divendres, 23 de març del 2012

EL 29 DE MARÇ… CAL FER VAGA!

Els dos grans sindicats de l’Estat Espanyol han convocat pel proper 29 de Març una Vaga General per negociar la nova Reforma Laboral. Nosaltres, com centenars d’altres organitzacions, col·lectius i sindicats combatius dels Països Catalans, hem decidit convocar-la per intentar tombar la Reforma Laboral.

CONTRA LA REFORMA LABORAL, SÍ. I MOLT MÉS.

Evidentment, estem contra aquesta nova Reforma Laboral. És una agressió brutal als drets històrics dels i les treballadores i el 29M la volem tombar. Tot i això, la situació social és tan greu que cal que la Vaga General vagi més enllà de la lluita contra aquesta reforma. Que la desbordi.

Així, volem que serveixi per expressar la ira que sentim els milions de treballadores sense feina i els milers de famílies expulsades de les seves llars; la impotència d’usuàries i treballadores d’uns serveis públics saturats i degradats i de l’estudiantat d’escoles, instituts i universitats sense recursos; o l’angoixa dels treballadors precaris amb sous de misèria i nul·la estabilitat laboral.

ELS DOS GRANS SINDICATS DE L’ESTAT ESPANYOL NO ENS REPRESENTEN.
A LA VAGA MALGRAT CCOO I UGT.

Les cúpules dels grans sindicats no han fet pràcticament res durant anys per lluitar contra aquesta situació injusta i és per això que cada cop són menyspreats per més i més gent.

Convoquen aquesta vaga obligades per la pressió de la seva afiliació. I sabem que molta gent no li donarà suport precisament pel rebuig a aquest sindicalisme de saló, pactista i buròcrata.

Nosaltres creiem que no ens podem permetre que l’actitud de molts dels dirigents sindicals es tradueixi en una paràlisi de la lluita. Cal aturar les constants agressions a uns drets socials que van costar molts anys de lluita i sang.

PER UNA SORTIDA SOCIAL A LA CRISI.

Sabem quina és la proposta dels polítics i els grans empresaris per sortir de la crisi: més retallades, menys drets laborals, menys serveis públics, més desnonaments i més atur. I per a ells -com sempre- beneficis.

Però també sabem que el conjunt de la riquesa de la societat pot repartir- se de forma més justa i el treball, que és necessari per produir-la, també.

De la crisi podem sortir amb més capitalisme, amb més injustícia, o podem sortir distribuint racionalment el treball i la riquesa.

Mes info a :

http://vagageneralgirona29m.wordpress.com/


dijous, 22 de març del 2012

Comunicat d'en Juan Ant. Sorroche, anarquista gironí près a italia per lluitar en contra del TAV

Hola sóc en Juan Sorrotche Fernandez, i escric aquest comunicat per deixar clara la meva posició.

El TAV a Valle de Susa es un de tants projectes que l’Estat i la societat, posen en pràctica igual que les incineradores, l’estat d’emergència pels residus a Nàpols, la Gronda a Gènova (un projecte que potencia un nus de l’autopista), noves presons, la militarització de les zones on i tindran lloc les grans obres i la militarització dels carrers a les ciutats.

El sol fet de la destrucció de la terra i la contaminació produïda seria suficient per oposar-se en aquests projectes, però a més de la devastació de l’ambient, els tentacles del capital i del domini afoguen a les persones en un sistema cada cop més controlat, comercialitzat i mercantilitzat, la realització d’aquests projectes tot i la seva nocivitat mortal tant física com mental, apunta acostumar a la gent a suportar, a acceptar qualsevol cosa deixant de banda la seva pròpia capacitat de critica i d’acció. Qui les proposa construeix grans campanyes de mistificació en les quals (també) la nostra realitat i el nostre present i futur ens el reproposen en una versió totalment falsificada de tal manera que ens sembli cada cop més natural abandonar la idea de llibertat i la possibilitat de l’autodeterminació. L’explotació, la destrucció i la mort son punts forts, construïts amb la sang i el sofriment, en les quals la societat s’autoalimenta, aquests són els pilars sobrer els quals es recolza i és necessari combatre’ls. Lluitar en contra d’aquests tentacles és per mi lluitar en contra de la societat que els crea.

Com a rebel individualista, no parlo en nom de cap moviment sinó per mi mateix. Jo hem sento part de la lluita i de tots aquells que se la fan seva de forma sincera, per això , amb el cap ven alt, reivindico el fet d’haver participat en la lluita en contra del TAV i de la societat de forma autoorganitzada, fora les lògiques de l’Estat, de qualsevol jerarquia i amb les formes que consideri oportunes.

Esser “culpable o innocent”, “bo o dolent”, “violent o no violent” són definicions morals que no em sento identificat, són conceptes utilitzats pel domini i les relacions socials que les accepten com a símbol del poder. Perquè penso que l’ autoritat no confia només en la força i en els missatges dictats per l’ ordre estatals sinó també en l’acord i l’ acceptació d’aquestes relacions.
La meva violència és una gota en el mar comparada a la que l’Estat utilitza i monopolitza a Val de Susa a la guerra de “pau”, en els CIE i a les presons, causant milions de morts. Però no tot durarà sempre, les coses es bolquen.

No sóc un especialista de la Violència, crec que aquesta és pot utilitzar com un medi o com un mètode però no és l’únic, n’hi ha moltes mes i totes són valides: les octavetes, l’acció directa, les publicacions, la expropiació, els concerts,… això tant individualment com col·lectivament, cada una decideix com, perquè i quan barrejar-los.

Pels que sempre s’han solidaritzat sense distincions entre “bons i dolents”,… una afectuosa abraçada, ens veiem en els infinits camins de la lluita.
Pels que no comparteixen aquesta pràctica, ni aquesta forma de relacionar-se aquí va tot el meu menyspreu i el meu odi!

(cast)

Hola soy Juan Sorroche Fernández, escribo este comunicado para aclarar mi posición.

El TAV en el valle de Susa es uno de tantos de los proyectos que el Estado y la sociedad ponen en práctica, igual que las incineradoras, el estado de emergencia por los residuos en Nápoles, la Gronda en Génova (es un proyecto para potenciar un nudo de la autopista), nuevas cárceles, la militarización de los sitios donde tendrán lugar las grandes obras y la militarización de las calles en las ciudades.

Ya sólo la destrucción de la tierra y la contaminación producida serían bastante para oponerse a estos proyectos, pero además de la devastación del ambiente , los tentáculos del capital y del dominio ahogan a las personas en un sistema cada vez más controlado, mercantilizado y mecanizado.
La realización de estos proyectos, a pesar de su nocividad mortal tanto física como mental, apunta a acostumbrar a la gente a soportar, a aceptar cualquier cosa dejando de lado su propia capacidad crítica y de acción. Quien los propone construye enormes campañas de mistificación en las cuales (también) nuestra realidad, nuestro presente y nuestro futuro, nos lo reproponen en una versión totalmente falsificada de forma que nos parezca cada vez más natural abandonar la idea de libertad y la posibilidad de autodeterminarnos. La explotación, la destrucción y la muerte son puntos fijos, construidos con la sangre y el sufrimiento, con los que la sociedad se auto alimenta. Estos son los pilares sobre las cuales se apoya y es necesario combatirlos. Luchar en contra de estos tentáculos es para mi luchar contra la sociedad que los crea.

Como rebelde individualista no hablo en nombre de ningún movimiento sino sólo por mi mismo. Yo me siento parte de la lucha y de todos aquellos que la hacen propia sinceramente. Por esto, con la cabeza alta, reivindico el hecho de haber participado en la lucha contra el TAV y la sociedad de forma autorganizada, fuera de las lógicas del Estado, de cualquiera jerarquía y de las formas que consideré oportunas.

Ser "culpables o inocentes", "buenos o malos", "violentos o no violentos", son definiciones morales que no me pertenecen, son conceptos utilizados por el dominio y en las relaciones sociales que los vuelven aceptables como símbolo de poder. Por que pienso que la autoridad no confía sólo en la fuerza y en los mensajes dictados por el orden estatal sino también en el acuerdo y la aceptación de esas relaciones.

Mi violencia es una gota en el mar comparada a la que el Estado utiliza y monopoliza en Valsusa, en las guerras "de paz", en los CIE y en las càrceles, causando millones de muertos. Pero no todo va a durar, las cosas daran un vuelco.

No soy un especialista de la violencia. Creo que se puede utilizar como un medio o un método pero no es el único, hay muchos más y todos són validos: la octavilla, la acción directa, las publicaciones, la expropiación, el concierto... esto tanto individualmente como colectivamente, cada uno decide cómo, por qué y cuándo mezclarlos.

A los que se han solidarizado siempre sin distinciones de "buenos y malos"... un afectuoso abrazo, nos vemos en los infinitos caminos de la lucha.
A los que esta práctica, esta forma de relacionarse no la sienten propia, va todo mi desprecio y mi odio!
Porque "el camino de la libertad y de la dignidad es siempre individual y no se une a los estereotipos ni a las etiquetas".
¡Con la cabeza alta!
¡Por la rebelión permanente!

Para escribirle:

Juan Antonio Sorroche Fernandez
Casa Circondariale – Via Beccaria, 13 – Loc. Spini di Gardolo – 38121 Gardolo – TN

dimarts, 20 de març del 2012

Web per denunciar a aquells a qui amenacen / fan xantatge a la classe treballadora, de cara al 29m

S'ha obert una pàgina web en què es denuncia als empresaris que estan amenaçant els treballadors per impedir que vagin a la vaga. Té un senzill formulari anònim en el qual es pot denunciar. Es pot afegir els trucs que estan utilitzant. A la portada hi ha el llistat d'empreses que ja han estat denunciades

Endavant companys. Aquesta és la web.

http://29msinmiedo.tumblr.com/

dissabte, 17 de març del 2012

CGT va registrar la seva convocatòria de Vaga General

El secretari general de la CGT, Jacinto Ceacero Cubillo,acompanyat d'alguns dels membres del Secretariat Permanent,ha registrat avui divendres 16 de març, la convocatòria estatal de Vaga General per al 29 de març, amb motius i raons diferencials a la dels sindicats del poder, amb cuyos dirigents es va trobar a les portes del Ministeri de Treball a Madrid.

Fotos de David Fdez Moreno per CGT


  • dimarts, 13 de març del 2012

    Els fets del 16 de desembre i les sevesconseqüències

    Els fets del 16 de desembre de 2011 amb la visita d'Artur Mas en motiu de la commemoració del 20è aniversari de la UdG a Sant Domènec, van marcar una data negra en la història recent de la UdG. En aquella jornada es va produir l'entrada dels anti-avalots a la Facultat de Lletres amb l'autorització de la Rectora així com brutals càrregues policials i agressions contra professorat, personal administratiu i alumnat que es manifestava contra les retallades, la privatització de la universitat i la política neoliberal del govern actual i del rectorat.


    Aquests fets van desencadenar el rebuig de bona part de la comunitat universitària i de la societat en general, de manera que en una setmana, es van recollir i presentar al rectorat 1.200 signatures exigint: La dimissió de la rectora Anna Maria Geli, la retirada dels càrrecs contra les persones imputades, la denúncia formal i pública per part del rectorat de l'actuació dels Mossos d'Esquadra i la dimissió de Felip Puig com a Conseller d'Interior.


    Sense que cap d'aquestes exigències s'hagi produït, en aquest moment, segueixen les conseqüències repressives d'aquells fets, és per això que des de la Plataforma UdG volem informar dels següents punts:


    Denúncia col·lectiva per lesions

    Sis persones agredides pels antiavalots dels Mossos en les càrregues policials han presentat al jutjat d'instrucció de Girona una denúncia col·lectiva per sis faltes de lesions i de coaccions contra:

    - Anna Maria Geli, rectora de la UDG ( com a responsable i cooperadora necessària de l'entrada dels cossos policials a l'interior del recinte universitari)

    -Vicerector del campus (dóna l'ordre juntament amb la rectora de l'entrada dels brimo)
    - Sots inspector dels mossos d'esquadra (responsable de la brigada mòbil mossos)
    - Intendent i inspector dels mossos d'esquadra (superiors jeràrquics)


    Ampliació del nombre d'encausats

    El mateix dia 16 de desembre, 3 persones van ser detingudes i encausades amb càrrecs d’atemptat contra l’autoritat. En els últims dies, s'ha conegut que la brigada d'unitat central d'informació dels mossos d'esquadra ha encausat 5 persones més: en total 8 persones encausades, 2 treballadores del PAS i 6 estudiants.

    Aquestes 5 persones han d'anar a declarar davant del jutge el 16 dia de març de 11'30 a 12'30.

    Des de la Plataforma UdG, convoquem a la comunitat universitària a seguir i participar de les convocatòries i mobilitzacions de suport a les companyes encausades i en defensa de la universitat pública i de qualitat. Recordem que divendres 16 hi ha la declaració al jutjat i que hem fet les següents convocatòries:

    9:30 tothom davant el rectorat. (és important l'assistència i la puntualitat)

    10:00 Roda de premsa davant del rectorat, intervindran: Benet Salellas (advocat) , un membre de la plataforma i una professora.

    10:00 - 10:30 Concentració davant el rectorat per baixar fins a jutjats.

    11:30 Concentració davant del jutjat.

    Si en toquen a una ens toquen a totes!


    Plataforma UdG.

    dilluns, 12 de març del 2012

    CGT convoca Vaga General el 29M contra la Reforma Laboral i el Pacte Social


    La Confederació General del Treball (CGT), reunida en el V Congrés Confederal Extraordinari celebrat a la ciutat de Toledo els dies 9 i 10 març 2012 ha acordat:

    1r - Convocar Vaga General a l’estat espanyol el proper dia 29 de març contra la Reforma Laboral i el Pacte Social.

    2n - La CGT presentarà la seva pròpia convocatòria de Vaga, absolutament diferenciada, i amb actes, mítings i manifestacions pròpies.

    3r - L’objectiu de CGT no és negociar la reforma laboral sinó derogar-la juntament amb la resta de mesures econòmiques i antisocials que agredeixen directament a la classe treballadora. Per això, l a CGT continuarà treballant per la convocatòria d’una altra Vaga General fins a aconseguir aquest objectiu.

    4t - Per a això, la CGT buscarà el màxim d’unitat i confluència amb aquelles altres organitzacions sindicals i moviments socials que no hagin optat pel pacte social.

    5è - Així mateix, la CGT seguirà treballant per la convocatòria d’una Vaga General Europea , coordinant-se amb tot el sindicalisme de classe i alternatiu a nivell europeu.

    10 març 2012

    Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

    divendres, 9 de març del 2012

    29 de març Vaga general!!!

    La Vaga General ja té data i serà el proper 29 de març.

    La nova reforma laboral és sens dubte un atac a gran escala que elimina tots els drets dels treballadors, convenis ....

    El 29 de març tothom té una cita als carrers ia les portes del nostre centre de treball, el 29 de març hem de deixar ben clar que no hi estem disposats a baixar-nos els pantalons davant aquest nou atac de la patronal cap als empleats i autònoms .

    UGT i CCOO s'han fet de pregar en convocar la Vaga General, una cosa comprensible ja que ells són partícips d'aquesta reforma laboral. Al final després de les respostes en les massives manifestacions que s'estan convocant per tot l'Estat Espanyol, Galiza, Euskal Herria, Països Catalans ... no han tingut més remei que acceptar una Vaga General clamada a crits pel poble.

    Extret de linea36.com

    dissabte, 3 de març del 2012

    L´UTOPIA DINAMITADA?


    "Mort construint una vida millor. 2 de març de 1974"

    "La humanitat serà feliç el jorn en que el darrer capitalista morirà penjat dels budells de l'últim buròcrata"

    "Jo no sé com, però un vent de profecia corre sobre eixos monts d'ací i d'allà; jo no sé quan, però vindrà un dia en que el Pirineu regnarà!
    (Joan Maragall)

    Als USA, a Europa, en les grans potències, el proletariat ha desaparegut. La societat ha engendrat una nova classe assalariada que crea plusvàlua, acumula capital i al mateix temps frueix de la plusvàlua generada per milions d'assalariats dels països pobres.
    Una nova classe que construeix un paradís per ella a costa de la sang dels pobres explotats d'Àfrica, d'Àsia i d'Amèrica Llatina.
    El capital ha creat avui un ésser assalariat, insolidari, xupa sangs i l'ha llençat en un mon de solitud absoluta, angoixant per la seva condició d'explotat i explotador alhora. Cal que ignori el veí, el company de cadena, la humanitat del con est.
    Ritus i cadències, globalitats, processos, termes i paraules.
    Els gestors, destruint els mots, han llençat l'home a la solitud. Han cregut que arrencant el contingut dels mots AMOR i LLIBERTAT n'hi havia prou, Però calia inventar nous mots a cada procés, a cada cadència. A la solitud no hi cap el mot AMOR!, no hi ha llibertat.

    "El vostre paradís, la vostra utopia ha estat dinamitada"

    Jo sóc d'un altre barri, d'un altre planeta que el vostre.
    Escolteu aquest jove, escolteu aquest líric a l'Odeó. És maig, és Paris; Els crits s'alcen més amunt de les estèrils discussions de l'intel·lecte; és un crit sortit de la vostre solitud.

    Última carta de Salvador:
    A Margalida:

    divendres, 2 de març del 2012

    8 de març "No cosirem les vostres retallades. Des del feminisme plantem cara a la crisi"


    Dissabte 10 de març:
    - Manifestació 12.30 que partirà del Punt de Trobada de la Rambla
    - 14.00: Dinar Popular a la Plaça Assumpció del barri de St Narcís
    - 15.30: Performance a càrrec de la CGT: 1962- 2012 a les
    .- 16.30: Tertúlia: La reforma laboral en clau de Gènere a càrrec de Blanca Rivas i d'Ana Pozo
    Us adjuntem els cartells de les accions on també trobareu informació sobre la xerrada "Reproducció. Classe. Món laboral" que han organitzat el proper divendres a dos quarts de set a l'Estació Jove les companyes d'Endavant.

    Capitalisme, un itinerari critic Entrevista a Miren Etxezarreta

    La Miren és una pensionista de setanta quatre anys poc convencional. Des del tardofranquisme ha estat implicada en diferents lluites i moviments socials, i fa anys que recorre platós de televisió discutint amb els gurús del neoliberalisme. Els seus amplis coneixements econòmics (és Catedràtica d’Economia Aplicada a la UAB) fan de la seva veu un testimoni incòmode per les actuals polítiques econòmiques. A través d’ella, aquest documental proposa una lectura crítica del sistema econòmic vigent.
    Aquesta entrevista ha estat realitzada per en Marc Planas.
    Podeu veure els videos d'en Marc Planas punxant aqui:
    http://vimeo.com/tag:Marc%20Planas