El passat divendres dins de la campanya "La vaga a judici" del grup antirepressiu en solidaritat amb els vuit companys encausats pels fets de la cambra de comerç durant la darrera vaga general del 14 de novembre de 2013, es va desplegar una pancarta que feia recordar els fets i que van estar encausats per defendre els drets de la classe treballadora.
Andreu de Cabo és uruguaià i
militant del sindicat de transports de la CGT. Els directius de TMB
el van acusar del sabotatge a un autobús simplement per ser delegat
sindical. Pràctiques nazis a l’empresa pública. I quan ha deixat
de ser delegat sindical l’han fet fora. Venjança de la patronal
perquè l’Andreu ha denunciat un directiu per robar material
informàtic i als altres d’encobrir-lo, de pràctiques corruptes i
de tracte discriminatori a una treballadora assetjada per un
maltractador del TMB. Venjança i represàlies contra les lluites
dels treballadors de TMB, contra l’Andreu i contra el sindicat, la
CGT. L’Andreu els ha denunciat amb proves i ells callen. Estem en
un país governat per lladregots, amb mentalitat servil, i els que
denuncien els robatoris dels que manen, se’l fa fora amb impunitat
total.
Hola sóc en Juan Sorrotche Fernandez, i escric aquest comunicat per deixar clara la meva posició.
El TAV a Valle de Susa es un de tants projectes que l’Estat i la societat, posen en pràctica igual que les incineradores, l’estat d’emergència pels residus a Nàpols, la Gronda a Gènova (un projecte que potencia un nus de l’autopista), noves presons, la militarització de les zones on i tindran lloc les grans obres i la militarització dels carrers a les ciutats.
El sol fet de la destrucció de la terra i la contaminació produïda seria suficient per oposar-se en aquests projectes, però a més de la devastació de l’ambient, els tentacles del capital i del domini afoguen a les persones en un sistema cada cop més controlat, comercialitzat i mercantilitzat, la realització d’aquests projectes tot i la seva nocivitat mortal tant física com mental, apunta acostumar a la gent a suportar, a acceptar qualsevol cosa deixant de banda la seva pròpia capacitat de critica i d’acció. Qui les proposa construeix grans campanyes de mistificació en les quals (també) la nostra realitat i el nostre present i futur ens el reproposen en una versió totalment falsificada de tal manera que ens sembli cada cop més natural abandonar la idea de llibertat i la possibilitat de l’autodeterminació. L’explotació, la destrucció i la mort son punts forts, construïts amb la sang i el sofriment, en les quals la societat s’autoalimenta, aquests són els pilars sobrer els quals es recolza i és necessari combatre’ls. Lluitar en contra d’aquests tentacles és per mi lluitar en contra de la societat que els crea.
Com a rebel individualista, no parlo en nom de cap moviment sinó per mi mateix. Jo hem sento part de la lluita i de tots aquells que se la fan seva de forma sincera, per això , amb el cap ven alt, reivindico el fet d’haver participat en la lluita en contra del TAV i de la societat de forma autoorganitzada, fora les lògiques de l’Estat, de qualsevol jerarquia i amb les formes que consideri oportunes.
Esser “culpable o innocent”, “bo o dolent”, “violent o no violent” són definicions morals que no em sento identificat, són conceptes utilitzats pel domini i les relacions socials que les accepten com a símbol del poder. Perquè penso que l’ autoritat no confia només en la força i en els missatges dictats per l’ ordre estatals sinó també en l’acord i l’ acceptació d’aquestes relacions.
La meva violència és una gota en el mar comparada a la que l’Estat utilitza i monopolitza a Val de Susa a la guerra de “pau”, en els CIE i a les presons, causant milions de morts. Però no tot durarà sempre, les coses es bolquen.
No sóc un especialista de la Violència, crec que aquesta és pot utilitzar com un medi o com un mètode però no és l’únic, n’hi ha moltes mes i totes són valides: les octavetes, l’acció directa, les publicacions, la expropiació, els concerts,… això tant individualment com col·lectivament, cada una decideix com, perquè i quan barrejar-los.
Pels que sempre s’han solidaritzat sense distincions entre “bons i dolents”,… una afectuosa abraçada, ens veiem en els infinits camins de la lluita.
Pels que no comparteixen aquesta pràctica, ni aquesta forma de relacionar-se aquí va tot el meu menyspreu i el meu odi!
(cast)
Hola soy Juan Sorroche Fernández, escribo este comunicado para aclarar mi posición.
El TAV en el valle de Susa es uno de tantos de los proyectos que el Estado y la sociedad ponen en práctica, igual que las incineradoras, el estado de emergencia por los residuos en Nápoles, la Gronda en Génova (es un proyecto para potenciar un nudo de la autopista), nuevas cárceles, la militarización de los sitios donde tendrán lugar las grandes obras y la militarización de las calles en las ciudades.
Ya sólo la destrucción de la tierra y la contaminación producida serían bastante para oponerse a estos proyectos, pero además de la devastación del ambiente , los tentáculos del capital y del dominio ahogan a las personas en un sistema cada vez más controlado, mercantilizado y mecanizado.
La realización de estos proyectos, a pesar de su nocividad mortal tanto física como mental, apunta a acostumbrar a la gente a soportar, a aceptar cualquier cosa dejando de lado su propia capacidad crítica y de acción. Quien los propone construye enormes campañas de mistificación en las cuales (también) nuestra realidad, nuestro presente y nuestro futuro, nos lo reproponen en una versión totalmente falsificada de forma que nos parezca cada vez más natural abandonar la idea de libertad y la posibilidad de autodeterminarnos. La explotación, la destrucción y la muerte son puntos fijos, construidos con la sangre y el sufrimiento, con los que la sociedad se auto alimenta. Estos son los pilares sobre las cuales se apoya y es necesario combatirlos. Luchar en contra de estos tentáculos es para mi luchar contra la sociedad que los crea.
Como rebelde individualista no hablo en nombre de ningún movimiento sino sólo por mi mismo. Yo me siento parte de la lucha y de todos aquellos que la hacen propia sinceramente. Por esto, con la cabeza alta, reivindico el hecho de haber participado en la lucha contra el TAV y la sociedad de forma autorganizada, fuera de las lógicas del Estado, de cualquiera jerarquía y de las formas que consideré oportunas.
Ser "culpables o inocentes", "buenos o malos", "violentos o no violentos", son definiciones morales que no me pertenecen, son conceptos utilizados por el dominio y en las relaciones sociales que los vuelven aceptables como símbolo de poder. Por que pienso que la autoridad no confía sólo en la fuerza y en los mensajes dictados por el orden estatal sino también en el acuerdo y la aceptación de esas relaciones.
Mi violencia es una gota en el mar comparada a la que el Estado utiliza y monopoliza en Valsusa, en las guerras "de paz", en los CIE y en las càrceles, causando millones de muertos. Pero no todo va a durar, las cosas daran un vuelco.
No soy un especialista de la violencia. Creo que se puede utilizar como un medio o un método pero no es el único, hay muchos más y todos són validos: la octavilla, la acción directa, las publicaciones, la expropiación, el concierto... esto tanto individualmente como colectivamente, cada uno decide cómo, por qué y cuándo mezclarlos.
A los que se han solidarizado siempre sin distinciones de "buenos y malos"... un afectuoso abrazo, nos vemos en los infinitos caminos de la lucha.
A los que esta práctica, esta forma de relacionarse no la sienten propia, va todo mi desprecio y mi odio!
Porque "el camino de la libertad y de la dignidad es siempre individual y no se une a los estereotipos ni a las etiquetas".
¡Con la cabeza alta!
¡Por la rebelión permanente!
Para escribirle:
Juan Antonio Sorroche Fernandez
Casa Circondariale – Via Beccaria, 13 – Loc. Spini di Gardolo – 38121 Gardolo – TN
El 14 de desembre l'Audiència Nacional es trasllada a Catalunya. Tots els protagonistes que estan intentant criminalitzar el moviment 15M1, abanderats pel sindicat feixista Manos Limpias i seguits pel jutge Eloy Velasco i la fiscal Teresa Sandoval, vénen a prendre declaració als diputats2 del Parlament denunciants pels fets ocorreguts el 15 de juny.
Totes recordem aquell dia. Milers de persones sortint al carrer per protestar en la mateixa cara dels polítics contra les seves retallades socials. Aquell dia vam passar de la indignació a la acció i ens van témer. Així que com a càstig, quatre mesos després 20 persones van ser detingudes i citades per declarar a Madrid per ordre del jutge de l'Audiència Nacional com a conseqüència d'aquells fets.
Però nosaltres no ens callem davant els seus càstigs, de manera que el 14 de desembre tenim l'oportunitat de cridar ben alt i ben clar que JO TAMBÉ ERA AL PARLAMENT i que, si cal, ho tornarem a fer, per tornar a dir-los de nou a la seva cara que no aprovem les seves retallades socials, que no els volem i que no els necessitem.
El 14 de desembre tenim l'oportunitat de demostrar un altre cop la nostra solidaritat amb les companyes detingudes pels fets del Parlament i no només amb elles, sinó amb tota la gent que està patint la repressió per portar a la pràctica les seves idees, ja sigui parant desnonaments o ocupant habitatges pels desnonats, tallant carrers o fent acampades a les places, ocupant hospitals o fent protestes laborals...
Ens sobren els motius per prendre el carrer un cop més.
El 14 de desembre l’Audiència Nacional es trasllada a Catalunya. Tots els protagonistes que estan intentant criminalitzar el moviment 15M1, abanderats pel sindicat feixista Manos Limpias i seguits pel jutge Eloy Velasco i la fiscal Teresa Sandoval, vénen a prendre declaració als diputats2 del Parlament denunciants pels fets ocorreguts el 15 de juny.
Som companys i companyes de feina, de militància política o sindical, amics i amigues del Josep Garganté que veiem com des del Govern estan malmetent les condicions de treball, privatitzant l’estat del benestar i empobrint al poble, mentre tothom que lluita contra aquesta situació és potencialment un o una multada econòmicament, portada a judici o colpejada pels Mossos d’esquadra.