dissabte, 3 de març de 2012

L´UTOPIA DINAMITADA?


"Mort construint una vida millor. 2 de març de 1974"

"La humanitat serà feliç el jorn en que el darrer capitalista morirà penjat dels budells de l'últim buròcrata"

"Jo no sé com, però un vent de profecia corre sobre eixos monts d'ací i d'allà; jo no sé quan, però vindrà un dia en que el Pirineu regnarà!
(Joan Maragall)

Als USA, a Europa, en les grans potències, el proletariat ha desaparegut. La societat ha engendrat una nova classe assalariada que crea plusvàlua, acumula capital i al mateix temps frueix de la plusvàlua generada per milions d'assalariats dels països pobres.
Una nova classe que construeix un paradís per ella a costa de la sang dels pobres explotats d'Àfrica, d'Àsia i d'Amèrica Llatina.
El capital ha creat avui un ésser assalariat, insolidari, xupa sangs i l'ha llençat en un mon de solitud absoluta, angoixant per la seva condició d'explotat i explotador alhora. Cal que ignori el veí, el company de cadena, la humanitat del con est.
Ritus i cadències, globalitats, processos, termes i paraules.
Els gestors, destruint els mots, han llençat l'home a la solitud. Han cregut que arrencant el contingut dels mots AMOR i LLIBERTAT n'hi havia prou, Però calia inventar nous mots a cada procés, a cada cadència. A la solitud no hi cap el mot AMOR!, no hi ha llibertat.

"El vostre paradís, la vostra utopia ha estat dinamitada"

Jo sóc d'un altre barri, d'un altre planeta que el vostre.
Escolteu aquest jove, escolteu aquest líric a l'Odeó. És maig, és Paris; Els crits s'alcen més amunt de les estèrils discussions de l'intel·lecte; és un crit sortit de la vostre solitud.

Última carta de Salvador:
A Margalida: