Demà diumenge homenatge a Francesc Sabaté al cementiri
de Sant Celoni
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/01/2014 Girona (Gironès).-
Aquest dissabte al migdia s’ha celebrat un homenatge sentit en el fossar del
cementiri vell de Girona als militants anarquistes i guerrillers llibertaris
del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament (MURLE), un òrgan idoni de
defensa interior que estava creant bases logístiques a Catalunya coordinat amb
el Moviment Revolucionari Ibèric (MRI), en gestació aquell moment, i altres
col·lectius de combat llibertari, Francisco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle
i Rogelio Madrigal, que anaven degudament uniformats regularment de maqui,
assassinats per la Guàrdia Civil quan es van entregar el matí del 4 de gener de
1960 en el mas Clarà, a la Mota (Palou de Revardit, Pla de l’Estany), mentre hi
havia un operatiu general per assassinar el company Francesc Sabaté, que ferit
pels drets del capità, aleshores, del cos José Blásquez, dit ‘El Gato con Botas’,
havia aconseguit fugir de l’encerclament muntanya avall.
L’assassinat dels quatre companys del mas Clarà va ser
decidit pel govern franquista i dirigit per l’abans esmentat capità, que ara
viu al carrer Antoni Canals de Roses (Alt Empordà) amb la pensió de classes
passives en el grau de tinent coronel, junt amb altres criminals de guerra,
segons totes les convencions internacionals, el tinent general Antonio
Alcubilla, director general del cos; el general en cap de la Segona Zona, Marceliano
Crespo; el cap de la 131 comandància d’aquest cos, Rodrigo Gayet, tinent
coronel; el coronel en cap del 31 Terci de la Guàrdia Civil, Federico Palacios;
el comandant segon cap Florencio Pérez Pérez; el tinent i cap de la caserna de
Banyoles, Lorenzo Gómez. Es va dir que també hi havia en l’encerclament del mas
l’antic comissari de policia Eduardo Quintela.
Per demà diumenge, a les 12 del migdia, hi ha la
convocatòria al cementiri de Sant Celoni (Vallès Oriental) del moviment llibertari
vallesà d’homenatge a Francesc Sabaté davant la tomba del company Francesc
Sabaté, que va ser assassinat a traïdoria a quarts de vull del matí del 5 de
gener de 1960 en un carrer d’aquesta població.