia molts presos comuns que estaven polititzats. Estem parlant d’un temps que encara no havia entrat l’heroïna i et trobaves gent maca de la classe obrera que estava farta de treballar i atracava bancs. Eren gent molt maca, cultes i entusiastes de l’ideal llibertari. Arrel d’això va ser quan vam crear la COPEL i a rebentar les presons.

Quan surts de la presó i on milites?

A mi i d’altres companys ens van exonerar. Jo sols estava acusat de tinença d’armes, de passar uns comandos que estaven cremats per la frontera i de pertinença a banda armada. En canvi a l’Oriol i d’altres els van dur a Segovia.

Fou la seva perdició. Va morir perquè el Borbó no va voler amnistiar-los

L’Oriol era un dels millors companys que hem tingut, una persona molt clara de cap, molt decidida i molt compromès en la lluita. En aquell temps nosaltres érem de la fracció que parlava del comunisme llibertari, de l’anarcosindicalisme. Per a nosaltres la revolució era tornar al camp. Com diu Kropotkin “Fabriques, camps i tallers”. El 1976 ens vam integrar a la CNT. I vam iniciar fortes vagues, i els piquets vam arribar a disparar a edificis que no volien parar. Existia un comitè de defensa i ho teníem molt ben muntat. En aquell moment a Barcelona era molt maco. Es vivia la Revolució: Hi havia comissions de barri i havia un ambient que volia tornar al 1936.

Vas estar al míting de Montjuïc?

Jo abans vaig sortir a França per qüestions logístiques nostres. Estava amb un grup llibertari de la COPEL. Van caure quatre companys del grup i dos ens varen poder escapar. Però tenia l'ordre de cerca i captura en molts països d'Europa

Quins països?

En els que havíem fet coses, Holanda, Bèlgica, Alemanya. En aquell moment hi havia la revolució a Itàlia, l'any 1977, i era un dels llocs segurs per a nosaltres. A Itàlia em vaig integrar a un grup que es deia Acció revolucionaria. I a l’any 1978 em tornen a enganxar a Itàlia en les batudes durant l'affaire d'Aldo Moro.

Et detenen amb relació al segrest d'Aldo Moro?

Es varen muntar una fantasmada. Jo estava en una columna internacional amb companys argentins, xilens, alemanys, xinesos de la guàrdia roja que havien sortit de Xina, i companys internacionals. Vaig caure amb un company xilè, del MIR; de la guàrdia personal d'Allende, i dos italians del NAP (Nuclis Armats proletaris, un grup semblant a la COPEL d'Espanya) i una noia d'un dels NAP. I com era un comando internacional es van muntar la pel·lícula si érem nosaltres els que havíem segrestat l'Aldo Moro. Desprès es va demostrar que era mentida.

Quan temps vares estar a la presó?

Vaig caure amb una documentació falsa que m'havia fet Cerrada a Paris. Durant 6 mesos el jutge em demanava la meva identitat. Jo li deia que era problema seu. Amb l'advocat, un company llibertari, varem decidir que era millor comunicar el verdader nom i que era militant de la CNT de la construcció de Barcelona, i els companys de Barcelona ho van corroborar i em van recolzar En l’àmbit de presó em van canviar el nom de Cuello i vaig passar a ser Guillem de Pallejà, però a nivell judicial no ho varen fer. A Itàlia existeix una llei de l'època del Mussolini que l'Estat te un temps per a jutjar-te, sinó t'han de confinar. Al cap d'uns mesos al company xilè i a mi ens van extraditar a Bèlgica, condemnats sols per possessió d'armes, banda armada. A Bèlgica vaig treballar en una cooperativa de companys llibertaris al bosc.

*RPG: Una granada propulsada per un coet (RPG per les seves sigles en anglès), o llançacoets, és una arma antitanc portàtil, habitualment disparada des de l’espatlla, capaç de disparar un projectil propulsat per un coet, no guiat, equipat amb una ogiva explosiva.