1 de gener vaga de personal d’estacions de ADIF

El dia 1 de Gener de 2011, des de les 05,00h fins a les 00,45h del dia 2 de Gener està convocada VAGA per a tots els treballadors pertanyents a la Direcció executiva d’Estacions de Viatgers de l’Entitat Pública Empresarial Administrador d’Infraestructures Ferroviàries en l’àmbit de tota la xarxa ferroviària.

Aturades i vagues que el personal d’Estacions ve realitzant des d’Octubre de l’any 2007, fa ja més de tres anys, motivats per la nefasta gestió que l’empresa realitza dels serveis d’informació, venda i atenció al client. Veient-nos en l’obligació de seguir convocant-los a causa de la degradació, reducció i privatització que se segueix fent d’aquests serveis públics. Deterioració i mal servei les conseqüències del qual venim sofrint tant els treballadors com els usuaris del ferrocarril.

Una de les causes és la falta de personal. Aquesta situació, provocada pels continus Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) i la falta d’ingressos suficients, és aprofitada per l’empresa per a pactar amb els mal anomenats “sindicats” majoritaris la privatització de serveis i estacions que fins a ara venien sent gestionats per l’empresa pública, o simplement deixar-les tancades sense personal que atengui al ciutadà.

D’altra banda s’està penalitzant l’atenció a l’usuari en les taquilles a l’oferir els bitllets de tren per la resta de canals de venda a molt menor preu que en les pròpies estacions. Així doncs els viatgers són sancionats a les tarifes més cares a l’adquirir directament els bitllets en les les estacions. Una competència deslleial que ens deixa en desavantatge pel que fa a Internet o a la resta d’agències de viatges.

Seguim sense tenir clar quin serà el futur professional d’aquest col·lectiu, que després de la partició de l’antiga RENFE va quedar dividit per la meitat en les dues empreses resultants i és pel que es demana una garantia de futur amb el manteniment dels llocs i de les càrregues de treball, com la millora de les condicions laborals, quant a seguretat i salut. Així com el reconeixement de les reivindicacions històriques del col·lectiu, que venim sofrint a causa de les condicions laborals especifiques en les estacions, afectant-nos directament a la salut i agreujant la falta de conciliació de la vida familiar.

Des de CGT, hem fet un nova aposta negociadora, sense convocar mobilitzacions des del passat mes d’Agost amb l’objectiu d’arribar a acords positius, intentant durant aquests mesos donar sortida al conflicte que lamentablement ADIF continua sense solucionar, pel que no ens queda altra solució que convocar aquestes noves mobilitzacions.

Els responsables que un conflicte s’estengui durant més de tres anys tirant per la borda tots els acords i negociacions que fins al moment s’han portat a terme, haurien de respondre davant la societat per causar situacions com aquestes i perjudicar tant a usuaris del ferrocarril com a treballadors. Mentre es balafia diners públics en infraestructures “faraòniques” per a servei d’uns pocs com és l’AVE, es deixa morir a poc a poc el ferrocarril convencional, tant en inversió com en servei públic de qualitat.

Les causes que motiven la convocatòria d’aquestes aturades són les següents:

1. - Falta de personal i progressiva reducció i privatització de llocs de treball, que incideixen negativament tant en la qualitat del servei al/la usuari/a del ferrocarril com en les condicions de treball del personal d’estacions. Exigim la contractació de personal suficient que garanteixi un servei de qualitat, mitjançant oferta pública d’ocupació en ADIF, a més de la paralització de les privatitzacions i la recuperació per part d’ADIF de les càrregues de treball externalitzades.

2. - Millora de les condicions actuals de treball, seguretat i salut dels/les treballadors/es, valoració del treball a torns i del treball en diumenges i festius, a més de no estar regulat el menyscapte de diners, el que produeix que els/les treballadors/es hàgin de reposar els faltants en caixa de la seva butxaca sota amenaça d’expedients disciplinaris.

Des de CGT lamentem haver hagut d’arribar a la necessitat de continuar amb les aturades i demanem comprensió i suport als usuaris del ferrocarril, ja que un dels objectius fonamentals d’aquestes mobilitzacions és assolir un servei públic ferroviari de qualitat.

Sindicat Federal Ferroviari de la Confederació General del Treball

Protesta

Noticia:

Alguns sindicats, van exhibir una pancarta a les andanes de l'estació de Figueres, coincidint amb la sortida del TAV...

 (Font: el Punt 20/12/2010)

ANTE LA PRIVATIZACION FERROVIARIA
CGT DA LA CARA

Después de ver lo que le ha sucedido a AENA, con la decisión de privatizar el 49% de la entidad, los próximos seremos RENFE y ADIF, de acuerdo con los planes del Ministro de Fomento, José
Blanco.

Esta venta de patrimonio público, es decir del patrimonio de tod@s nosotr@s, no solo afectará a la calidad y seguridad del servicio público que prestamos en ADIF, sino también a nuestras condiciones laborales y al futuro de nuestros puestos de trabajo. El gobierno ha decidido rendirse a las presiones de eso que llaman “los mercados” y darles lo que piden: eliminar los derechos sociales y laborales, destruir el poco empleo estable y con derechos que queda, hacernos trabajar mientras nos tengamos en pie, dificultar el acceso a las pensiones y privatizar todo lo público.

No hace falta hablar de las externalizaciones que hasta ahora se han llevado a cabo, antes en RENFE, y ahora en ADIF en las áreas de Mantenimiento de Infraestructura, Estaciones, Terminales, Servicios Médicos y Servicios Técnicos y Administrativos con empresas del Grupo INECO, TIFSA, etc...; cada vez somos menos trabajador@s con más años, y se nos exige mayor productividad, la realización de horas extraordinarias debido a la falta de personal y renuncia a nuestros derechos.

Lo que se avecina es mucho peor, ahora vienen a por nuestro empleo. El 19 diciembre ponen en marcha el Plan de concesiones del Ministerio de Fomento, que abre la privatización de las infraestructuras ferroviarias con un sistema similar al de las autopistas. TP Ferro tiene la concesión durante 50 años para la explotación de la línea Figueres-Perpiñán-Le Soler, encargándose también del mantenimiento de la línea, control de circulación y seguridad en la circulación del tráfico ferroviario de viajeros y mercancías, con un reglamento de circulación particular aprobado por el Ministerio de Fomento.

Esta concesionaria, formada al 50% por la empresa española ACS Dragados y la francesa Eiffage, se convierte en el Segundo Administrador de Infraestructuras con todas las atribuciones que la Ley del Sector Ferroviario le permite. CGT se opuso en solitario a esta Ley, mientras el resto de organizaciones sindicales decidieron no hacer nada con la falsa excusa de que se trataba de una “ley neutra”.

Ante esta nueva agresión de consecuencia impredecibles, CGT vuelve a plantar cara tanto a la empresa, presentando una comisión de conflictos, como al Ministerio de Fomento mediante concentraciones en protesta contra su política de saqueo del patrimonio público y contra la creación de este primer  administrador de infraestructuras privado, que, de momento, llega hasta Figueres.

¡QUE NO TE QUITEN LO QUE ES TUYO¡
VEN A CGT A LUCHAR POR TUS DERECHOS
166.285 91-506.62.85 - FAX: 166.314 91-506.63.14
www.sff-cgt.org / e-mail: sffcgt@gmail.com

Barcelona, 17 de Desembre. Acte de Clausura "1910-2010: Cent Anys d’Anarcosindicalisme

Al costat de l’exposició que es portarà a terme al llarg del gener de 2011, aquest acte tanca les Jornades Confederals de commemoració dels Cent anys de l’Anarcosindicalisme, que es van iniciar a Madrid, van passar per Saragossa, València i Màlaga i que, al costat de la resta d’actes que s’han organitzat paral·lelament en diverses ciutats, volen retre homenatge a totes i tots els que van lluitar i lluiten per la pervivència de La Idea.

ACTE DE CLAUSURA: "1910-2010 : Cent Anys d’Anarcosindicalisme"

Divendres 17 de desembre, a les 18 h. a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, Plaça de Pau Vila 3 (Palau de Mar), Barcelona

Ponència a càrrec de Tomás Ibáñez.

Amb les intervencions de Jacinto Ceacero, secretari general de la CGT, Bruno Valtueña, secretari general de CGT Catalunya, i Àngel González, secretari general de CGT Barcelona.

Organitzen: Fundació Salvador Seguí i Secretariat Permanent de la CGT

http://www.cgtcatalunya.cat/IMG/jpg_cartell_Centenari_BCN.jpg

El Comitè Confederal de Catalunya, lamenta la mort d’una exafiliada de la CGT als succesos d’Olot

El Comitè Confederal de CGT Catalunya, reunit avui, vol mostrar el seu profund pesar pels fets succeïts a Olot, on quatre persones han resultat mortes, dos d’elles treballadores de la oficina que la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) te a la capital de la Garrotxa, després que un veí dispares sobre tots ells.

Entre els morts hi ha una ex afiliada a la nostra organització, Anna P.

Volem transmetre les nostres condolences a les famílies dels morts i rebutgem de manera absoluta aquest acte de violència absurda.

Comitè Confederal de CGT Catalunya

15 de Desembre del 2010

Crònica, nota de premsa i fotos de l'homenatge a Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal

Galeria Fotos de l'homenatje

27 Nov 2010 Homenatge Maquis Cementiri Girona

Crònica de l’homenatge als companys Paco, Martín, Antoni i Rogelio.

El migdia del dissabte 27 de novembre ens varem reunir al peu de la fossa del cementiri de Girona on el gener de 1960 l’enterramorts de l’Ajuntament va posar els cossos dels companys Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, plens de trets de la Guàrdia Civil havent aplicat la llei de fugues (1) en el mas Clarà, uns cossos que ja en la fosa el fill d’un tinent mort en el decurs d’aquesta operació de liquidació del maquis va intentar metrallar amb el seu fusell metralleta però que va aturar l’empleat municipal. 

El company Miquel-Dídac Piñero va expressar unes emotives paraules a la gent aplegada en una mena de dol cinquanta anys després dels fets, tot remarcant la dignitat d’aquest companys anarquistes, que van morir assassinats per haver demostrat la seva compromesa, exemplar i coherent vida militant llibertària, al mateix temps que l’orador va denunciar el caire electoralista dels ‘memorials’ de la Generalitat, que inclús neguen el dret a tenir un placa d’homenatge als companys Paco, Martín, Antonio i Rogelio. Una denúncia que va ser unànimement expressada per tothom present, amb un fort sentiment dels familiars i també de l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme. 

L'Aïda Lorenzo, d’aquesta reconeguda associació, somia des de fa set dècades amb el dia en què podrà exhumar el cos del seu pare, enterrat a la fossa comuna del cementiri vell de Girona per "enterrar-lo amb dignitat d'una vegada per totes". Una voluntat que, de moment, sembla impossible, ja que la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat acaba de declarar inviable l'exhumació dels cossos de la fossa de Girona per motius tècnics i econòmics. Una decisió que Lorenzo, presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, ja ha anunciat que recorrerà per via administrativa. 

Lorenzo havia posat gran part de les seves esperances en la llei de fosses. Al mateix temps, el govern municipal tripartit de l’Ajuntament de Girona va prohibir posar la placa dels familiars dels companys llibertaris, placa que finalment es posà però que l’alcadesa de Girona, Anna Pagans, vol fer treure amb una actitud autoritària i cínica vers les famílies dels anarquistes enterrats. 

Seguidament, el company Octavio Alberola va explicar que el desembre de 1960, quan Quico Sabaté i els esments companys van passar la frontera, encara era a Mèxic, però que el company Joaquim Delgado, que aleshores formava part d’aquest moviment de resistència i alliberament, l’havia informat d’un projecte d’activitats de resistents que feia conjuntament amb el company Sabaté i que aquests fets guerrillers del gener de 1960 van fer que vingués a Europa para actuar. Les paraules d’Octavio van confirmar la legitimitat llibertària d’aquell projecte insurgent d’alliberament. 

Alba Sabaté, filla del company Quico, també va estar present en aquest sentit acte en la fossa del cementiri de Girona. La Alba i l'Octavio varen estar un temps parlant. 

Des de fa cinquanta anys la família de Conesa visita i dignifica aquesta fosa de Girona. En aquest homenatge hi havia una significativa presencia de d’aquesta família, una germana de Paco Conesa i unes nebodes, així com també una neboda de Rogelio Madrigal. 

Després de posar les flors de les famílies, al costat d’una gran bandera roja i negre sobre el terra de la fossa, es va llegir un manifest col·lectiu i finalment, abans de cantar ‘A les barricades!’ en honor als quatre companys caiguts, en nom de les famílies es va saludar a la gent aplegada. Tot va ser molt emotiu. D’aquesta manera familiars dels caiguts han trobat per vida una fraternal amistat amb la gent aplegada.

(1) LLei_de_Fugues

Nota de premsa:

Acte d'homenatge a Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni
Miracle Guitart i Rogeli Madrigal Torres, anarquistes morts en combat el 4
de gener de 1960 al Mas Clarà de Palol de Revardit i companys d'en Quico
Sabaté.

Una seixantena de persones ens hem aplegat aquest passat dissabte al
migdia al cementiri de Girona per fer un acte de record i dignificar la
memòria dels nostres companys, amics i familiars morts en combat.

Malgrat les pressions de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, per prohibir
la col·locació d'una placa que recorda aquells fets ocorreguts durant
l'últim viatge del grup d'en Quico Sabaté, s'ha col·locat la placa prop
del lloc on estan els cossos dels companys assassinats i al costat de les
seves pròpies plaques individuals, tot i que pel que hem pogut saber és possible
que l'alcaldessa doni l'ordre de retirar-la. Si finalment comet aquesta
barbaritat ja pot comptar que respondrem com sabem fer-ho, lluitant per
mantenir viva la memòria dels qui van arriscar-ho tot i van combatre el
franquisme. No se'ns traurà de sobre fàcilment.

L'acte s'ha dut a terme d'una manera tranquil·la, emotiva i ha comptat amb
la presència dels familiars dels homenatjats, l'Octavio Alberola i una de
les filles d'en Quico Sabaté.

Després dels parlaments s'ha fet una ofrena floral acabant l'acte entre
aplaudiments de tots i totes els assistents.

Ha estat un dia important per la rehabilitació d’uns lluitadors per la
justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era
possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de part de l’oposició al franquisme a l’exili i que avui, 50 anys després, la democràcia parlamentària continua ignorant.


Familiars i amics