Editorial Tramuntana Vermella Mail
Merkel exigeix al seu col·lega de la dreta europea Rajoy la retallada d’Estat en 40.000 milions d’euros l’any vinent i sobretot que no hi hagi cap mena d’increment del deute públic espanyol en els propers anys. Al mateix temps, la situació bancària espanyola pateix una perillosa problemàtica de liquiditat ja que l’esclat de la bombolla immobiliària representa un enorme actiu immobiliari invendible o adjudicat a la banca, del tot insostenible, a causa de la morositat creixent, en gran part sòl urbanitzable o rústic per requalificar, tot pegat unes edificacions i uns terrenys que cada dia perden valor en el mercat, que ara figura en el balanç dels bancs i les caixes, cosa que fa que hi hagi una gran desconfiança dels inversors envers la salut de les entitats financeres del Regne d’Espanya. Per postres, el deute bancari espanyol en actius immobiliaris i de sòl correspon a capitals de la banca alemanya. Unes contradiccions capitalistes que demostra, una vegada més, la gravetat clínica de la malaltia terminal del sistema capitalista arreu del món.
Al mateix temps ens trobem davant una falsa esperança tòxica sobre una possibilitat de salvaguarda d’aquest sistema hegemònic a partir de la imposició d’antics executius del banc Goldman Sachs en els governs de la Unió Europea i en el propi Banc Central Europeu. El fet que Mario Draghi, antic executiu de Goldman Sachs, sigui el nou president del Banc Central Europeu, o que Monti i Papademos, també antics executius d’aquesta important entitat financera, siguin qui comanden Itàlia i Grècia, no significa, de cap manera, que siguin pasteres que salvin el capitalisme d’un enfonsament mundial. Primer caurà aquest sistema a Europa i després als USA i de retruc cauran els anomenats emergents, com ara la Xina, el Brasil i la Índia. La qüestió es trona en la capacitat proletària i de les capes populars per evitar una tercera guerra mundial interimperialista en aquest procés d’autodestrucció social del capitalisme i poder aturar totes les nocivitats d’aquest sistema en la seva decadència final. Volem dir que solament una revolució social proletària mundial, socialista autogestionària i de manera autogestionada des de la base combatent, podrà impedir que el capitalisme en el seu procés autodestructiu final arrastri la societat i l’espècie humana, conjuntament amb els sistemes naturals i els éssers vius, vers l’abisme. En aquest sentit, les tesis conspirativistes, com ara atribuir solament a la Goldman Sachs o a un instint prussià de domini, fomenten posicions ciutadanistes interclassistes o nacionalistes xovinistes d’Estat que amaguen la realitat de la decadència capitalista, iniciada fa cent anys. Avui més que mai el dilema és revolució socialista o destrucció capitalista planetària.
