No és l’ofici més vell del món però des de sempre persones han tingut cura d’altres persones. Nosaltres treballem amb persones de totes les edats: infants i joves, adults i gent gran; moltes es troben en situacions de dependència, discapacitat, malaltia mental, exclusió social i marginalitat. Som treballadores i treballadors de l’acció social, partim sovint d'una inquietud amb un clar component vocacional. Però, sobretot, som professionals en els nostres diversos àmbits d'actuació i volem ser considerats com a tals i tractats de forma justa.
Tots coneixem la figura de la metgessa, el mestre o el infermer, qui coneix en canvi l’educadora social, el treballador social, la terapeuta ocupacional, psicòlegs, pedagogs, el treballador familiar, els auxiliars geriàtrics, agents d’inserció laboral, directores de lleure?
Tots sabem que estem vivint temps convulsos on s’han retallat avenços, prestacions i serveis del camp social. Ara ens trobem que la Generalitat anuncia per tercera vegada, que d'aquí a finals d'any, deixarà de pagar d'un 25 a un 50% de la nòmina mensual, cosa que es coneix com el concert social a les entitats del tercer sector. Les maneres de fer les coses són importants, i la desinformació i poca claredat de la Generalitat ens ha generat tot un seguit de situacions d'estrès i angoixa totalment inacceptables. La resposta per part de les empreses proveïdores de serveis cap als treballadors ha estat arbitrària, en alguns casos han pagat amb regularitat, però en d’altres han comès impagaments, retards i retallades.
Com a col·lectiu de treballadores i treballadors volem defensar els nostres drets laborals, i un tracte digne i just. Volem cobrar cada mes per la feina que fem independentment de qui sigui el responsable dels impagaments: Estat, Generalitat i/o entitats del tercer sector. No ens n’amaguem, hi tenim el dret. Demanem a les administracions i proveïdors de serveis implicats que solucionin aquesta situació i assumeixin el deure de complir amb els compromisos laborals. També volem fer notar fins a quin punt aquesta precarietat compromet l’atenció a les persones més necessitades, que serà cada cop més deficient si aquesta dinàmica prossegueix.
Treballadors/es del tercer sector
