La CRISI CAPITALISTA neix en aquesta desigualtat i ha vingut per eixamplar-la retallant els serveis públics d'educació, de sanitat, de dependència... empenyent les persones estrangeres contra la tanca de Ceuta i agredint doblement els drets de les dones treballadores, principals protagonistes de la pobresa. Per mantenir i augmentar el benefici empresarial, per preservar els seus privilegis, el capitalisme necessita d'un mecanisme econòmic al seu servei però també d'un sistema polític, sense drets per a la majoria, sense serveis públics i amb un profund caràcter violent i repressiu contra tots els que lluitem.
Però nosaltres hem decidit continuar EN LLUITA convençudes que només organitzades col·lectivament, en xarxa i en moviment permanent contra aquests atacs aconseguirem fer-los retrocedir. Perquè les companyes de Panrico, de l'FNAC, de les escoles i instituts de les Illes, les tancades als CAP's de Rocafonda,... ens han indicat el camí, amb la desobediència, amb la vaga. Per això diem que aquest 1 de maig, com tants altres, la classe treballadora està en lluita contra la crisi capitalista.
