El
viatge inaugural del TAV Barcelona Girona Figueres per part del príncep Felip
de Borbó i Letícia, acompanyats pels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas, amb
els seus respectius seguicis governamentals, simbolitza al nostre entendre
anticapitalista de classe oprimida i explotada un esperpent d’una situació
fotuda en un any que farà història en la memòria mundial dels darrers segle de
lluita de classes. Quan el TAV arrenca la situació social és al límit, doncs ni
l’eurocràcia de la Unió Europea, ni l’Estat capitalista espanyol, ni la burgesa
Generalitat de Catalunya no hi ha capacitat real de solucionar els colossals
afers quotidians, ans al contrari, obres com ara la MAT o el TAV ens compliquen
encara més l’existència.
En el cas de Girona A les portes d'una inauguració
pomposa ens trobem amb un territori trinxat i depauperat. La destrossa
ambiental i territorial ni apareix en les triomfalistes valoracions d'Adif, la
Cambra de Comerç i els sectors econòmics , empresarials i polítics de les comarques
gironines. Adif ha humiliat i menyspreat a veïns i veïnes de Sant Narcís i
Girona; 4 anys llargs de patiment, soroll, caos, incerteses i promeses
incomplertes. És clamorós que no s'informi a la gent del cost ambiental i
econòmic del TAV i de quants diners públics costarà mantenir-lo. Els trens de
Mitjana Distància experimentaran retallades de servei, cosa que afectarà les
economies de les persones usuàries dels trens convencionals a causa de
l'entrada en servei dels TAV i dels Avant. Al mateix temps cal denunciar que fa
anys els responsables polítics i empresarials de Girona, i a aquests darrers
ningú els demana comptes perquè viuen al marge de l’espectacle electoral, van
decidir ubicar l'estació del TAV al centre de Girona, hipotecant el parc
Central i el seu veïnat, i creant el col·lapse i el subsegüent embolic al
centre de la ciutat. Col·lapsar el centre de trànsit rodat a motor i ubicar una
megaestació de busos arran d'una zona tant densament poblada és com a mínim una
temeritat i una decisió poc mesurada i sobretot presa en clau purament tècnica
i sobre el plànol.
Patim
un sistema capitalista sense estat de benestar i amb la banca enfonsada, una
situació socialment nociva en el marc d’una monarquia constitucional sense
credibilitat, pròpia de la Segona Restauració Borbònica postfranquista, amb un
sector de sindicalisme de gestió i integració del Capital que no vol anar a una
nova vaga general durant la cimera europea de març, tot plegat un espectacle
caòtic d’una democràcia capitalista representativa inoperant, i amb una classe
política totalment degradada. Però, la partida s’ha acabat i aquest 2013 ens
toca a jugar a nosaltres, ja que la màquina està avariada, els maquinistes del
poder hegemònic han perdut l’oremus, el sistema capitalista mundialment no
funciona i hem de crear una nova societat, autogestionada i autogestionària
vers el comunisme llibertari.
El
creixement catastròfic de la civilització tecno-industrial del capitalisme
decadent i la seva seqüela de nocivitats socials va planificar abans del crac
de 2007-2008 obres com ara la reconstrucció transfronterera de la línia de molt
alta tensió entre Baixàs i Vic, per exportar a l’Àfrica l’excedent energètic
electro-nuclear francès, o el TAV, un element ferroviari essencialment propi
del mercat de la mobilitat amb la circulació ràpida de capital sota la forma
especial dels executius que tenen pressa.
El
TAV és el tren de la nova élite, connecta els centres de poder i reordena a
favor del Capital el territori, potenciant les ciutats com a indrets
privilegiats de l’acumulació del capitals, possibilita processos d’urbanització
immobiliària innecessària, com demostren els plans territorials de la
Generalitat, la construcció de noves carreteres innecessàries, autopistes que
trinxen el territori, ports que desfan el litoral, transvasaments d’aigües així
com noves centrals energètiques que van incloses en el paquet del model dels
trens d’alta velocitat. Es va pensar que amb el TAV es podria encara potenciar
més la bombolla immobiliària i el model bancari hipotecari amb potencials nous
clients turístics o clients autòctons de segones i terceres residències (mar i
muntanya), una bombolla i un model econòmic, junt amb el regne del negoci de
les noves tecnologies, que fou l’última forma del capitalisme en la seva fase
senil.
La
deslocalització de les indústries també troba en el transport de mercaderies en
el TAV una manera de descongestió del tràfic de carretera però al mateix temps
accelera les deslocalitzacions fabrils que generen més desocupació laboral a la
Península.
No
es pot qüestionar el TAV, la MAT o els transvasaments d’aigua sense posar en
qüestió la pròpia societat capitalista turbo industrial. No hi tecnologies
sostenibles possibles en el sistema capitalista industrial. La disputa entre la
burgesia central espanyola que imposa un TAV radial des de Madrid a Galicia i a
Girona que subordina la burgesia catalana, com demostra el viatge d’Artur Mas
al costat de Felip de Borbó i Mariano Rajoy, davant un corredor mediterrani i
un TAV multi cèntric que possibiliti una euroregió entre el Principat de
Catalunya, el País Valencià, Aragó i Occitània, amb capital a Barcelona, després
que a nivell de seus econòmiques i financeres aquesta quedés endarreria enfront
la ciutat de Madrid, amb amenaces de fugida com la del grup Lara, doncs Madrid
es va convertir abans del crac mundial de 2007-2008 en un gran centre financer
i de serveis gràcies a la ubicació allà del centre del poder polític de l’Estat
capitalista espanyol, i perdre la
burgesia catalana el monopoli del mercat espanyol, no deixa de ser una falsa
disjuntiva triar entre un model de destrucció ferroviari d’alta velocitat de
tipus radial i un de tipus multi cèntric.
Per
tal de combatre els models nocius del TAV i la MAT, l’extensió de la barbàrie
capitalista i el col·lapse medi ambiental i ecològic, el terrorisme d’Estat i
la guerra imperialista, uns models implantats com a forma de capitalisme
decadent que patim, cal desfer el sistema capitalista en el seu conjunt i la seva
societat classista de treball assalariat i regne de la mercaderia.
