diumenge, 31 de març de 2013

El 5 d’abril la CGT es mobilitzarà a Correus

El dia 5 d’abril de 2013 es compleixen dos anys des de la signatura del III Conveni i l’Acord General pactat a esquena dels i les treballadores per CCOO, UGT, CSIF i SL amb l’empresa.






 
 
El dia 5 d’abril de 2013 es compleixen dos anys des de la signatura del III Conveni i l’Acord General (pactat a esquena dels i les treballadores per CCOO, UGT, CSIF i SL amb l’empresa) que han regit a la baixa durant tot aquest temps els drets, condicions laborals i el poder adquisitiu de tots els treballadors.
 
El redactat ha donat a l’empresa omnipotència quant a retribucions ja que no s’estableixen clàusules de revisió salarial (es consolida el 5% de pèrdua per al personal funcionari), els ingressos finals depenen del nostre estat de salut i el pagament dels trams anteriors al 2006 queda blindat malgrat les demandes iniciades amb anterioritat per al personal laboral.
Quant a les condicions laborals els textos afavoreixen la reducció de plantilla amb la flexibilitat d’horaris, polivalència del lloc de treball, reducció i precarització dels contractes (eventuals i fixos), mobilitat funcional i geogràfica, acomiadaments per motiu de salut, drets supeditats a les necessitats del servei, obertura de possibles acomiadaments col·lectius, etc…
 
Les conseqüències han estat devastadores: pèrdua de 9.000 llocs de treball, malgrat que els signants es van comprometre a tot el contrari (“consolidació d’ocupació”), augment de les càrregues de treball, no cobertura de les vacants reals, i recrudescència de la repressió per a contenir el malestar de la plantilla, en forma de sancions i acomiadaments declarats posteriorment improcedents pels tribunals, però sense possibilitat de readmissió en la majoria dels casos.
 
El canvi de titularitat de les accions de Correus a la SEPI el passat any, deixa entreveure quins són els objectius de l’empresa, la seva futura privatització a mitjà termini, quan els inversors ho considerin oportú. El pla presentat pel president va en aquesta línia i els convenis i acords no protegeixen als treballadors i treballadores enfront d’aquesta agressió, ben al contrari afavoreixen aquests interessos empresarials.
 
El trànsit s’està realitzant a poc a poc, centre a centre, província a província evitant la mobilització generalitzada de la plantilla, no interessa una resposta conjunta a Correus, els conflictes locals són més fàcilment manejables, per això podem afirmar que els sindicats majoritaris estan per la labor de silenciar al col·lectiu a petició de l’empresa, simplement perquè per a vendre’ns hem d’estar bé domesticats, aquesta és una de les condicions indispensables que exigeixen els mercats: OBEDIÈNCIA.
 
CGT planta cara a aquesta situació, la nostra responsabilitat radica en avançar-nos als esdeveniments, mentre unes altres miren cap a un altre costat, des de CGT encarem el futur amb molta preocupació, l’entorn no ens permet ser optimistes, però no llencem la tovallola, la gravetat de la situació requereix accions directes, estan en joc els nostres llocs de treball.

Sindicat Federal CGT Correus i Telègrafs