Una nova jornada de resistència social que retarda les obres de la MAT

Les persones de la torre 64 resisteixen a Fellines nou hores encadenades amunt.
L’empresa que instal•la els cables elèctrics de la MAT ha retirat els materials aquesta jornada de protesta.
Amb accions de resistència es podrà retardar la connexió de la MAT.

Sentit homenatge aquest dissabte al fossar del cementiri vell de Girona dels companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal

 Demà diumenge homenatge a Francesc Sabaté al cementiri de Sant Celoni

Més de cent persones protesten davant la seu del PP a Girona aquest capvespre

La secta Opus Dei imposa el seu dictat a l’estat espanyol  

Protesta arreu del Regne d’Espanya contra la criminalització 

governamental de l’avortament  

El col•lectiu Mala Pècora s’han encarregat de llegir un manifest

contra la llei elaborada pel ministre Alberto Ruiz-Gallardón,

membre de la secta Opus Dei  

Ha estat desallotjat el bloc de Salt

El dret a l’autodeterminació no és reconegut per la Generalitat quan es tracta del drets socials i utilitza la seva policia a favor de la banca i SAREB, el banc de l’Estat espanyol. 

Els Mossos desallotgen el bloc alliberat de Salt. 

Al seu interior hi havia dotze persones, entre elles un menor. 

S’hagi exigit a les famílies la seva sortida dels pisos i la retirada de totes les pertinences amb només vint minuts de temps. 

Hi ha un llistat de la PAH Girona de persones disposades a acollir les nou famílies a qui no han ofert habitatge, com a solució provisional. 

L'Audiència de Girona ha ordenat el desallotjament del bloc de pisos alliberat per la PAH a Salt des de fa quatre mesos

Hi viuen setze famílies amb criatures.
Es desconeix el calendari per a l'actuació policial, però el jutjat d'instrucció 3 ara haurà de posar una data.

El titular de l'immoble és SAREB, o sigui el Govern espanyol que comanda la màfia dita PP.
 

La PAH donant suport a Doris, citada pel jutge per declarar aquest dimarts al matí per l’alliberament d’aquest bloc de Salt.

A Olot el 18 de Juliol franquista es transforma en el 19 de Juliol del proletariat al crit de “No passaran!”

Una manifestació antifeixista, amb estelades vermelles, es va concentrar després de recórrer el carrer Major i el del Carme al davant de l'església dels carmelites, on s'havia de fer la missa pels colpistes difunts del 36.

 

 

El 4 de gener al cementiri vell de Girona, un homenatge específicament revolucionari Homenatge al moviment revolucionari unificat de resistència llibertària de gener de 1960

En 53 aniversari de l’assassinat per part de la Guàrdia Civil dels companys Conesa, Ruiz, Miracle i Madrigal que una vegada entregats van patir turment fins a la mort  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/01/2013 Girona (Gironès).- Aquest divendres al migdia al cementiri vell de Girona just a la fossa on van enterrar els cossos dels companys Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, assassinats per la Guàrdia Civil en el mas Clarà i a can Verdera de Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit, al Pla de l’Estany) el 4 de gener de 1960, membres de grups anarquistes i autònoms, amb una bandera vermella i negra, s’ha rendit homenatge als companys i al moviment revolucionari unificat de resistència de desembre de 1959 i gener de 1960, amb la ferma voluntat de seguir el combat proletari vers una necessària i urgent revolució social que porti al comunisme llibertari. Res a veure amb el reconeixement de la Segona Restauració Borbònica i qualsevol acte interclassista parlamentari de la dictadura democràtica burgesa que patim. 

Es va recordar emotivament la pèrdua el passat estiu a Palafrugell de l’amic Josep Terradas, impulsor del Centre d'Estudi i Divulgació mas Clarà, investigador expert en la guerrilla del Quico Sabaté i els altres companys de combat alliberador.  

Quan Rajoy no dóna importància a les vagues sindicals‏

[Editorial Tramuntana Vermella Mail 30/01/2012]

Mariano Rajoy, s'estrena avui en una cimera europea a Brussel·les i, fa aquestes afirmacions informals: “Aquest divendres hem fet la llei d'estabilitat. Divendres vinent, la reforma financera. Després, la laboral. La laboral em costarà una vaga.” D’aquesta manera, Rajoy parla amb el primer ministre finès, Jirky Katainen, abans de començar la reunió de la cimera. I Rajoy continua parlant, ara amb el primer ministre neerlandès, Mark Rutte. “Ara ve el més dur.” Tot plegat, significa que l’Estat capitalista se’n fot de les vagues sindicals de 24 hores per més durs que siguin el ajustos socials i la retallada dels drets obrers i populars adquirits en dos-cents anys de lluita col·lectiva, cosa que demostra que la conjuntura històrica en la lluita de classes imposa la necessitat de vaga política revolucionària del proletariat en una posició realment insurgent contra el domini del Capital i per l’abolició del treball assalariat i el regne de la Mercaderia.
En aquest sentit l’Estat i la burgesia a nivell mundial preparen la criminalització d’aquells col·lectius polítics i social que no combreguin amb les rodes de molí del sindicalisme de gestió i integració del capital.
El Pentàgon considera en un informe “terrorisme de baixa intensitat” els moviments ‘Occupy’ (Wall Street, Oakland i altres). L’existència d’aquest informe elaborat pel Pentàgon l’ha denunciat una advocada de la Unió Americana de les Llibertats Civils, Ann Brick, després d’obtenir-ne una còpia a través d’una persona que treballa en el Departament de Defensa dels USA. Segons Brick, el document esmentat utilitza uns termes que soscaven els principis recollits en la primera esmena de la Constitució nord-americana, quan parla del dret fonamental a reunir-se pacíficament, com ara fa el moviment ‘Occupy’. La Unió per la Pau i la Justícia, un moviment nord-americà contra la guerra, per la seva banda, considera que “el Pentàgon pretén criminalitzar i crear sospites infundades sobre una dissidència legal que ha de ser reconeguda per l’administració”. I ‘Occupy Wall Street’ ha instat al Governs federal nord-americà a pronunciar-se sobre aquest informe del Pentàgon. L’Estat federal dels USA, gràcies a l’’FBI i altres agències nord-americanes, limita les activitats dels moviments socials contestataris.

Xavier Cañadas: un anarquista de rebel·lia responsable

Editorial Tramuntana Vermella Mail 30/12/2011.

L’amic i company Xavi Cañadas Gascón, demà dissabte 31 de desembre al migdia inicia una vaga indefinida de fam i set contra la repressió dels moviments socials i les retallades dels drets socials i laborals. Aquest militant anarquista des de molt jove, va patir anys de presó en la denominada Transició i és autor de diversos assaigs sobre el seu pas per la comissaria de Via Laietana i les presons monàrquiques espanyoles, com ara ‘El Tubo’, ‘Entremuros’ o ‘El caso Scala. Terrorismo de Estado y algo más’. Manifestem el nostre suport incondicional a Xavi i volem fer una crida solidària a anar davant del Palau de la Generalitat de Catalunya per donar el major ressò possible a la seva rebel·lia responsable.

En una carta pública ens recorda que “la situació econòmica que precaritza els més desfavorits, no és fruit d'una ‘crisi’, sinó d'una ESTAFA produïda pel sistema financer i recolzada pels poders públics de tot l'Estat espanyol. Alhora, aquests poders públics són recolzats per tots els polítics institucionalitzats del país, des de la dreta, passant pels nacionalistes, fins "l'esquerra”, amb la seva muda política de “qui calla, atorga”; els qui, en comptes de tenir la més mínima decència d'abandonar tots els parlaments per deixar governar els lladres en solitari, participen democràticament de la lladreria institucionalitzada. Els rics, cada cop més rics i cada cop paguen menys impostos. Els pobres, cada cop som més pobres i cada cop paguem més impostos.

Els esforços per la nostra supervivència només estan destinats a l'enriquiment dels lladres institucionalitzats”. Per això, en Xavi decideix “unilateralment” declarar-se en vaga de fam i set, indefinida, a partir del dissabte 31 de desembre a les 12 hores davant la porta principal del Palau de la Generalitat de Catalunya, ubicada a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

L’amic i company Xavi exigeix “perquè en aquesta ocasió resulta inadmissible demanar els polítics lladres institucionalitzats” els següents punts, per tal de deposar la seva actitud:

1.- Eliminació, per Decret Llei, del Copagament sanitari.

2.- Absolució sense càrrecs dels 20 companys i companyes acusats de terrorisme pel jutge Eloy Velasco de l'Audiencia Nacional, pel “Cas Parlament” del 15 de juny de 2011, perquè considero que la disidència no és terrorisme, i sí que ho és, en canvi, la “lladreria política institucionalitzada”.

3.- Abolició immediata de tots els desnonaments, amb caràcter retroactiu des de 2008.4.- Abolició immediata de la Monarquia.

5.- Eliminació, per decret llei, de la càmera del senat.

6.- Nacionalització de tota la Banca-Usura.

7.- Reducció del 75% de les retribucions de tots els “Polítics Institucionalitzats” de l'Estat espanyol.

8.- Reducció en un 200% dels pressupostos de Defensa i Interior.

9.- Requisició de tots els comptes situats a paradisos fiscals i expulsió permanent del pais a tots els seus propietaris.

10.- Augment en un 200% de les partides pressupostàries de Sanitat, Educació, Cultura i Serveis Socials.

En Xavi considera que “els punts del 4 al 9 son d'estricte compliment, com a única manera d'assolir l'eliminació de tot el dèficit públic, que no han creat els ciutadans, sinó els politics institucionalitzats amb la seva pràctica indiscriminada de l'Estafa Legal i la Lladregada” i que només acceptarà negociar la rebaixa de la seva postura “quan s'aprovin els dos primers punts de la plataforma reivindicativa d'exigències mínimes”.

Com podem col·laborar amb l’acció de rebel·lia d’en Xavi Cañadas? Respon “fent difusió massiva del comunicat, via Internet i xarxes socials, nacionals i internacionals; fotocopiar el document en les quantitats que a cadascuna l'hi sigui possible i portar les còpies a la plaça Sant Jaume a partir del 31 de desembre de 2011 a les 12:00h. I, sobretot, companyia, encara que sigui una o dues persones, alternativament, durant totes les hores del dia”. A més, avisa que “només prestaré declaracions a mitjans alternatius d'informació; per tant, abstenir-s'hi mercenaris dels mass-media”. I proclama “SEMBRANT ANARQUIA, PER A RECOLLIR KAOS”.

Aquest anarquista obra la porta, igual que fa 62 anys van fer els companys Sabaté, Conesa, Madrigal, Ruiz i Miracle al passar el Pirineu Oriental aquell any nou per passar a la propaganda exemplar revolucionària sota la dictadura franquista i trencar el silenci de la denominada “pau social”, a un nou impuls de rebel·lia responsable de masses a partir de la seva aportació militant personal. Benvingut sigui la teva iniciativa, bon amic i company llibertari. Pensem que diades d’any nou són bons moments psicològics per crear condicions subjectives de revolta social de masses en les actuals condicions revolucionàries subjectives.

L’espurna europea del 20-N

Editorial Tramuntana Vermella Mail 19/11/2011

A partir del diumenge 20 de novembre de 2011 tot l’esforç del mercat comú europeu i dels mercats internacionals, conjuntament amb el propi imperialisme nord-americà, per integrar en les democràcies burgeses occidentals la península Ibèrica, una vegada el carrillisme es posava al servei de l’imperialisme occidental i els sectors revolucionaris anticapitalistes i comunistes llibertaris agafaven força en el moviment obrer i en el pronunciament estudiantil, un esforç polític i econòmic anomenat Transició postfranquista per decorar democràticament la Segona Restauració Borbònica que havia acceptat el mateix franquisme, doncs, ara, se’n va en orris i l’extrem sud d’Europa representa una espurna que en aquest context de malaltia terminal del capitalisme mundial i de dictadura dels mercats en la Unió Europea representa un potencial social revolucionari que podria fer esclatar el domini capitalista en els 27 europeus.
Anem a pams. El neofranquisme del PP és una caspa espanyolista incontrolada en el propi mercat capitalista, com ja va demostrar el govern Aznar amb la guerra d’Iraq, l’esquera patriòtica basca, les mentides en la matança d’Atocha l’11-M i sobretot en l’afer de la moneda única europea. Rajoy i el PP espanten els mercats i alimenten la revolta social a la Península. Aquesta crispació, en un moment on desapareix el domini del PSOE i del mateix sindicalisme de gestió i integració del Capital (CCOO, UGT, USO), amb un renaixement anarcosindicalista i un enfortiment comunista llibertari al carrer, no ajuda de cap manera a la pau social i a les polítiques interclassistes al Sud d’Europa, en mig d’ambients de revolta social arreu de la Mediterrània, des del Caire a Atenes, des de Roma a Barcelona, des de Madrid a Lisboa. Tot plegat va ser una relliscada provocada pel govern Aznar el dia que va proclamar que el Regne d’Espanya no acceptava la proposta italiana de Romano Prodi de retardar l’entrada en l’euro per part d’Itàlia i l’Estat espanyol, cosa que a causa de l’orgullós accelerament espanyol del PP va provocar que Portugal i Grècia tampoc no desitjaven quedar enrere i els sectors de la democràcia cristiana alemanya (CDU), que consideraven la possibilitat d’implantar l’euro en dues fases consecutives, van haver de canviar d’estratègia. Si el Regne d’Espanya, gràcies als ingressos derivats de les privatitzacions i als primers efectes euforitzants de l’economia de bombolla immobiliària i bancària d’hipoteca generalitzada, complia la República italiana no podia quedar fora de la zona euro, encara que el seu deute públic, el 110 % del PIB, sobrepassés amb escreix el llindar del tractat de Maastricht. L’hora negra de la Unió Europea va ser quan Helmut Kohl va mirar els números i va dir “endavant”, cosa que ara espanta a la cancelleria alemanya. Gent, si el gat de Berlusconi, el més murri dels governants europeus, no va poder esquivar la situació d’enfonsament capitalista europeu ni Rajoy ni el PP poden esquivar res. I, per postres, la socialdemocràcia espanyola fora de joc, tocada i enfonsada, com a l’any 1939. En canvi, en aquest context torna l’espurna revolucionària derrotada per Azaña i els stalinistes el Maig de 1937. Mira per on, el PP aconseguirà fer tremolar l’Europa del Capital gràcies a la construcció d’unes condicions objectives negres i roges a la Península. Endavant amb el moviment d’ocupacions, endavant en la creació de zones temporalment alliberades de l’Europa del Capital, tot plegat en el camí de l’edificació del socialisme autogestionari i autogestionat vers un món comunista llibertari ecologista en que hi hagi un profund respecte pels sistemes naturals i els éssers vius.

De moment, 20-N: Durruti !