TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/01/2013 Girona (Gironès).- Aquest divendres al migdia al
cementiri vell de Girona just a la fossa on van enterrar els cossos dels
companys Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal,
assassinats per la Guàrdia Civil en el mas Clarà i a can Verdera de Sant Martí
de la Mota (Palol de Revardit, al Pla de l’Estany) el 4 de gener de 1960, membres
de grups anarquistes i autònoms, amb una bandera vermella i negra, s’ha rendit
homenatge als companys i al moviment revolucionari unificat de resistència de
desembre de 1959 i gener de 1960, amb la ferma voluntat de seguir el combat
proletari vers una necessària i urgent revolució social que porti al comunisme
llibertari. Res a veure amb el reconeixement de la Segona Restauració Borbònica
i qualsevol acte interclassista parlamentari de la dictadura democràtica
burgesa que patim.
Es
va recordar emotivament la pèrdua el passat estiu a Palafrugell de l’amic Josep
Terradas, impulsor del Centre d'Estudi i Divulgació mas Clarà, investigador
expert en la guerrilla del Quico Sabaté i els altres companys de combat
alliberador.
Els
cadàvers assassinats dels companys anarquistes enterrats en una fossa al
cementiri vell de Girona van ser portats per soldats que feien el servei
militar aleshores des del mas Clarà i els seus entorns (Sant Martí de la Mota,
a Palol de Revardit), indret on Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i
Rogelio Madrigal van ser assassinats a mans de la Guardia Civil. Ruiz degollat
pels agents, ferit, una vegada s’havia entregat el 4 de gener, després de
tapar-li el cap amb una saca que havien trobat en aquesta masia. Conesa, ferit
des del dia 3, va ser arrastrat camí avall fins caure mig mort en un gual de la
riera, moment en que va ser rematat per uns guàrdies que ballaven sobre el seu
cos, abans del tret de gràcia final, segons el testimoni d’alguns soldats
d’intendència desplaçats en el mas Clarà. Finalment, camí amunt, entre can
Verdera, on hi havia el comandament de l’operatiu militar franquista de contra
guerrilla, i el mas Parades, una vegada torturats per trobar les típiques
implicacions de les xarxes llibertàries clandestines entre l’Exili i
l’Interior, la Guàrdia Civil va cosir a trets els companys Miracle i Madrigal,
disparant ràfegues des de la dreta i l’esquerra del camí, en l’aplicació de la
tradicional ‘llei de fugues’. Aquests quatre joves anarquistes s’havien
entregat com a guerrillers, deixant les armes i uniformats regularment com a
soldats de la guerrilla d’alliberament, a l’exèrcit espanyol però van ser
assassinats en un crim de guerra que mai caducarà per més amnisties que signin
diputats i governants, doncs els fets del mas Clarà no corresponen a cap
enfrontament en un operatiu policial, simplement es tracta d’un acte criminal
de guerra ja que l’exèrcit va instal·lar metralladores de peu a l’entorn
d’aquesta masia de muntanya i fins i tot en un puig dominant hi havia una peça
d’artilleria a punt de destruir la casa i matar els anarquistes i el matrimoni
de masovers, els quals el company Sabaté va cobrir en un racó amb matalassos i
taules a fi de salvaguardar les seves vides, tot plegat en un encerclament
militar de guàrdies civils, militars i voluntaris del Sometent, que sumaven la
xifra d’uns cent setanta efectius armats enfront de cinc anarquistes
atrinxerats en la masia.
