dijous, 23 de febrer del 2012

23-F: Reflexió sobre una possible abdicació del Borbó imposada per l'eix Berlín-París

El capitalisme europeu repeteix l’operació de treure els Borbons de 1931 davant la depressió en la depressió. Primer, el gendre del Borbó a punt de ser imputat pels tribunals i ara el setmanari alemany Der Spiegel ha publicat un informe enviat per l'ambaixador alemany al Regne d’Espanya el 1981, Lothar Lahn, en què exposa que el rei Juan Carlos va mostrar comprensió pels protagonistes del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. La revista es basa en un despatx enviat per l'ambaixador al govern del socialdemòcrata Helmut Schmidt, i que fa poc que s'ha desclassificat en la publicació 'Documents d'Història de la Política Exterior de la RFA'.

S'hi descriu el contingut d'una conversa entre Lahn i el rei el 26 de març de 1981 en què Juan Carlos, lluny de mostrar rebuig o indignació pels colpistes, hi va mostrar 'comprensió i simpatia'. L'ambaixador alemany diu en l'informe que Juan Carlos li va dir que els colpistes només volíen 'allò que tots volem' i que va concretar en 'la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat'. El rei, segons Lahn, també va assegurar-li: 'Els líders del cop només pretenien el que tots volíem, concretament el restabliment de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat.' I carregava tota la responsabilitat de l'intent de cop d'estat al president del govern espanyol, Adolfo Suárez. El rei va confessar, segons l'ambaixador alemany, que miraria d'influir en el govern i els tribunals per a evitar un càstic sever als colpistes, i que el 23-F s'havia d'oblidar com més aviat millor.

La Casa Reial, contactada per l'agència Efe, ha manifestat sobre aquesta qüestió que 'el paper i l'actuació del rei el 23-F ja estan consolidats per la història, i la manera decidida i determinant com va actuar en defensa de la democàcia és sabuda per tota la societat espanyola i a tot el món'.

Queda clar que Berlín filtra aquesta notícia, amb el permís de París, el Banc Central Europeu, l’FMI i Washington, a fi i efecte de retallar una gran despesa de l’Estat capitalista espanyol, com ara l’Estat de les Autonomies i la seva monarquia, amb les despeses innecessàries de la Casa de Borbó, per implantar una república burgesa jacobina, centralista i gestionada des de Berlín i París, al mateix temps que properament també es formarà un govern central espanyol de caire tecnòcrata i de concentració amb el PP i el PSOE de convidats de pedra.

Però, en el seu temps, Karl Marx ja va escriure que quan es vol repetir una tragèdia històrica finalment en surt una comèdia, en aquest cas es podria aplicar a la caiguda del rei Alfons XIII el 14 d’abril de 1931 i la possible abdicació de Juan Carles, ja que les lliçons històriques de la Segona República i la posterior dictadura del general Franco en cas d’una aplicació estricta i intel·ligent de caire proletari podrien fer fracassar les noves maniobres capitalistes a la Península sota un impuls social revolucionari de classe contra classe vers el socialisme autogestionari mediterrani.