Galeria Fotos de l'homenatje
 |
| 27 Nov 2010 Homenatge Maquis Cementiri Girona |
Crònica de l’homenatge als companys Paco, Martín, Antoni i Rogelio.
El migdia del dissabte 27 de novembre ens varem reunir al peu de la fossa del cementiri de Girona on el gener de 1960 l’enterramorts de l’Ajuntament va posar els cossos dels companys Paco Consea, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, plens de trets de la Guàrdia Civil havent aplicat la llei de fugues (1) en el mas Clarà, uns cossos que ja en la fosa el fill d’un tinent mort en el decurs d’aquesta operació de liquidació del maquis va intentar metrallar amb el seu fusell metralleta però que va aturar l’empleat municipal.
El company Miquel-Dídac Piñero va expressar unes emotives paraules a la gent aplegada en una mena de dol cinquanta anys després dels fets, tot remarcant la dignitat d’aquest companys anarquistes, que van morir assassinats per haver demostrat la seva compromesa, exemplar i coherent vida militant llibertària, al mateix temps que l’orador va denunciar el caire electoralista dels ‘memorials’ de la Generalitat, que inclús neguen el dret a tenir un placa d’homenatge als companys Paco, Martín, Antonio i Rogelio. Una denúncia que va ser unànimement expressada per tothom present, amb un fort sentiment dels familiars i també de l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme.
L'Aïda Lorenzo, d’aquesta reconeguda associació, somia des de fa set dècades amb el dia en què podrà exhumar el cos del seu pare, enterrat a la fossa comuna del cementiri vell de Girona per "enterrar-lo amb dignitat d'una vegada per totes". Una voluntat que, de moment, sembla impossible, ja que la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat acaba de declarar inviable l'exhumació dels cossos de la fossa de Girona per motius tècnics i econòmics. Una decisió que Lorenzo, presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, ja ha anunciat que recorrerà per via administrativa.
Lorenzo havia posat gran part de les seves esperances en la llei de fosses. Al mateix temps, el govern municipal tripartit de l’Ajuntament de Girona va prohibir posar la placa dels familiars dels companys llibertaris, placa que finalment es posà però que l’alcadesa de Girona, Anna Pagans, vol fer treure amb una actitud autoritària i cínica vers les famílies dels anarquistes enterrats.
Seguidament, el company Octavio Alberola va explicar que el desembre de 1960, quan Quico Sabaté i els esments companys van passar la frontera, encara era a Mèxic, però que el company Joaquim Delgado, que aleshores formava part d’aquest moviment de resistència i alliberament, l’havia informat d’un projecte d’activitats de resistents que feia conjuntament amb el company Sabaté i que aquests fets guerrillers del gener de 1960 van fer que vingués a Europa para actuar. Les paraules d’Octavio van confirmar la legitimitat llibertària d’aquell projecte insurgent d’alliberament.
Alba Sabaté, filla del company Quico, també va estar present en aquest sentit acte en la fossa del cementiri de Girona. La Alba i l'Octavio varen estar un temps parlant.
Des de fa cinquanta anys la família de Conesa visita i dignifica aquesta fosa de Girona. En aquest homenatge hi havia una significativa presencia de d’aquesta família, una germana de Paco Conesa i unes nebodes, així com també una neboda de Rogelio Madrigal.
(1) LLei_de_Fugues
Nota de premsa:
Acte d'homenatge a Paco Conesa Alcaraz, Martín Ruiz Montoya, Antoni
Miracle Guitart i Rogeli Madrigal Torres, anarquistes morts en combat el 4
de gener de 1960 al Mas Clarà de Palol de Revardit i companys d'en Quico
Sabaté.
Una seixantena de persones ens hem aplegat aquest passat dissabte al
migdia al cementiri de Girona per fer un acte de record i dignificar la
memòria dels nostres companys, amics i familiars morts en combat.
Malgrat les pressions de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, per prohibir
la col·locació d'una placa que recorda aquells fets ocorreguts durant
l'últim viatge del grup d'en Quico Sabaté, s'ha col·locat la placa prop
del lloc on estan els cossos dels companys assassinats i al costat de les
seves pròpies plaques individuals, tot i que pel que hem pogut saber és possible
que l'alcaldessa doni l'ordre de retirar-la. Si finalment comet aquesta
barbaritat ja pot comptar que respondrem com sabem fer-ho, lluitant per
mantenir viva la memòria dels qui van arriscar-ho tot i van combatre el
franquisme. No se'ns traurà de sobre fàcilment.
L'acte s'ha dut a terme d'una manera tranquil·la, emotiva i ha comptat amb
la presència dels familiars dels homenatjats, l'Octavio Alberola i una de
les filles d'en Quico Sabaté.
Després dels parlaments s'ha fet una ofrena floral acabant l'acte entre
aplaudiments de tots i totes els assistents.
Ha estat un dia important per la rehabilitació d’uns lluitadors per la
justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era
possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de part de l’oposició al franquisme a l’exili i que avui, 50 anys després, la democràcia parlamentària continua ignorant.
Familiars i amics
