S’inicia una setmana de mobilitzacions a Barcelona en paral·lel al congrés de telefonia mòbil

Tot i que la desconvocatòria a última hora de la vaga de TMB per acords majoritaris de les plantilles (en referèndum a Metro els dies 24 i 25 i en assemblea a Autobusos el dia 26) ha generat un cert desconcert i ha alterat alguns actes, aquesta setmana està farcida de mobilitzacions i activitats, en paral·lel al congrés MWC que té lloc a Barcelona, una setmana de lluita en defensa del transport públic i els drets socials i laborals sota el lema "a tu TMB et retallen". Protestes laborals de diverses empreses i sectors, en especial el dia 29 amb la vaga d’universitats i ensenyament secundari i (…) Llegir la resta de l´article

Nova sessió de l'Ateneu 19 de Juliol. Estructura, organització i funcionament de la CGT. Dimecres 29 de febrer de 18.30 a 20.30h.

Amb la intervenció de:
-Ferran Cascallar. Secretari de Formació del Sindicat d'AA.DD, CGT - Federació Intercomarcal de Girona .
-Eva Sanchez. Sindicat d'Administració Pública, CGT - Federació Local de Barcelona.
De quina manera la CGT trasllada el pensament i la pràctica llibertària a la seva estructura i funcionaments orgànics? Desde aquesta òptica llibertària: Com es prenen les decicions a la CGT? Què és i quines funcions té un Secretariat Permanent? Què és una plenària I un plè? Sindicat Ünic o Federació de Sindicats? Organització teritorial, etc.

Ho veurem amb l'ajuda de la companya Eva Sánchez del Sindicat d'Administració Pública de la CGT-Fed. Local de Barcelona i del company Ferran Cascallar, Secretari de Formació del Sindicat d'Activitats Diverses de la CGT- Fed. Intercomercal de Girona

29 de febrer, vaga general universitària (i continuarà) No pagarem la seva estafa

Aquest dimecres 29 de febrer, els treballadors/es de totes les universitats públiques de Catalunya, tant PDI com PAS, estem cridats a la vaga junt amb els i les estudiants. Aquesta serà la segona jornada de vaga general a les universitats d’aquest curs, novament preparada i gestada des de la Plataforma Unitària en Defensa de les Universitats Públiques (PUDUP). No és l’inici de cap camí, ja que des de finals del curs passat professorat, investigadors/es i personal d’administració i serveis ens hem manifestat públicament i hem endegat diverses accions per a denunciar el desballestament de la universitat pública, l’agressió contra els drets dels seus treballadors i l’erosió de l’educació superior universal. La vaga del 17 de novembre passat va ser una escalada més en aquest procés de defensa de l’educació. La del proper dia 29 ho tornarà a ser i, en cap cas, serà el final d’una lluita que a poc a poc va donant els seus fruits, com mostren les constants rectificacions a que es ve uen obligats a fer alguns rectorats i la mateixa Generalitat.
Motius per a la vaga ens en sobren, i totes els coneixem. La retallada de més de 16% de l’any passat en la subvenció de la Generalitat a les universitats públiques s’ha consolidat enguany amb una retallada addicional de l’entorn de l’1,9%. Aquest curs s’han perdut prop de 500 llocs de treball en PDI, xifra que pot ser superior el proper curs i els següents. Dins del PAS s’estan produint acomiadaments i no renovacions de contractes també en diverses universitats, especialment en les més grans. A més, les nostres condicions laborals s’estan deteriorant, ja sigui per l’increment dels grups a les aules o per la saturació d’alguns serveis universitaris. I recentment la Generalitat ha notificat un increment en 2,5 hores de la jornada laboral del PAS (i per la seva banda, la UAB modifica a l’alça la dedicació docent del seu professorat) i una reducció del 3% del sou de la part de treballadors/es universitàries que depenen de l?administració autonòmica.
Però sobretot, el principal motiu per fer la vaga, i per preparar la seva continuïtat l’endemà del 29 de febrer, és que només la lluita ens permetrà defensar les universitats com un espai laboral digne i amb una clara funció social. Més enllà del que se’ns vol fer creure, les altes esferes de la Generalitat i de les diferents universitats són vulnerables a les nostres protestes i lluites, especialment en la mesura en què aquestes tenen continuïtat. La retallada de pressupost de les universitats del 5% que preparava la Generalitat s’ha quedat en l’1,9% després de la vaga de novembre. A la UAB la pressió constant del PDI ha impedit que el Consell de Govern aprovés la destrucció de llocs de treball de professorat per l’any vinent i ha fet dimitir al vice-rector d’economia i a la mateixa rectora. També la UB ha hagut de fer-se endarrere en la no renovació d’alguns contractes de PAS.
Ara mateix ens estem jugant el nostre futur. Com a treballadors i treballadores hi ha en joc les nostres condicions laborals i, fins i tot, la continuïtat del nostre lloc de treball. Però també s’està definint quin ha de ser el sentit de la nostra feina, si s’orienta vers les necessitats de les empreses i d’això que en diuen "mercat" o si s’entén com un bé públic al servei de la construcció d’una societat més justa. Nosaltres apostem per la segona opció. Defensem que cal aprimar l’esfera privada de les universitats (fundacions, spin-off, etc), que fomenta un model opac i, en gran part, causant de l’actual dèficit, en favor dels seus àmbits públics docents i de recerca. Defensem que l’accés a l’educació superior sigui un dret universal i no un privilegi. Per tot això, cridem a la vaga del 29 de febrer; també demanem a la comunitat universitària que doni suport a les mobilitzacions i a les diferents accions de lluita de la setmana que ara comença i, sobretot, a definir-ne conjuntament PDI, PAS i estudiants- la continuïtat.
El preavís de vaga pel PDI ha estat presentat per: CGT, CCOO, UGT i CSC
El preavís de vaga pel PAS ha estat presentat per: CGT, CAU-IAC i CSC

Seccions Sindicals de CGT a la UB i la UAB

Comença la fragmentació de l’ICS: 26 CAP de la demarcació de Girona i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida marquen el punt d’inici

Ja hi ha llum verd per iniciar el procés de fragmentació de l’Institut Català de la Salut (ICS). L’hospital Arnau de Vilanova de Lleida i els 26 centres d’atenció primària que l’ICS gestiona a les comarques gironines seran els primers centres que es transformaran en entitats filials de l’ICS. Es preveu que l’últim trimestre d’aquest any disposin de NIF propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia i d’autonomia de gestió, tal com tenen els centres concertats de la xarxa sanitària.

El consell d’administració de l’ICS va autoritzar el 23 de febrer al director gerent, Joaquim Casanovas, a iniciar els tràmits davant l’administració per posar en marxa un procés que, en cinc anys i de manera progressiva, ha de convertir l’ICS en un grup de 22 entitats filials: set d’hospitalàries i quinze de formades per agrupacions d’uns 20 o 25 CAP, el que permetrà que cada entitat pugui prendre decisions concretes, que inclouen des de la contractació de personal fins a la possibilitat d’establir aliances amb altres centres sanitaris no gestionats per l’ICS.

Per altra banda, les entitats filials ja no s’hauran d’adaptar a les convocatòries de places que fins ara feia l’ICS a escala general. Això, en el futur, es podria traduir en la fi de l’estatus de funcionariat del nou personal de l’ICS, ja que les entitats podran optar pels contractes laborals com a fórmula habitual.

Els plans de l’ICS passen per avaluar el primer any de funcionament de l’Arnau de Vilanova i dels CAP gironins com a entitats filials per anar ampliant la fórmula a la resta de centres sanitaris de l’ICS. Tot i que des de l’ICS insisteixen que no es donarà entrada a l’activitat privada i que els centres seguiran sota el paraigua de l’ICS, des dels sindicats del sector i les plataformes de defensa de la sanitat pública les coses no es veuen de la mateixa forma, consideren que l’actual llei de l’ICS ja permet dotar de més autonomia els centres, a més de criticar que el trossejament farà més opac l’ICS, ja que s’obre la porta a la creació d’empreses per prestar determinats serveis i es redueix el control dels comptes i la seva adequació als objectius de Salut.

La fragmentació de l’ICS –ideada pel seu president, Josep Prat– implicarà, a mitjà termini, que el pressupost de l’ens –2.770 milions d’euros el 2011– deixi de dependre de l’aprovació del Parlament i surti directament del Catsalut que, a través de contractes amb cada centre, pagarà una quantitat segons l’activitat encarregada, tal com ja fa amb els centres concertats.

No ha estat casualitat que l’Arnau de Vilanova sigui l’hospital escollit per iniciar el procés de descentralització de l’ICS. El terreny ja s’havia adobat amb la creació, el gener passat, d’una gerència única entre l’hospital de l’ICS i l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), responsable dels hospitals Santa Maria de Lleida i de Tremp. De fet, la intenció a curt termini és crear un nou ens –segurament, un consorci d’uns 3.000 treballadors– que presti la majoria de serveis hospitalaris a les comarques lleidatanes. Font: Agències

23-F: Reflexió sobre una possible abdicació del Borbó imposada per l'eix Berlín-París

El capitalisme europeu repeteix l’operació de treure els Borbons de 1931 davant la depressió en la depressió. Primer, el gendre del Borbó a punt de ser imputat pels tribunals i ara el setmanari alemany Der Spiegel ha publicat un informe enviat per l'ambaixador alemany al Regne d’Espanya el 1981, Lothar Lahn, en què exposa que el rei Juan Carlos va mostrar comprensió pels protagonistes del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. La revista es basa en un despatx enviat per l'ambaixador al govern del socialdemòcrata Helmut Schmidt, i que fa poc que s'ha desclassificat en la publicació 'Documents d'Història de la Política Exterior de la RFA'.

S'hi descriu el contingut d'una conversa entre Lahn i el rei el 26 de març de 1981 en què Juan Carlos, lluny de mostrar rebuig o indignació pels colpistes, hi va mostrar 'comprensió i simpatia'. L'ambaixador alemany diu en l'informe que Juan Carlos li va dir que els colpistes només volíen 'allò que tots volem' i que va concretar en 'la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat'. El rei, segons Lahn, també va assegurar-li: 'Els líders del cop només pretenien el que tots volíem, concretament el restabliment de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat.' I carregava tota la responsabilitat de l'intent de cop d'estat al president del govern espanyol, Adolfo Suárez. El rei va confessar, segons l'ambaixador alemany, que miraria d'influir en el govern i els tribunals per a evitar un càstic sever als colpistes, i que el 23-F s'havia d'oblidar com més aviat millor.

La Casa Reial, contactada per l'agència Efe, ha manifestat sobre aquesta qüestió que 'el paper i l'actuació del rei el 23-F ja estan consolidats per la història, i la manera decidida i determinant com va actuar en defensa de la democàcia és sabuda per tota la societat espanyola i a tot el món'.

Queda clar que Berlín filtra aquesta notícia, amb el permís de París, el Banc Central Europeu, l’FMI i Washington, a fi i efecte de retallar una gran despesa de l’Estat capitalista espanyol, com ara l’Estat de les Autonomies i la seva monarquia, amb les despeses innecessàries de la Casa de Borbó, per implantar una república burgesa jacobina, centralista i gestionada des de Berlín i París, al mateix temps que properament també es formarà un govern central espanyol de caire tecnòcrata i de concentració amb el PP i el PSOE de convidats de pedra.

Però, en el seu temps, Karl Marx ja va escriure que quan es vol repetir una tragèdia històrica finalment en surt una comèdia, en aquest cas es podria aplicar a la caiguda del rei Alfons XIII el 14 d’abril de 1931 i la possible abdicació de Juan Carles, ja que les lliçons històriques de la Segona República i la posterior dictadura del general Franco en cas d’una aplicació estricta i intel·ligent de caire proletari podrien fer fracassar les noves maniobres capitalistes a la Península sota un impuls social revolucionari de classe contra classe vers el socialisme autogestionari mediterrani.

Cronica de la manifestació per la defensa dels espais alliberats

El dia 17 de febrer a les 17 h de la tarda es va convocar a Girona una manifestació en defensa dels espais alliberats. La marxa va començar a la Plaça del Lleó, agrupant unes 100 persones, moltes d'elles amb disfresses, i es va dirigir al carrer Bisbe Lorenzana, tallant posteriorment la carretera Barcelona, Jaume I, passant per plaça Constitució, C/St. Clara, Plaça Catalunya i finalment va acabar al Centre Social Okupat Kan Kolmo. Durant el recorregut es van atacar a diferents símbols del capital, bancs, immobiliaries, comerços del grup Inditex (multinacionals repartides arreu del món que és caracteritzen pels acomiadaments dels treballadors que contracten i els seus precaris contractes, a part de contribuir a esclavitzar amb forma de consum compulsiu a dones i homes atrapades per la moda i l'apariència). Es van fer nombroses pintades fent referència a aquest consum compulsiu que ens sotmet el capitalisme, les incoherències del seu estat de benestar, i denuncies explícites, senyalant com a responsables als bancs de les misèries de milers de persones. És va bombardejar amb bombetes de pintura a moltes entitats bancàries i a la seu d'Iniciativa, recordant, d'aquesta manera que no s'oblida la seva implicació amb nombrosos casos repressius i la seva falsa política d'esquerres. També es van sellar immobiliàries, caixers i la seu d'Endesa, responsable directe de la construcció de la MAT i de la destrucció del territori que comporta. Per últim la manifestació es va parar davant de la seu de la Caixa, i allà un grup de persones van cosntruir una paret, tapiant així la porta amb unes totxanes que s'havien deixat prèviament davant del banc. Allà, mentre s'aixecava la paret, és vallegir un manifest, que parlava "de l'actual situació de crisis i desnonaments que pateixen moltes famílies, assenyalant a polítics i banquers com a màxim responsables i fent una crida a la mobilització, a l'organització popular i antiautoritaria, a la desobèdiencia i a favor de l'alliberament d'espais. L'acció és va portar a terme en resposta a l'existència d'aquestes entitats i institucions que formen part dels pilars del capital i del model de vida imposat, arrossegant a totes les persones i al planeta en general a una autodestrucció sense mesura, amb un repartiment desigual de riquesa com a resultat dels interessos de molts pocs i imposant un model de vida patriarcal on les relacions giren entorn del consum i dels diners i no entorn a les persones, condemnant d'aquesta manera a una individualització, una competència assessina i una relació de forces i poder desigual entre nosaltres".

Comunicat de CGT en soport a Kan Kolmo: 3 anys de resistència, de lluita i de cultura popular

Kan kolmo vol celebrar aquest tercer aniversari de l'ocupació del centre social ocupat (CSO) sorgida arran de l'ocupació de la facultat d'educació. Un grup va voler donar continuïtat a aquella lluita i es va decidir ocupar un espai per donar-li un ús social.
En aquests tres anys han passat moltes coses: vam haver de enfrontar-nos a una crisi brutal arran del robatori del segle perpetrat per uns banquers sense escrúpols amb la complicitat activa de polítics indecents; centenars de milers de persones han perdut la seva llar i moltes més el seu treball; i els mateixos causants d'aquest desastre són els que ara s'erigeixen en salvadors preconitzant privatitzacions i retallades a costa de la classe treballadora ...
Malgrat tot, s'està organitzant la resistència dia a dia. Kan Kolmo és una peça important en aquest pols amb l'Estat i el Capital. Per això, en la CGT estarem al costat dels nostres companys de Kan Kolmo en els moments d'alegria però també en els temps difícils i no oblidem que hi ha un procés judicial obert ... La millor manera de practicar el suport mutu consisteix a multiplicar les ocupacions per reapropiar-se un màxim d'espais per a usos populars. Quan més siguin, més difícil serà la repressió. L'habitatge és un dret, i si no es dóna es pren. No dormirem al carrer mentre els corruptes dormen en palaus i vesteixen vestits a mida. No morirem a la porta dels hospitals mentre els polítics i banquers es reserven uns tractes de favor amb mútues i jubilacions d'or.
La CGT crida a participar als concerts, xerrades, debats, taules rodones organitzades per Kan Kolmo, així com a la manifestació que sortirà de la plaça del Lleó a les 17h, el dia 18 de febrer.
Secretaria de Comunicació CGT-GIRONA.

Divendres 17 de febrer,concentració a les 20h a la Plaça del Vi de Girona. Ni retallades Ni repressió! Per l'absolució dels 6 encausats!

El Departament d’Interior, a mans de Felip Puig, vol jutjar sis persones, acusant-les d’un suposat delicte d’agressions, coaccions, desordres públics i atemptat a l’autoritat, acusacions que podrien arribar a comportar penes de fins a 6 anys de presó.Els 6 encausats són caps de turc de la política repressiva de CiU, amb la qual el govern intenta fer callar a aquells que s’oposen a les retallades. L’únic delicte que han comès els 6 encausats és oposar-se a les retallades anti-socials de Convergència i Unió, i defensar la sanitat pública que el Govern d’Artur Mas vol desmantellar i privatitzar.Et quedaràs quiet i callat mentre ens retallen i ens reprimeixen?Exigeix amb nosaltres l’absolució dels encausats! Ajuda’ns a fer difusió del cas!
Convocatòries de la campanya:
- Concentració: DIVENDRES 17 de febrer, a les 20:00h a la PLAÇA DEL VI (Girona) - Esdeveniment al facebook
-Taula informativa: DISSABTE 18 de febrer, durant tot el dia, al PONT DE PEDRA - RAMBLA (Girona)
-Concentració: DIMECRES 22 de febrer, a les 9:15h davant dels JUTJATS (Girona) - Esdeveniment al facebook
- Pizzeria antirepressiva: 2on DIUMENGE de cada mes, a CAN RUSK (Girona)
Adhesions i més informació a:http://www.niretalladesnirepressio.org/

Actes per el 3er aniversari de Kan Kolmo

Enguany el CSO Can Kolmo de Girona arriba al seu tercer any d'ocupació, és per això que hem preparat una setmaneta ben plena d'activitats, perque volem compartir el 3r aniversari de Can Kolmo amb tu. Una vegada més seguim reivindicant l’alliberament d’espais per esdevenir una eina contra tota forma d'autoritat i submissió. Per això obrim l'espai a tot aquella gent que com nosaltres creu amb una altre manera de funcionar i autogestionar la seva vida. Fem una Crida a la movilització, l'organització i a la desovediencia, perque junts o podem tot.

Perque Can Kolmo és Girona i Girona és un infern, ara més que mai ocupa tu també.

-Dijous 16 de febrer. 19h. Cafeta i concerts de rumba, beneficis per els casos repressius a Girona.- A pelu, (Txirona ) + Somonosotros (rumbeta katxonda, Espinavessa)

-Divendres 17 de febrer. 19h. Cafeta i concerts de hip hop. -Kronstad (Barcelona) + Mc Yuyu (Girona) + In digna.

-Dissabte 18 de Febrer.-12:00h: Xerrada-col.loqui sobre espais alliberats. -14:00h: Dinar popular (fideuà). -17:00h: Manifestacio pels espais alliberats (sortida Plaça del Lleo). -19:00h: Concert punk: -Venganza Punk (Zaragoza) + Simian Ratikus (Banyoles) + Absurdo HC veloz como el viento (Barcelona) + Las Otras (punk riot girls, Karcelona) + grup per confirmar

-Diumenge 19 de Febrer- 12:00h: Xerrada sobre repressió i ocupació a Saragossa. -15:00h: Cafeta oberta. -16:30h: Cabaret. -19:00h: Grup per confirmar + Hip Hop combatiu de Girona. -Pizzeria ASACCO PIZZETtI

Us hi esperem!!

CGT Ensenyament desconvoca les vagues parcials del 15F, 21F, 29F i 8M, però manté la convocatòria davant del Parlament de Catalunya del 15 de febrer

DESCONVOCATÒRIA DE LES VAGUES PARCIALS DEL 15F, 21F, 29F i 8M
Després la consulta al professorat i de l’assemblea oberta, realitzada als nostres locals el 9 de febrer, hem decidit desconvocar les vagues parcials del 15, 21 i 29 de febrer i del 8 de març per la manca de suport rebut, encara que valorem positivament les respostes dels centres i les zones.
Mantenim la jornada de lluita del dimecres 15 de febrer davant del Parlament, durant la tramitació dels pressupostos de la Generalitat, coincidint amb altres treballadors i treballadores dels serveis i empreses públiques catalanes. Al matí a les 9,30h (en la mesura que ho permetin els vostres horaris) i a la tarda a les 17,30h.
Potenciem, donem suport i participarem a les tancades en centres del dia 14.
No obstant, continuem considerant que per aturar les retallades calen mobilitzacions més contundents.
Federació d’Ensenyament CGT Catalunya

«El culpable de la crisi de TMB és Xavier Trias, que guanya més de 8.000 euros i vol donar lliçons d’austeritat»

Entrevista a Josep Garganté, conductor d’autobús i portaveu de la CGT a TMB

Denuncia que l’empresa té moltes despeses que no tenen res a veure amb els treballadors i que se’ls vol fer pagar la mala gestió de la direcció. Recalca que arribaran fins al final amb la vaga i no cediran en les seves reivindicacions «diguin el que diguin els grans mitjans de comunicació».

Què us porta a convocar a la vaga?
Hi ha tres eixos: el laboral, la reducció del servei i l’encariment de preus. En el primer, i en el cas dels autobusos, la direcció de TMB està incomplint el conveni col·lectiu, que s’allarga fins el 31 de desembre de 2012. No se’ns està pagant l’IPC del 2011, el que suposa 700 euros per a cada treballador; no s’ha incorporat aquest IPC a les taules salarials del 2012, que seria uns 800 euros per any; i en el cas dels conductors, no s’estan pagant els cinc minuts d’incidència, que signifiquen uns 380 euros anuals. Vam tenir una reunió amb el president de TMB, el senyor Joaquim Forn, al setembre i ens va dir que compliria tots els acords.
Com s’ha retallat el servei?
La reducció de servei s’ha donat tant a l’autobús com a metro. En el cas dels autobusos s’han eliminat quatre línies la 31, la 35, la 105 i la 158; s’han reduït quasi totes les línies de dilluns a diumenge; i s’ha tret el bus de barri els diumenges i festes oficials. No només s’està donant un pitjor servei, a causa de la reducció, sinó que es fa a un preu molt més alt. El bitllet s’ha incrementat un 38%, la T-10 un 12% i, en canvi, el bitllet del bus turístic només ha crescut un 4,2%. L’Ajuntament de Barcelona i el seu alcalde, Xavier Trias, que és la persona que acaba nomenant el president de TMB, es preocupen més dels turistes que no pas de la gent que treballa i viu en aquesta ciutat.
La protesta destaca per la unitat entre els treballadors de l’autobús i els del metro. Creus que intentaran torpedinar-la?
No en tenim cap dubte. De fet, sempre ha estat així. Som dues empreses diferents, amb convenis i direccions diferents, tot i que tenim una direcció política conjunta, amb el president, Joaquim Forn (CiU), i el vicepresident, Dídac Pestaña (PSC). L’equip directiu, on hi ha 603 membres, sempre ha negociat els convenis en anys diferents per evitar una unitat en la mobilització. De moment no han aconseguit esquerdar la unitat, perquè han atacat les condicions dels treballadors de les dues empreses i el servei que oferim. Crec que ho tenen molt difícil per trencar-la. A una assemblea ja es va dir que entràvem junts a la protesta i que en sortirem junts. Li diem a la direcció de l’empresa i a Xavier Trias que més val que posin sobre la taula una solució al conflicte. I aquesta és complir els acords establerts, el que diu el conveni vigent, i resoldre el tema de la reducció de serveis i l’increment del preu. No aturarem les mobilitzacions fins que no es torni al servei d’autobusos que teníem abans de l’1 de gener.
La direcció s’asseurà a negociar?
Segur, però per un fet purament legal. Avui [dimarts 14 febrer] anem al departament de Treball i entreguem les convocatòries de vaga de bus i metro i han de negociar per força. Hi estan obligats. Una altra cosa és que la direcció de TMB i el seu portaveu, Santi Torres, vagin dient que estan disposats a negociar en qualsevol moment, però el que no diuen és que el que volen és discutir com ens retallem les nostres condicions laborals i els serveis. Per parlar de retallades no seurem, per parlar de solucions, sí.
La direcció argumenta que necessita rebaixar despeses per justificar l’incompliment del conveni. Teniu alternatives per retallar costos?
Diem que si volen retallar despeses no és un problema. Però aleshores caldria parlar de despeses que s’han fet els últims anys i perquè les han fet malgrat que els treballadors els vam dir que no les fessin. Ara ens volen fer pagar a nosaltres els plats trencats. Com és possible que una empresa pública tingui 603 membres de l’equip directiu fora de conveni i ni els periodistes, ni els representants dels treballadors, ni els grups municipals que estan a l’oposició puguin saber quants nivells tenen, quantes persones hi ha a cada nivell i quant es cobra a cada nivell. En l’entrevista amb el company Mercader [Saturnino, delegat de CGT a Autobusos de Barcelona] a Rac 1, el portaveu de TMB, Santi Torres, va negar-se a dir el seu sou. Hi ha una opacitat absoluta i el primer que caldria seria saber quant cobra cada directiu i valorar si són necessaris o no.
També hi ha càrrecs polítics…
Tenim càrrecs del PSC que han deixat de ser polítics i han acabat aquí. Els dos últims exemples són el que abans era el cap de l’Entitat Metropolitana del Taxi [Miguel Ángel Martín López], que va tenir l’ocurrència de dir-li a través del Facebook a la senyora Terribas, directora de TV3, que era una ’mal follada’ quan li va fer una entrevista al Montilla com a president de la Generalitat. Ara està a l’oficina de TMB. L’altre és un exdiputat del PSC [José Vicente Muñoz Gómez] a les Corts espanyoles. Se’n va anar fa molts anys de l’empresa quan era conductor i ara ha tornat, però no com a conductor, sinó que està a les oficines. La CGT també ha denunciat que hi havia molts alliberats sindicals il·legals de la UGT i CCOO. Tenim una sentència que diu que n’hi ha com a mínim 3 d’UGT i 1 de CCOO i això ens costa 185.000 euros, però l’empresa els segueix pagant el sou i no van als seus llocs de treball. Hi ha moltes despeses que no tenen res a veure amb els treballadors, ni amb els convenis col·lectius, sinó amb aquesta estructura parasitària de directius i sindicalistes que no necessitem per a res.
Els grans mitjans us ataquen. Molesta que els treballadors utilitzin una mesura de força per defensar els seus drets?
Partim de la base que els grans mitjans de comunicació no són neutrals i sempre es posicionen amb els que manen. El culpable d’aquesta crisi es diu Xavier Trias i és l’alcalde de Barcelona, que guanya 8.000 euros al mes, dietes a part, i ens vol donar lliçons d’austeritat. Als grans mitjans els diem que són uns avorrits perquè ens van dir que érem uns irresponsables quan estàvem fent vagues per aconseguir dos dies de descans i coincidia amb les Festes de Nadal, o amb les eleccions generals, o amb els dijous. Els treballadors quan defensen el que és seu sempre són uns irresponsables pels que manen als grans mitjans de comunicació. Tenim dues opcions: o lluitem perquè no ens rebentin el conveni col·lectiu que tenim signat, o fem el mateix que han fet molts altres treballadors públics o privats que han acceptat amb el cap cot que els retallin els sous i que els facin ERO, sense una protesta permanent. Arribarem fins al final i no cedirem ni un mil·limetre en les nostres condicions de treball, diguin el que diguin els mitjans de comunicació.
Us podeu convertir en un referent per treballadors que estan en situació similar?
Això si passa serà una conseqüència de la nostra lluita, però no és el nostre objectiu, que és defensar els nostres drets laborals, la nostra feina i el transport públic. Joaquim Forn va dir que seguíem una estratègia política i sindical, en un intent de barrejar conceptes. Quan la direcció de l’empresa no compleix li exigim que ho faci. Li vam dir al setembre al senyor Forn que si se li acudia tocar un sol cèntim que li toqués per conveni a un treballador de TMB, ens aixecaríem com un sol home i que en aquest cas hi hauria també CCOO i UGT perquè havia canviat el color polític de l’Ajuntament. Ell va dir que els acords hi eren per complir-se i ara ens diu que som nosaltres els que estem seguint una estratègia política i sindical quan ell sabia que això passaria si no complia. Estem apuntant a qui mana a TMB i li estem dient o compleixes o et farem complir.
Què diries als treballadors que es queixen perquè la vaga els afectarà?
Quan en les protestes persones ens diuen que si fem vaga no hi haurà transport, els diem que el culpable és l’alcalde de Barcelona i és a ell a qui s’han de dirigir perquè se solucioni. La solució és complir els acords laborals i donar un bon servei d’autobús i de metro i donem el telèfon de TMB perquè es queixin. També hem enviat cartes a la Fira i els hotelers i els hem dit que s’estan equivocant perquè s’estan dirigint als treballadors quan ho haurien de fer a l’alcalde. Si fa falta estarem tres anys perseguint Xavier Trias per recordar-li que ha de complir allò que està signat.

* Entrevista realitzada pel setmanari El Triangle 14/02/2012.

Demà comença l'excavació del túnel de la MAT

Vilaweb Catalunya - Nord Dl. 13 de febrer del 2012 (matí).

- Demà dimarts, es comença a perforar el túnel de la MAt/THT per la banda de la Jonquera. Aquest túnel unirà Montesquiu amb la Jonquera, i la tuneladora 'Albera' començarà a perforar-lo demà, de la banda sud-catalana, segons va afirmar el delegat de Red Eléctrica de España a Catalunya, Lluís Pinós.
De moment, ja s'han obert 40 metres de túnel amb explosius, en uns treballs que són els preparatoris. Una vegada la tuneladora s'hagi muntat, aquesta tindrà una llargària de 308 metres. Malgrat aquest començament, no s'espera que funcioni en ple rendiment fins el mes de maig, quan perforarà entre 20 i 30 metres diaris, amb tres torns de vuit hores que faran dotze operaris, de manera que s'estigui avançant les 24 hores del dia.
Per part nord-catalana, és la tuneladora 'Canigó' qui farà aquesta feina, encara que no s'espera que comenci fins a l'estiu. Cal recordar que totes les obres hauran d'estar acabades el 2013, quan entrarà en servei la línia de 400 kV.
El tram de la interconnexió tindrà una llargada de 64,5 quilòmetres del tot soterrats, dels quals 8,5 seran del túnel. Tot plegat costarà 700 milions d'€uros, que inclouen també les subestacions de Baixàs i Santa Llogaia d'Àlguema.

Garzón: un combat fals i inútil

·Article d'Octavio Alberola (*)
Com era d’esperar, el Tribunal Suprem ha condemnat al jutge Garzón per haver ordenat les gravacions entre els presos del cas Gürtel i els seus advocats, i, com era d’esperar també, uns han aplaudit i "brindaran amb xampany" i altres han protestat iradament. Jo no faré ni una cosa ni l’altra. Massa sé el que és la judicatura en tots els països i encara més l’espanyola, en la qual impera un tarannà descaradament ultrareaccionari. És clar que no tots els magistrats són d’un tarannà tan ranci i carca, però d’alguna manera cal ser-ho per impartir "justícia" en una "democràcia" tan "lligada i ben lligada" al franquisme i al capitalisme més immoral.

A més, en el cas concret d’aquesta sentència, com defensar a un jutge que, abusant del seu poder, es permet intervenir les converses dels presos amb els seus advocats?
Pocs i molt limitats són els drets de la defensa per establir precedents d’aquest tipus. Res justifica una tal violació. Ni tot i ser delinqüents de coll blanc els perjudicats i per molt lligats al PP que siguin. Com tampoc ho justifica el que altres jutges hagin fet el mateix abans i no se’ls hagi encausat.

Siguem honestos i reconeguem que la sentència "és procedent i adequada a dret". Al "Dret" en vigor. Encara que tal "adequació" ho sigui a un dret pervertit pels interessos de l’Estat i del Capital. A més com ignorar que aquest dret està en total adequació amb el que va ser la "transició" de la Dictadura a aquesta "Democràcia"? Aquest tèrbol contuberni que es va fer per preservar els interessos i privilegis dels de dalt en una i altra banda: tant en l’àmbit fàctic com en el constitucional i jurídic. Una "transició" (transacció) de façana per fer creure que el Dret seria igual per a tots. Com sorprendre ara que alguns magistrats, que no han tingut manies a aplicar fidelment un tal dret, siguin víctimes d’haver oblidat la missió per la qual hi eren: perseguir els de baix i no als de dalt?

És difícil de saber si Garzón ho va oblidar o si va ser el seu zel repressiu professional el que li va fer sobrepassar els límits de les seves prerrogatives. Però, sigui el que sigui, el problema ara és que els seus col·legues del TS tenen les "mans netes" per netejar la consciència, en l’altra causa que tenen incoada a aquest jutge, per haver plantejat tan malament la instrucció en el cas dels desapareguts durant la guerra civil i el franquisme: perseguir els responsables morts i oblidar als vius (Fraga, etc.). A més de que la prepotència d’aquest jutge ha servit en safata a la Dreta franquista el poder enterrar definitivament la rehabilitació de les víctimes del franquisme per la via judicial. I això no només per raons de Dret, l’existència de la Llei d’amnistia de 1977, sinó perquè la personalització a ultrança de tal rehabilitació, a través de Garzón, facilita als polítics evadir la seva responsabilitat per permetre que aquesta Democràcia segueixi validant les sentències franquistes. I això més de 30 anys després de la desaparició del dictador i de múltiples legislatures amb governs socialistes.

Malauradament i sigui quin sigui el resultat d’aquest altre judici, el fet és que la victimització de Garzón ha desplaçat el combat, per la rehabilitació definitiva de les víctimes de la repressió franquista i per la ruptura institucional amb aquell règim, a un altre terreny que el polític: al de la venjança personal. I que, en conseqüència, aquest combat sigui fals i inútil. Ho comprendran tots els que avui es mobilitzen en defensa seva? Arribaran a comprendre que no ha de prosseguir el combat en el terreny judicial sinó en el polític ia través de la mobilització popular contra aquest sistema "lligat i ben lligat"?
(*) Octavio Alberola és un històric militant llibertari.

Article extret de Rojo y Negro Digital.
[www.rojoynegro.info/articulo/ideas/garzon-un-combate-falso-e-inutil]

Manifest de la manifestació per la defensa dels espais alliberats a Girona

Enguany el CSO Can Kolmo de Girona arriba al seu tercer any d'okupació

Una vegada més seguim reivindicant l’alliberament d’espais per esdevenir una eina contra tota forma d'autoritat i submissió. Perquè aquest sistema ens té encadenats a una forma de vida esclava del treball precari i del consumisme per a benefici econòmic d'uns pocs front a l'empobriment de la majoria.

Les desigualtats socials creixen i aquests pocs han demostrat no tenir escrúpuls deixant a la a gent sense sostre, aliment i necessitats bàsiques.

Com a conseqüència, 3.417.064 cases buides a tot l’estat espanyol (un 13% del total d’habitatges), més de 300.000 famílies han perdut la casa en aquest últims 3 anys. Catalunya encapçala aquest trist rànquing amb més de 50.000 casos, sobretot a la província de Barcelona, on durant el 2011 s’estàn produint 19 desnonaments diaris i s’inicien 24 execucions hipotecàries, amb més de 18.000 desnonaments des de 2008. Així està el pati, no caldria dir res més. Perquè la vivenda de luxe no en té res, agafem les regnes de la nostra vida.

Al mateix temps, cada cop més, tota forma d'organització alternativa i autogestió està patint una forta repressió. Tenen por que deixem de participar en aquest sistema que sostenta a bancs i multinacionals, sinònim d'especuladors i lladres amb els vostres polítics participants o com a titelles.

Per això obrim l'espai a tot aquella gent que com nosaltres creu amb una altre manera de funcionar i autogestionar la seva vida. Creem llaços entre nosaltres, construïm relacions horitzontals on la importància no recau en lo material sinó en el recolzament mutu i la solidaritat entre persones.

Fem una crida a la movilització, l'organització i a la desovediència, perquè juntes o podem tot.

Perquè l'habitatge és un dret, la hipoteca no és un deure i això no és una crisi sinó una estafa.

Ara més que mai okupa tu també.

El dia 18 de febrer ens veiem a la manifestació que sortirá de la plaÇa del lleó a les 17h.

Més informació a http://www.okupabcn.squat.net/

www.kankolmotxirona.blogspot.com

El PP imposa per Reial Decret i repressió policial la seva reforma laboral Comunicat Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

El BOE d’avui 11 febrer 2012 publica el Reial Decret Llei sobre mesures urgents per a la Reforma Laboral. Ahir ho aprovava el consell de ministres del Partit Popular i la CGT juntament amb altres organitzacions sindicals i socials convocava, a diverses ciutats, concentracions populars contra aquesta reforma laboral.
La CGT condemna l’actuació policial, actuació que expressa l’actitud que aquest govern planteja davant dels que seguirem ocupant el carrer: decrets contra la classe treballadora i repressió contra la població que exercita el seu dret a la manifestació. En aquest sentit, CGT condemna la intervenció de la policia i exigeix ​​la llibertat immediata sense càrrecs per als nou detinguts a la manifestació de Madrid.
La CGT denuncia l’actitud dels responsables polítics que manen a la policia i exigeix ​​l’alliberament immediat sense càrrecs de les nou persones detingudes arbitràriament per policies "indocumentats" i servils als interessos dels polítics. Aquesta reforma laboral planteja a les clares la lluita de classes que el capital estan exercint contra la classe treballadora i la població. La reforma laboral ha ignorat fins a última hora a tota la població, amb un envanit i vergonyant ministre explicant a Europa l’agressivitat de la reforma, que significa la reafirmació de velles reformes i introdueix nous atacs per fer-nos pagar el seu malbaratament, la seva avarícia, la seva riquesa, el seu capitalisme, les seves crisis. Aquesta Reforma Laboral tracta, entre altres aspectes, els següents:
* Llibertat absoluta per acomiadar a l’objectivar per llei l’acomiadament procedent i eliminar l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius (ERO)
* Rebaixa substancial de la indemnització per acomiadament, generalitzant la de 20 dies, amb un màxim de 12 mensualitats i deixar l’acomiadament improcedent de 33 dies amb un màxim de 24 mensualitats com a norma general per a tots els contractes a partir del 12 de febrer, i com a residu els 45 dies fins a aquesta data de febrer.
* Acomiadament absolutament gratuït per a les empreses de menys de 50 treballadors/es, ja que els permet contractes amb un període de prova d’un any i de ser acomiadats durant el període de prova, la indemnització és 0.
* Eliminació de la força normativa del Conveni Col·lectiu per dues vies, una, permetent que l’empresari es despengi de l’aplicació de les condicions salarials i de les condicions de treball: jornada, sistemes de retribució, sistemes de torns, mobilitat funcional i geogràfica i, l’altra, acabant amb la ultraactivitat dels convenis fixant un temps màxim de 24 mesos. Es tendeix a la negociació individual i el conveni d’empresa.
* Instauració dels contractes precaris com la norma de contractació (contractes molt barats que el treballador, si vol, complementa amb les seves prestacions d’atur) i, alhora, contractació incentivada i subvencionada, per l’empresari .
* Eliminació de la força de les i els treballadors en deixar sense contingut efectiu el dret fonamental dels sindicats a la defensa dels drets col·lectius, atorgant a l’empresari tota la capacitat de decisió a l’hora de complir o no les condicions col·lectives pactades en els convenis.
* Facilitació de l’acomiadament per absentisme incloent les baixes per malaltia.
* Modificació del contracte a temps parcial per compatibilitzar-lo amb les hores extraordinàries, el que sens dubte afavorirà el frau en la contractació i la consegüent reducció de cotitzacions a la Seguretat Social.
* Reducció de les i els empleats públics igualant les seves condicions a les de l’empresa privada i permetent que les persones que cobren la desocupació desenvolupin treballs dels serveis públics.
Per a la CGT, aquesta Reforma Laboral culmina EL ROBATORI I L’ESPOLIACIÓ dels drets laborals i col·lectius que encara constituïen el cos bàsic del sistema de relacions laborals al nostre país. S’ha buidat de contingut democràtic el sistema de relacions laborals i es "legalitza" l’única llibertat existent en la realitat laboral i social: la llibertat del capital (empresariat) per a disposar unilateralment de qualsevol contracte (treballador/a) tant a l’entrada del mercat de treball, durant la permanència i en la sortida. S’elimina per "llei" el dret (els drets) del treball, en ser aquest tractat com una mera mercaderia, tractant al treballador/a com un cost variable: treballar en qualsevol condició i reduint dràsticament el preu d’aquests contractes.
Per a la CGT, aquesta reforma només té una lectura sindical i social: CAL DEROGAR-LA i el camí per a això és LA LLUITA COL·LECTIVA, laboral i social i l’ocupació del CARRER amb milers, milers i milers de persones. Amunt els que lluiten! 11 febrer 2012

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

www.rojoynegro.info/articulo/accion-sindical/comunicado-cgt-el-pp-impone-real-decreto-represion-policial-su-reforma-labo
Descarrega el document de la reforma laboral

Febrer Llibertari 2012 a Sants (Barcelona)

Ja el tenim aquí. Per sisè any consecutiu, diferents col·lectius del barri de Sants coordinem les nostres activitats per crear el Febrer Llibertari. El resultat? Un seguit d’actes de tota mena i per tots els gustos, al llarg d’un dels mesos -en principi- més freds de l’any
.Esperem que vingueu al barri i disfruteu de les activitats programades!
Programació
Dissabte 11 febrer, 19:30
Xerrada-debat “Albores del anarquismo”.
Un repàs als orígens i les arrels teòriques de l’anarquisme.
Lloc: Ateneu Llibertari de Sants

Diumenge 12 febrer, 11h
Ruta per la memòria dels gèneres. A llarg d’un itinerari s’anirà recorrent els llocs més emblemàtics per la lluita de les dones del barri en la seva història, acompanyat d’un relat sobre els fets i personatges més significatius el la historia social del feminisme a Sants.
Lloc: Plaça de Sants (Monument ciclista)

Dimecres 15 febrer, 19:30h
Presentació del documental i xerrada “Em dic Llibertat”
Amb la presència i comentaris de Llibertat Canela, protagonista i una gran lluitadora del barri.
Què hi ha darrere d’un nom propi? Què significa el nom de Llibertat? Aquesta és la història d’una dona que porta inscrits uns ideals des del seu naixement. A dia d’avui, aquests tornen per obrir escletxes dins d’una realitat indignant, com la que es va posar de manifest amb l’acampada del 15-M a Barcelona.
Direcció: Blanca Callen, Ester Aranda, Mireia Cucala, Mireia Salgado i Clara Farràs
Catalunya, 2011/ 29 min / VO
Lloc: La Ciutat Invisible

Divendres 17 febrer, 19:30h
Presentació del llibre “Años rojos, años negros” (Ed. Aldarull)
Cafeta de carnestoltes amb creperia
Lloc: CSA Can Vies

Dimecres 22 febrer, 19:30h
Xerrada-debat: “Los comités de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938): el embrión de un ejercito anarquista” (Ed. Aldarull)
Amb la presència de l’autor: Agustí Guillamón.
Un dels aspectes més desconeguts de la revolució desencadenada el 19 de juliol de 1936 per les classes populars es que es va estructurar i fou possible gràcies a unes formes organitzatives concretes als barris, els Comitès de defensa. Aquesta forma d’organització s’articulà com un contrapoder autònom i llibertari des de la base, que pel seu potencial i abast, fins i tot acovardí a la major part de dirigents de la CNT, que optaren per l’aliança antifeixista i la col·laboració amb el govern republicà.
Què hagués passat si s’hagués optat per la potenciació d’una veritable autoorganització més enllà de l’octubre del 36? Eren els comitès de defensa potencials òrgans de gestió política del proletariat?
A part del funcionament d’aquests comitès, també aprendrem com es van desenvolupar els esdeveniments i moviments tàctics per aguantar el cop militar durant aquells dies de juliol.
Posteriorment debatrem sobre aquesta experiència portant la proposta organitzativa a l’actualitat, on tant necessitem d’exemples d’autoorganització més enllà de les formes velles d’articulació sindicals i polítiques.
Lloc: La Ciutat Invisible

Dissabte 25 febrer, 11h
Animació infantil amb xocolatada a càrrec de Mimulus.
Lloc: Can Batlló – Bloc 11

Dissabte 25 febrer, 18h
Xerrada-debat: Utopies llibertàries.
Lloc: Ateneu Llibertari de Sants

Dissabte 3 març, 21h
Sopar debat de “La Rosa dels Vents”: “Vigència de l’anarcosindicalisme”
(Cal reservar a larosadelsvents@gmail.com)
Lloc: Espai Obert

Diumenge 4 de març (per confirmar), 18h
Presentació dels llibres:
Breve historia del anarquismo vasco (Juantxo Estebaranz)
Anarkherria 1986 – 2011 (Jakue Paskual)
Lloc: Ateneu Llibertari de Sants

Més informació a http://febrerllibertari.sants.org/
Espais:
-Ateneu Llibertari de Sants c/Maria Victòria, 10
-CSA Can Vies c/Jocs Florals, 42Can Batlló (Bloc 11) c/Constitució, 19
-La Ciutat Invisible c/Riego, 35Espai Obert C/Violant d’Hongria, 71

CGT Ensenyament crida a concentrar-se davant del Parlament de Catalunya el 15 de febrer a les 9:30h. per rebutjar els pressupostos

El Sindicat d’Ensenyament de CGT Barcelona, a proposta de les seves seccions sindicals de pública no universitària i d’universitats ha convocat concentració davant del Parlament de Catalunya, el dimecres 15 de febrer de 9:30 a 12:30h.
L’objectiu d’aquesta concentració és mostrar el nostre rebuig a un projecte pressupostos (el dia de la seva tramitació parlamentària) que suposa una forta retallada de la qualitat dels serveis públics (entre ells l’ensenyament) i de les condicions salarials, laborals i socials dels treballadors i treballadores de les diferents conselleries i empreses públiques catalanes (retallada quantificada en 625 milions d’euros)

CONTRA L’APROVACIÓ DELS PRESSUPOSTOS QUE PERMETRAN L’APLICACIÓ DE LES RETALLADES.
EN DEFENSA DE TOTS ELS LLOCS DE TREBALL, DE LES NOSTRES CONDICIONS LABORALS I DE LA QUALITAT DELS SERVEIS PÚBLICS

Dimecres 15 DE FEBRER Concentració davant el Parlament de Catalunya

Sindicat d’Ensenyament de CGT Barcelona. http://cgtense.pangea.org/
Cartell 15-F

Es presenta públicament a Girona la campanya "Defensar la sanitat pública no és cap delicte. Absolució pels 6 encausats!"

La campanya “Defensar la sanitat pública no és cap delicte. Ni retallades, Ni repressió. Absolució pels 6 encausats” s’ha presentat públicament el matí del dijous 9 de febrer amb una roda de premsa al vestíbul de l’Hospital Josep Trueta de Girona. A més dels mitjans de comunicació, també hi ha acudit un bon nombre de treballadors i usuaris de l’hospital i persones que han fet acte de presència per mostrar el suport als imputats.
A la roda de premsa hi ha intervingut Imma Noguerola com a membre de la campanya, l’advocat Benet Salellas, el doctor i professor de Treball Social de la Universitat de Girona Jose Manuel Barbero, i el membre d’Units pel CAP i director de la revista CaféAMBllet Albano Dante.
Imma Noguerola ha presentat la campanya i ha contextualitzat la situació, recordant que els fets es van desenvolupar en un acte de protesta de més de 200 persones contra una conferència del conseller de salut Boi Ruiz. Noguerola ha denunciat el caràcter polític del procés, que segons la campanya de suport respon a una estratègia per criminalitzar i reprimir a les persones que s’oposen a les retallades, i ha declarat que els sis encausats són caps de turc d’aquesta política repressiva. La representant de la campanya ha negat categòricament que es produís cap mena d’agressió a l’alcalde de Girona Carles Puigdemont, i ha afirmat que la concentració va ser un acte de protesta legítim, en el que es va intentar bloquejar l’entrada a l’Espai Caixa.
Des de la campanya també s’ha recordat que la voluntat de Puigdemont de voler entrar a l’interior de l’edifici passant entre les persones concentrades va significar una clara provocació en el clima de tensió existent. La representant de la campanya també ha denunciat l’existència de fitxers il·legals i l’ús que en fan els Mossos d’Esquadra per identificar i perseguir l’activitat social i política de les persones, i ha recordat que en el moment dels fet no es va identificar cap dels manifestants. Imma noguerola ha recordat que durant la primera setmana de campanya s’han recollit més de 300 adhesions, i ha anunciat les convocatòries previstes, entre les quals destaquen una concentració el divendres 17 de febrer a les 8 del vespre a la Plaça del vi i una altra en motiu de la citació dels imputats davant del jutge, el dimecres 22 de febrer a un quart de deu del matí davant dels jutjats de Girona.
Seguidament, Benet Salellas ha exposat la situació legal del cas, i ha constatat la importància de la declaració de l’alcalde de Girona davant del jutge, que en gran part marcarà el procés. Salellas ha denunciat que el procés judicial respon a la voluntat de criminalitzar les persones que s’oposen a les retallades, i que no és casual que entre els 6 imputats hi hagi tant treballadors de l’àmbit sanitari com activistes dels moviments socials. Benet Salellas, també ha recordat que l’estat de dret hauria de permetre actes de protesta legítims com el del 14 de juliol.
A continuació, Jose Manuel Barbero ha fet una breu intervenció sobre com en els últims anys ha canviat la relació entre capital i treball. Barbero ha denunciat que les retallades actuals s’estan utilitzant com a mecanisme per privatitzar gradualment els serveis públics com el sanitari, i que la repressió és una condició imprescindible per a invisivilitzar les veus que s’hi oposen i per garantir l’aplicació d’aquestes mesures.
Per acabar la roda de premsa, Albano Dante ha fet palesa l’escalada repressiva contra tots aquells que s’oposen i critiquen públicament les mesures neoliberals aplicades pels govern de Convergència i Unió. Dante ha exposat el cas de la publicació que dirigeix, CafeAMB llet, la qual ha estat denunciada pel consistori per publicar la mala gestió econòmica i els presumptes casos de corrupció de Ramon Bagó. El periodista ha acabat la seva intervenció constatant la importància de la solidaritat contra aquelles persones que pateixen la repressió, i fent una crida a seguir la campanya i a acudir a les convocatòries.
Després de les preguntes dels mitjans presents a l’acte, des de la campanya s’ha tornat a exigir l’arxivament del cas i l’absolució de les sis persones encausades, així com l’aturada de l’escalada repressiva contra les persones i col.lectius que s’organitzen i lluiten contra les retallades. La representant de la campanya també ha volgut recordar que aquesta estratègia repressiva no aconseguirà silenciar-los, i que els reafirma en el compromís de continuar lluitant pels drets de les classes populars.
La campanya continua amb la recollida d’adhesions, i se’n pot seguir l’activitat a la pàgina http://www.niretalladesnirepressio.org/

Convocatòries de la campanya NI RETALLADES, NI REPRESSIÓ‏

Convocatòries de la campanya:

- Roda de premsa pública: DIJOUS 9 de febrer, a les 11:30h a l’HOSPITAL JOSEP TRUETA (Girona)

- Jose Manuel Barbero (Coordinador del Grau de Treball Social de la UdG)-

Albano Dante (Membre d’Units pel CAP i director de la revista ‘cafèAMBllet’)

- Benet Salellas (Advocat)

- Imma Noguerola (Membre de la Campanya)

- Taules informatives: DISSABTE 11 i DISSABTE 18 de febrer, durant tot el dia, al PONT DE PEDRA - RAMBLA (Girona)

- Concentració: DIVENDRES 17 de febrer, a les 20:00h a la PLAÇA DEL VI (Girona) - Esdeveniment al facebook

- Concentració: DIMECRES 22 de febrer, a les 9:15h davant dels JUTJATS (Girona) - Esdeveniment al facebook

- Pizzeria antirepressiva: 2on DIUMENGE de cada mes, a CAN RUSK (Girona)

Adhesions i més informació a:http://www.niretalladesnirepressio.org/

Resum del manifest: (Pots llegir-lo sencer a la pàgina web)

Defensar la sanitat pública no és cap delicte. NI REPRESSIÓ, NI RETALLADES. Absolució pels 6 encausats!
El passat 14 de juliol va tenir lloc a l’Espai Caixa de Girona una conferència del conseller de sanitat Boi Ruiz, on hi van acudir entre d’altres, l’alcalde de la ciutat Carles Puigdemont. A fora l’edifici, diversos col·lectius de la ciutat van convocar una concentració a favor de la sanitat pública i en rebuig a les retallades als drets socials i als serveis públics aplicades pel govern de CiU.
En motiu d’aquesta concentració, dies després, els Mossos d’Esquadra van iniciar diligències contra sis persones, algunes d’elles treballadores de la sanitat pública (personal del Trueta i del servei d’ambulàncies), i d’altres implicades en els moviments socials de Girona (membres de l’Assemblea Popular, militants d’Endavant-OSAN, afiliats de la CGT i membres d’ASSACS). A l’atestat policial se les acusa d’un suposat delicte d’agressió, coaccions, desordres públics i atemptat a l’autoritat a l’alcalde, que en el pitjor dels casos pot arribar a comportar penes de fins a 6 anys de presó.

Crònica de les jornades en memòria i d'homenatge a Sabaté, Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal i sobre els fets del gener del 1960

El 4 de gener al cementiri vell de Girona

Aquestes jornades van començar el migdia del 4 de gener al cementiri vell de Girona a la fossa on van enterrar els cossos dels companys Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, assassinats per la Guàrdia Civil en el mas Clarà i a can Verdera de Sant Martí de la Mota el 4 de gener de 1960, on es van posar dotze roses vermelles i una bandera vermella i negra mentre el poeta Santi Ripoll va recitar el seu poema ‘Maquis’.

El 5 de gener al cementiri de Sant Celoni

Seguidament, vàrem portar la mateixa bandera a la tomba del company Quico Sabaté Llopart en els actes que el dia 5 de gener es fan cada any al cementiri de Sant Celoni.

Presentació del llibre "Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)".

En el marc d’aquestes jornades a Girona en memòria i d'homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal en el seu 52 aniversari del seu assassinat per part de la Guàrdia Civil, el dissabte 14 de gener, al migdia, Patric de San Pedro, de Virus, i Enric Melich, anarquista que de jovenet fou guerriller i més endavant passador transfronterer de perseguits pel franquisme a Banyuls, militant llibertari a Tolosa de Llenguadoc, conegut com editor i llibreter a Perpinyà durant el tardofranquisme, han presentat a l’espai Marfà de Girona l’edició en català de l’assaig històric d’Antonio Téllez Solà, ‘Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)’, un obra que narra la història de la lluita armada anarquista d’aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que continuava la guerra iniciada el juliol de 1936.

Patric va fer una exposició sobre el procés d’elaboració d’aquest famós assaig del company ja traspassat Antoni Téllez, autor també d’altres llibres, com ara el dedicat al company Facerias, assassinat per la policia l’estiu de 1957, o al company Puig Antich i el MIL, una continuació tardofranquista del combat armat revolucionari a Catalunya dels anys 40, 50 i 60 del segle Vint. Téllez primerament va publicar a la col·lecció Hormiga, a París aquest assaig històric, que posteriorment, en temps de la denominada Transició, va editar Plaza & Janés, a Barcelona. Finalment va ampliar el seu estudi en una edició en llengua francesa que seguidament va publicar, a Barcelona, Virus, en castellà. Ara, finalment, Patric ens presenta aquesta obra en català.

Patric de San Pedro en va explicar que el company Téllez tot partint de la vida d’un dels personatges més coneguts de la resistència anarquista a Catalunya, en Francesc Sabaté Llopart, amicalment conegut com en Quico, ens presenta tota una generació de militants llibertaris insurgents que volien seguir aixecant la flama emancipatòria del procés social revolucionari de 1936, estrangulat el maig de 1937 i rematat l’any 1939.

Els protagonistes d’aquest llibre comencen l’any 1944, mitjançant la propaganda i l’acció de guerrilla anarquista, un combat contra una dictadura militar, oligàrquica i clerical que negava ferotgement a l’individu qualsevol dret a la llibertat d’expressió, ensenyament, associació, difusió d’idees i fins i tot el mateix dret a pensar, i responsable d’una política econòmica i social que provoca nombroses mostres de descontent entre el proletariat i les capers populars des de començaments dels anys cinquanta, com ara amb el moviment de boicot als tramvies de Barcelona fa 61 anys. Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressió, desesperança i a la mort durant aquest llarg combat revolucionari. Acorralats per la policia i els serveis d’informació espanyols, i abandonats per les dues fraccions de la CNT d’aquells anys per la seva voluntat de continuar el combat actiu, mentre les dues organitzacions sindicals llibertàries a l’exili s’esclerotizaven, els grups d’acció revolucionària mantenien la lluita en l’Interior.

Patric ens va explicar que els estrets llaços d’amistat que unien Téllez amb alguns dels seus protagonistes principals i els esforços que va dedicar a recopilar documents i testimonis directes dels fets que s’expliquen permeteren a l’autor donar-nos a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resistència llibertària armada de l’època: l’estructuració i el funcionament dels grups d’acció, el paper de les diferents organitzacions reagrupades al moviment llibertari del moment, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni màrtirs, no van ser una generació sacrificada debades. Tot això converteix aquest llibre en un dels relats més apassionants i profunds sobre la resistència llibertària i les seves ofensives armades insurgents, un text indispensable i que s’ha convertit en referent de tots els posteriors escrits que s’han fet sobre Sabaté i sobre la lluita armada proletària anarquista contra la forma franquista del capitalisme a Catalunya en el segle Vint.

El company Enric Melich, nascut l’any 1925, va exposar una brillant aportació personal d’unes pàgines viscudes de la memòria proletària catalana des de l’exili des de 1939, amb incursions armades a l’Interior, quan alguns anarquistes van intentar col·laborar amb el PCE en les operacions propagandistes de la denominada Unió Nacional Espanyola de Monzón. Després d’una experiència, molt jove en la guerrilla de FTP, va ser enviat a la guerrilla de la Unió Nacional l’any 1944, amb una desastrosa incursió a Catalunya, on ningú esperava aquella operació presidida per la bandera republicana. En el decurs d’unes purgues stalinistes contra anarquistes i militants del POUM a l’exili, Melich finalment va poder escapar d’ésser afusellat pel PCE i va ser declarat desertor per part de l’enganyosa Unió Nacional. Acabada la Segona Guerra Mundial, es va establir arran de frontera de l’Albera on va ajudar a entrar i sortir militants anarquistes actius. Després, establert a Tolosa va formar part d’un grup anarquista d’afinitat, en el qual també hi havia el company pacifista compromès i vegetarià tolosenc Guillaume, sempre solidari amb companys de l’Interior que participaven en la resistència anarquista més compromesa. Aquest grup va fer campanya solidària amb Domènec Ibars i els altres companys sotmesos a consell de guerra a Barcelona.

Melic va conèixer personalment quan vivia a Tolosa de Llenguadoc els companys Sabaté, Conesa, un anarquista ben preparat per l’acció armada resistent, i Miracle, un anarquista ben format. L’estiu de 1959 també va fer amistat amb el company Ruiz, molt entusiasta de la Idea. Durant anys va col·laborar amb el company Facerias, un anarquista molt format, però la seva mort l’any 1957 va aturar un projecte d’actuació a l’Interior per part de l’Enric.

Més endavant, Enric Mèlic va ser delegat del Moviment Popular de Resistència. Posteriorment, després de la unificació de la CNT, va participar en Defensa Interior del moviment llibertari, òrgan d’acció i resistència inspirat en l’actuació de grups autònoms, com ara els que descriu Téllez en els seus llibres sobre Sabaté i Facerias.

Per ajudar a fer difusió llibertària a l’Interior, va obrir la coneguda Llibreria Espanyola, a Perpinyà, on es podria trobar llibres de Bakunin al costat de les obres de les edicions de Ruedo Ibérico. Aquesta llibreria va ajudar en gran mesura a la difusió de les idees anarquistes entre la joventut de l’Interior en els anys del tardofranquista. Finalment, una bomba va destruir la llibreria igual que una altra en el centre social llibertari L’Escletxa de Perpinyà el 14 de juliol de 1976, ja en temps de la monarquia del Borbó. Segons el company Melich, davant el fervor llibertari juvenil i l’empenta anarquista l’any 1977, aleshores pensava que l’obra constructiva revolucionària de 1936 tornaria amb força a Catalunya i el conjunt de la Península.

Per acabar, en un col·loqui final entre la concurrència, es va recordar la detenció del company miner i futbolista Agustí Rueda al coll de Banyuls i la seva mort sota tortura de funcionaris de presons a Carabanchel. Aquest trist capítol va obligar a fer una reflexió sobre els serveis d’informació espanyols, confidents policials i de malfactors i atracadors que aleshores col·laboraven a Perpinyà amb el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, com ara els famosos El Rubio o Eduard Solé, que fins i tot va col·laborar com a corresponsal de la Jonquera en El Punt Diari i va organitzar una banda d’atracadors i d’evasió de divises amb un alcalde de la Jonquera per CiU, en J. M. Mesquida.

Cal recordar que segons el periodista de Madrid José Yoldi, en l’edició del diari El País del 31 de desembre de 1985, en el decurs d’un judici per delicte monetari a Mesquida, celebrat en l’Audiència Nacional, en el qual també estava processat Lleó Gran, industrial tèxtil d’Alcoi, escriu que “Mezquida afirmó que rechazó la operación porque no era legal y que les denunció a un confidente de la Guardia Civil, Eduardo Solé, al que creia miembro de la policia”.
Tot plegat, un migdia molt profitós a Girona.

Projecció del film ‘Behold a pale horse’ en les jornades de marxa homenatge als maquis del Nord-est

El diumenge 15 de gener, al capvespre, a Kan Rusk, al Pont Major de Girona, en la Pizzeria solidària ‘A Saco Pizzetti’ es va fer una projecció del film ‘Behold a pale horse’ (‘Y llegó el dia de la venganza’) del reconegut director Fred Zinnemann (Viena, 1907-Londres, 1997).

Es tracta d’una pel·lícula de Columbia, de l’any 1964, inspirada en la vida de Quico Sabaté Llopart i els altres militants anarquistes resistents, com ara Ramon Vila Capdevila, amb Gregory Peck, actor que fa d’anarquista, i Anthony Quinn, el seu perseguidor, amb el nom de tinent Viñolas de la Guàrdia Civil, que personifica al comissari Quintela, l’antic cap de la Brigada Político-Social de Barcelona (actualment denominada ‘Grupo VI de la Brigada Provincial de Información’ del CNP, segons el llibre de David Fernández, ‘Crónicas del 6’, Virus), i també una referència a Antonio Tejero, que aleshores es passejava amb una cavall blanc davant la comandància de Manresa. Quintela era expert en la lluita contra l’anarquisme social i la CNT, mentre que Tejero, el conegut protagonista del 23-F, va coordinar l’operatiu de la Guàrdia Civil que va assassinar el company Vila Capdevila l’any 1963. Una pel·lícula censurada a l’Espanya franquista, a partir del ministre aleshores d'Informació i Turisme Manuel Fraga Iribarne, i que fins després de la mort de Franco no es va poder projectar. Cal esmentar que la mort de Fraga va coincidir amb aquesta projecció a Kan Rusk. Una coincidència afortunada en el record de les víctimes del franquisme. Una vegada haviem degustar les pizzes vegetals ens vàrem assabentar de la mort de l’antic ministre franquista, que vàrem esmentar en la presentació d’aquesta projecció del film que havia perseguit des del govern del general Franco.

En aquesta presentació fòrum es van analitzar els conceptes del film i la tasca de documentació dels seus guionistes així com l’enfocament de Zinnemann, que tracta de la resistència interior contra la dictadura franquista sense caure en la demagògia de presentar el Partit Comunista d’Espanya com a líder de la resistència. En canvi, en el film de Zimmemann l’anarquisme social protagonitza les ofensives contra el règim franquista.

Retrata la vida quotidiana de l’exili llibertari al mateix temps que segui la guerra de 1936 els anys 60, doncs es remarca diverses vegades que 20 anys després de la victòria militar franquista encara hi ha lluita armada política contra el règim establert, cosa que era un element de propaganda negativa davant el Ministeri d’Informació i Turisme que liderava Fraga per aconseguir divises estrangeres de caire turístic. Aquesta continuació de la guerra revolucionària en el film pren forma en focus guerrillers de caire llibertari. El missatge, en síntesi, és que “no hi ha oblit ni perdó” i una “necessitat històrica de venjar els caiguts i torturats”. La pel·lícula denúncia, amb força, la tortura i l’existència de morts sota tortura els anys 60 del segle Vint en l’Espanya franquista. De fet, es tracta d’una denúncia de les actuacions de la Guàrdia Civil, on hi ha la referència simbòlica als poemes contra la Guàrdia Civil de Federico García Lorca, ja que a més d’exposar orígens murcians d’una part dels lluitadors anarquistes de Catalunya al vincular el guerriller protagonista amb la ciutat murciana de Lorca també intenta ser un homenatge al poeta assassinat García Lorca. Així es juga amb un topònim i un cognom internacionalment famós.

A nivell documental es demostra el suport de la gent a la lluita armada anarquista aquell moment i la importància de la logística guerrillera llibertària al mateix temps que es denúncia la vigilància franquista a que eren sotmeses les famílies de la gent compromesa i considerada ‘roja’.

També hi ha referències a les xarxes llibertàries d’evasió i el paper de subsistència del contraban transpirinenc. La planificació de les accions i la preparació de les incursions armades de resistència. La presència dels oligarques, terratinents i del clergat de l’Església catòlica. Les peregrinacions a la cova de Lorda (Lourdes, en francès). La presència significativa dels confidents policials i la relació de la prostitució amb les forces de seguretat de l’Estat.

El missatge del film consisteix en la manera d’enganyar la Guàrdia Civil i l’atac guerriller per sorpresa en un moment en que el règim franquista no pensava en la possibilitat d’una ofensiva llibertària armada.

De fet, el film de Zinnemann, un jueu de Viena que va estudiar Dret que a Amèrica va fer arrancar el realisme en el món del cinema i també va fer films antinazis, representa una rèplica a pel·lícules franquistes contra el maquis, com ara les dels anys 50 ‘Los dos caminos’ o ‘Torrepartida’.

Presentació de ‘Tren correu 1.104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys’

El dijous 19 de gener, al capvespre, es va presentat a can Ninetes, de Santa Eugènia, a Girona, el treball de camp sobre l’expedició de prospecció de bases i xarxes armades per futurs nuclis guerrillers a Catalunya l’any 1960 del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament, un treball editat per Editoht en el 50 aniversari dels fets de gener d’aquell any i que va fer el seu autor, l’estudiós i escriptor de diverses obres Joan Ventura i Ballbé.

Entre els col·laboradors en l’esforç personal d’investigació històrica de Joan Ventura, un d’aquests entusiastes en la vida i obra revolucionària de Francesc Sabaté i els altres companys i companyes que lluitaven armes a la mà contra el règim franquista i l’explotació capitalista, el company Guillem de Pallejà va fer una introducció molt profitosa sobre el llibre i el treball de camp del seu autor. En Guillem va exposar que des dels mateixos orígens de la intervenció anarquista en la lluita de classes del moviment obrer català hi ha grups d’acció insurgent, com ara el moviment d’alliberament en que actuaven Quico Sabaté, Paco Conesa, Antoni Miracle, Rogelio Madrigal i Martín Ruiz fa 52 anys. El company Guillem va destacar la continuïtat històrica d’aquest combat revolucionari, tot recordant els companys de lluita armada anarquista assassinats per l’Estat capitalista espanyol en els primers temps del postfranquisme, com ara Oriol Solí i Agustí Rueda.

L’autor del llibre, Joan Ventura va fer una extensa i profunda explicació del treball d’elaboració d’aquest estudi, que comença en els inicis del darrer viatge del company Quico Sabaté el 28 de desembre de 1959 i el seu assassinat en un carrer de Sant Celoni el matí del 5 de gener de 1960.

Quasi tres hores d’exposició, preguntes de l’assistència i noves aportacions sobre els fets. Ventura, fins i tot va explicar algunes de les pistes falses que la pagesia donava a la Guàrdia Civil sobre el recorregut del grup armat d’aquests cinc companys perseguits aquell moment.

Cal remarcar la valentia i la solidaritat manifestada per masovers i les seves famílies que van acollir a casa seva aquest escamot armat anarquista mentre començava un encerclament de camps, camins i muntanyes, des de la frontera pirinenca fins el Montseny, per parts d’uns tres-cents agents de la Guàrdia Civil, sota el comandament suprem del seu director general, el tinent general Antonio Alcubilla, i que el comandament concret d’aquest operatiu antiguerrilla a cura del general en cap de la Segona Zona del cos, el general Marceliano Crespo, amb una consigna governamental franquista d’assassinar aquests cinc companys llibertaris que havien trencat el silenci de les armes vint anys després de la victòria militar del general Franco.

Els fets de gener de 1960 varen aixecar un sentiment de suport a la lluita llibertària entre la gent del país, especialment en el Nord-est de Catalunya, cosa que fa que ara, 52 anys després es vulgui fer actes de sentit homenatge a aquests companys caiguts aquell moment.
Ventura va explicar-nos l’anàlisi de les autòpsies oficials dels companys assassinats, les quals demostren que Antoni Miracle i Regelio Madrigal van ser primer durament interrogats sobre la guerrilla i després van morir víctimes de la popularment denominada ‘llei de fugues’, mentre el jove Martín Ruiz, ferit del braç, va ser assassinat sense contemplacions i Paco Conesa, ferit greu, va ser assassinat d’un tret directa al cor.

Finalment va fer una descripció, a partir d’alguns testimonis, de la fugida de Quico Sabaté de l’encerclament de la Guàrdia Civil del mas Clarà fins la seva mort en un carrer de Sant Celoni en mans del Sometent de trist record històric.

Cal reconèixer la tasca d’investigació feta per Joan Ventura, seguint les passes de les anteriors d’Antoni Téllez i Eduard Pons Prades, que actualment compta amb noves aportacions i dades que recull per una propera edició en castellà del seu estudi sobre aquest viatge dels darrers dies de 1959 i els primers de 1960.

De fet, el règim franquista de cap manera volia deixar desenvolupar a la Península focus guerrillers, ja que cada membre del grup interceptat el gener de 1960 havia d’organitzar un grup pròpia i de cada grup nou havia de sortir nous grups d’acció a fi d’intentar enderrocar la Dictadura i generar un moviment insurreccional de masses arreu on fos possible, ja que l’any 1960 hi havia un turisme estranger de masses que aportava un important oxigen al franquisme per mitjà de les divises que es veuria profundament afectat en el cas d’una continuïtat de la Guerra Civil de 1936 a partir d’una guerra de guerrilles d’ampli suport de masses, un temor que va perseguir el règim fins que va aconseguir consolidar la denominada Transició postfranquista.

Projecció del documental i conferència de Ricard de Vargas

El dissabte al migdia, 21 de gener, a l'Espai Marfà de Santa Eugènia, a Girona, el company Ricard de Vargas Golarons ens feia una extensa exposició sobre el documental televisiu ‘El Maquis a Catalunya (1939-1963)’, realitzat l’any 1987 a càrrec d’aquest historiador compromès i Jaume Serra, del qual s’ha projectat el capítol dedicat a Francesc Sabaté Llopart.

En Ricard ens explica diverses iniciatives i circumstàncies que es van donar en el decurs del guió i del rodatge d’aquest documentals l’any 1987. Al mateix temps va fer una valoració històrica positiva de l’activitat exemplar d’aquells grups armats anarquistes durant el temps del franquisme i la nova formada en el tardofranquisme que es va concretar en grups autònoms de combat, com ara els anomenats MIL i OLLA a Catalunya. De fet hi va haver l’empenta dels anys 40 i 50 del segle Vint, amb Quico Sabaté, Ramon Vila Capdevila, Josep Lluís Facerias, Mingo Ibars, Marcel·lí Massana i tants i tants d’altres combatents llibertaris d’aquells anys, Seguidament, a partir de l’escamot del mas Clarà van venir la generació de Defensa Interior i l’afer Granado i Delgado. Finalment, la generació de Puig Antich, Oriol Solé i Agustí Rueda. En aquest sentit es va parlar d’agrair a tothom que va ajudar a la lluita armada anarquista i a aquelles famílies de masovers que amagaven a casa seva la guerrilla llibertària, exposant ser assassinats per les forces repressives de l’Estat.

En relació al capítol sobre el company Quico Sabaté, amb entrevistes a Federica Montseny, la qual nega condicions d’acció el gener de 1960, i al company Massana, que segons va explicar personalment a en Ricard va passar moltes hores seguides parlant amb el company Sabaté abans que aquest emprengués l’expedició armada de cap d’any de 1960, que estava disposat a tornar fer de guia guerriller de nous grups, però donant temps per poder estudiar les bases de recolzament i les condicions pròpies de suport humà aquell moment, doncs no havia renunciat a tornar a l’estratègia de guerra de guerrilles, una estratègia peninsular que va analitzar i teoritzar el company periodista i activista Abraham Guillén.

Per la seva banda, Ibars, empresonat durant vint anys, des del desembre de 1949, en l’entrevista manifesta que en el decurs de les accions armades del company Sabaté havien caigut molts companys, ja que a vegades eren accions d’alt risc. Quico Sabaté tenia una experiència d’enfrontament amb l’Estat capitalista des de quan tenia 14 anys, cosa que dóna confiança i fa que les operacions guerrilleres siguin considerades una cosa habitual, encara que hi hagi un risc.
L’opció de Sabaté mereix un gran reconeixement, doncs constitueix una lliçó per lluites futures, com les dels grups autònoms de combat en el tardofranquisme.

El 28 de gener al mas Clarà i els seus entorns

Vàrem quedar emotivament amb els cors glaçats amb l’aportació de l’amic Josep Terradas, impulsor del Centre d'Estudi i Divulgació mas Clarà, investigador expert en la guerrilla del Quico Sabaté i els altres companys de combat alliberador, en el decurs de la visita guiada, el dissabte 28 de gener al migdia, al mas dels fets de gener de 1960 i els seus entorns, a Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit), indret on Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal van ser assassinats a mans de la Guardia Civil. Ruiz degollat pels agents, ferit, una vegada s’havia entregat el 4 de gener, després de tapar-li el cap amb una saca que havien trobat en aquesta masia. Conesa, ferit des del dia 3, va ser arrastrat camí avall fins caure mig mort en un gual de la riera, moment en que va ser rematat per uns guàrdies que ballaven sobre el seu cos, abans del tret de gràcia final, segons el testimoni d’alguns soldats d’intendència desplaçats en el mas Clarà. Finalment, camí amunt, entre can Verdera, on hi havia el comandament de l’operatiu militar franquista de contra guerrilla, i el mas Parades, una vegada torturats per trobar les típiques implicacions de les xarxes llibertàries clandestines entre l’Exili i l’Interior, la Guàrdia Civil va cosir a trets els companys Miracle i Madrigal, disparant ràfegues des de la dreta i l’esquerra del camí, en l’aplicació de la tradicional ‘llei de fugues’. Aquests quatre joves anarquistes s’havien entregat com a guerrillers a l’exèrcit espanyol però van ser assassinats en un crim de guerra que mai caducarà per més amnisties que signin diputats i governants, doncs els fets del mas Clarà no corresponen a cap enfrontament en un operatiu policial, simplement es tracta d’un acte criminal de guerra ja que l’exèrcit va instal·lar metralladores de peu a l’entorn d’aquesta masia de muntanya i fins i tot en un puig dominant hi havia una peça d’artilleria a punt de destruir la casa i matar els anarquistes i el matrimoni de masovers, els quals el company Sabaté va cobrir en un racó amb matalassos i taules a fi de salvaguardar les seves vides, tot plegat en un encerclament militar de guàrdies civils, militars i voluntaris del Sometent, que sumaven la xifra d’uns cent setanta efectius armats enfront de cinc anarquistes atrinxerats en la masia.

Tot va començar quan el confident del mas Parades va comunicar a la Guàrdia Civil la presència de gent forana al mas Clarà el 3 de gener en un moment en que la Guàrdia Civil havia buidat les seves casernes del Nord-est per organitzar patrulles amb uns tres-cents efectius mobilitzats. Tot seguit, trenta set guàrdies, comandats per un expert en enganxar pescadors contrabandistes de la Costa Brava, el capità José Blázquez Pedraza, el qual va enregistrar per TVE un jove Jesús Hermida i que es casaria amb la mestressa de l’hotel ‘La Sirena’ de Roses, que va tenir la poca vista de disparar contra l’escamot anarquista en el moment en que abandonava la masia, després de pagar el menjar, ja que era una casa on s’hi feien trobades i festes per part de la gent dels contorns, cosa que va provocar un replegament guerriller dins de la masia i així poder activar la resistència d’autodefensa llibertària. D’aquests trets de la Guàrdia Civil varen resultar ferits els companys Conesa, Ruiz i Sabaté, però aquest darrer, ferit d’una cama, de l’encerclament militar i agafar un tren a Fornells, abans de ser abatut pel sometent Abel Rocha, el qual encara es felicita per haver mort un home greument ferit, com és el cas del company Quico Sabaté Llopart.

L’amic Santi Ripoll, davant un significativa concurrència, i amb la bandera vermella i negra del Comunisme llibertari davant la masia, ara abandonada i mig enrunada, ja que després dels fets el règim franquista va desallotjar aquells entorns de muntanya, va recitar una molt emotiva poesia dedicada a aquests maquis anarquistes que aquest poeta havia escrit pel començament, al cementiri vell de Girona el passat 4 de gener, i per a la clausura d’aquestes jornades en el mateix mas Clarà. En nom de Marxa homenatge maquis del Nord-est

Properes sessions Ateneu 19-J, CGT-Girona.

FEBRER:
ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ i FUNCIONAMENT de la CGT.
(després de repassar la nostra història a la sessió del gener ara toca fixar-nos en el nostre funcionament orgànic a la 2a. part del minicicle dedicat a la CGT)
Lloc: Locals de la CGT: Av. Sant Narcís 28, ent-2a. Girona.
Facilitador/a: Ferran Cascallar, Secretari de Formació del Sindicat d'AA.DD, CGT-Girona i Eva Sánchez, Sindicat d'Administració Pública, CGT-Barcelona.
Dia i hora: Dimecres 29 de febrer de 18'30h a 20'30h

MARÇ:
Presentació del llibre "ENSENYAR, APRENDRE, SALVAR-SE".
Es tracta d'un llibre col·lectiu en favor de la llengua, de totes les llengües, especialment de les minoritàries en perill d'extinció, i del dret a l'alfabetització i l'educació de totes les persones sense distinció de cap mena. Coordinat per en Sebas Parra i en el qual hi han participat 3 militants de la CGT comarques de Girona.
Lloc: Locals de la CGT: Av. Sant Narcís 28, ent-2a. Girona.
Facilitador: Sebas Parra. Amb la participació de la Mariona, en Ferran i en Suso (col·laboradors en el llibre).
Dia i hora: Dimecres 28 de març de 19h a 21h

ABRIL:
La FI de l'ERA del PETROLI, PERQUÈ NO SORTIREM MAI d'AQUESTA CRISI?
Ens diuen que patim una crisi econòmica i financera, però la realitat va més enllà de l’economia. Ens trobem davant d’una crisi global (crisi que a part d'econòmica és també ecològica, energètica i social) i no podrem sortir-ne sense abordar-la en totes les seves vessants.
Lloc: Locals de la CGT: Av. Sant Narcís 28, ent-2a. Girona.
Facilitador: Ricardo Lausín. Enginyer Superior de Telecomunicació.
Militant del sindicat d'AA.DD CGT-Girona
Dia i hora: Última setmana d'abril (dia a concretar) de 19h a 21h