“La dona desapareix i el que en resta queda legalment sotmès al concebut, al fetus, a allò que encara no és.”
La realitat és llenguatge, no hi ha res més. El que no troba el seu lloc en l’interior putrefacte d’un concepte no existeix. Cada concepte dóna un color especial a l’objecte o a la situació als quals es refereix i, a partir d’aquest moment, el pensament se’n distancia per donar pas a la immediatesa de la mirada quotidiana. Les paraules travessen les coses i es claven, així, en la realitat, cobreixen les excepcions, arraconen a l’ombra de l’ontologia les tares, les anormalitats, els accidents, que en diria Aristòtil.
Llegiu tot el texte a l'Ariet.cat