Avui fa dos anys ens va deixar un company, un militant i un bon amic. Ens va deixar en Michel Rosselet.
El seu cor es va aturar i ens va deixar sen un home que fins al final no solament va estar lluitant pel sindicat, si no també per l’anarquia i per la revolució social.
Dos anys desprès, encara no hem oblidat tota la tasca que el va fer al sindicat .
Michel, ni t’hem oblidat ni t'oblidarem mai!
“Podem treballar menys, treballar tots, treballar d'una altra manera. Si acabem amb l'espoliació, el despilfarrament i el parasitisme mantingut per l'Estat, l'Església i la Finança, si posem la tecnologia al servei de la societat. Recuperarem el nostre bé comú, serem mestresses i amos de les nostres vides i, com que el capital no ens regalarà res, seguirem sortint al carrer, ocupant les places i recorrent a l'acció directa fins que aconseguim la completa emancipació de la classe treballadora. Visca la revolució social!” Paraules d’en Michel.
