dimarts, 4 de desembre de 2012

Gent del Ter proclama que l’aigua del Ter no està en venda



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/11/2012 Torroella de Montgrí (Baix Empordà).- Gent del Ter proclama que l’aigua del Ter no es ven! Però, qui la va posar a la venda? Podia l’ACA. donar en concessió l’empresa pública ATLL, hipotecar els nostres recursos hídrics per 50 anys? De cop i volta el Ter ja no ens pertany, sense haver-ho consultat a ningú, així pim-pam. Ara dues companyies s’ho reparteixen, ACCIONA i AGBAR, l’aigua passa de ser de domini públic, un recurs de primera necessitat, a ser un negoci i a cotitzar en borsa. L’estratègia, ha estat pensada de fa anys i executada a poc a poc, a trams, per a que no es notés gaire. Actualment tenim l’aigua de boca, la industrial i la de regar ben entubadeta, amb aixetes pel control i comptadors, pagat entre tots i ara ho traspassen bo i a punt, a l’empresa privada.  



No senyors, els gironins des del Pasteral, fa 50 anys que donem més aigua a Barcelona que la que permet la Llei del Ter. Mentrestant al Baix Ter s’han carregat els recs i la biodiversitat que comportaven, fent creure als pagesos que hi sortien guanyant. Els han fet invertir en gota a gota i sistemes d’estalvi. Ens volen convèncer de que al Baix Ter anem escassos d’aigua i que hem d’actuar com una plana de secà, mentre converteixen les garrigues de Lleida en regadiu.  


Tot aquest desgavell contradiu la Directiva Europea Marc de l’Aigua segons la qual cada conca ha de ser sostenible, cada conca és diversa i ha de viure d’acord amb l’aigua que té i que ha configurat els ecosistemes pertinents.  


Als gironins ara ens volen fer entrar en una absurda guerra de conques, amb els de l’Ebre perquè el seu riu és més cabalós. Fa temps vam assistir a unes Jornades de Participació Ciutadana organitzades per l’ACA. durant el tripartit, es va debatre, i molt, la gestió de l’aigua de Conques Internes. A les conclusions de les jornades, finalment resultava que Conques Internes de Catalunya podien ser sostenibles : campanyes d’estalvi a les llars, reparació de canonades velles, aprofitament dels pluvials, potabilització d’aigües salobres, separació d’aigües d’us de boca per altres usos, dessaladores, etc... 


De cop, tota aquella feina no val, és paper mullat, d’un dia per l’altre. La Llei Òmnibus també s’endugué pel davant hores i hores de debats parlamentaris dels darrers temps.   


Enyorem quan fa 50 anys encara érem autosuficients respecte l’aigua, teníem pous, cisternes, fonts, mines i en gastàvem menys. Teníem l’aixeta nosaltres, en érem els amos. Fins fa quatre dies l’aixeta del Ter també estava controlada per una empresa pública, creiem que més o menys procurava per tothom, de cop ja no ens pertany, els polítics, se l’han venuda, adéu democràcia, adéu l’aigua del Ter. Ara només se’ls ha d’acudir privatitzar l’aire, la terra fa temps que és privada i el foc (energia) també. Demanem un referèndum sobre la privatització de l’aigua. Demanem la nacionalització de les empreses explotadores dels recursos hídrics.  


(ATLL: Aigües Ter Llobregat, empresa pública depenent de l’ACA; ACA: Agència Catalana de l’Aigua que substituir l’antiga Junta d’Aigües; ACCIONA: Empresa privada amb seu a Madrid; AGBAR: Aigües de Barcelona, filial de la multinacional francesa SUEZ que té negocis de l’aigua i medi ambient a Europa i Sud Amèrica).