dijous, 13 de desembre de 2012

Cronica de la visita d'una companya de la secció sindical de CGT-Girona al Marcos


Vaig pensar anar a veure els vaguistes de telefónica ja fa una setmana . Portaven 23 dies en vaga de fam ii per fi vaig decidir visitar-los dimarts passat dia 27, tambe pensant que s’havia
convocat per part de la plataforma de treballadors “si, soy rentable” una flash mob al Portal de l’Angel. Poc que m’imaginava el que passaria aquest dia. Vull dir també, que soc una treballadora de telefonica.



 La vaga de fam es feia a l’edifici de la antiga central de Paral.lel, ara reconvertida en seu del diferents sindicats de telefónica a Barcelona.

Els companys, estaven prou be, o jo me’ls imaginava pitjor. Prims però molt animats. M’explicava l’Alberto que s’han sentit molt recolzats per familia, companys, organitzacions socials i veïnals, col.lectius… i que aixo l’omplia molt. Tambe ens ensenya que hi ha altres noves formes d’accio sindical, vinculant sindicalisme i carrer.

Arribava molta gent, càmeres, polítics… Hi havia roda de premsa! Els politics de l’esquerra catalana i els sindicats, juntament, es clar, amb els vaguistes i varies organitzacions socials feien acte de presencia. Els sindicats majoritaris, per fi, recolzaven la protesta. No se que diran aquests mateixos sindicats, que, a dins de telefónica, nomes han posat pals a les rodes i no han volgut saber res ni d’en Marcos ni de altres companys que han acomiadat per baixes mediques. Ara, ja era hora, s’acabaven de mullar. Recollien el testimoni per condemnar el que estava fent la multinacional, que acomiada treballadors amb baixes, mentre directius i accionistes s’omplen les butxaques.

Dels medis també vam parlar. Les grans cadenes d’informació mediàtica, no ajudaven gaire. Malgrat que molts periodistes havien passat a prendre informació, a les redaccions deien que poder era millor arraconar-la. Tot i això, la noticia arribava, primer gracies a les xarxes socials i mes tard, a alguns diaris. Poc després sortien a la tv3. L’informatiu de migdia li donava un
parell de minuts: La roda de premsa i una mica d’història. Això era el que volien Van haver abraçades i rialles. No oblidem que el que mes fot a telefònica, es la imatge, aquesta imatge de empresa perfecta, tot i que ja sabem tots com se les gasta.

Ja a la tarda i mentre els vaguistes es quedaven amb els metges, em vaig apropar amb d’altres companys al Portal de l’Angel on faríem una flash mob, tot s’ha de dir passada per aigua, però prou convincent. Arribava la noticia que els vaguistes deixaven la vaga, Els metges deien que la cosa, ara ja si, es posava fotuda . També el recolzament del mati de l’esquerra, la
institucional i la que no emplaçava a telefònica a solucionar el conflicte laboral al voltant de l’acomiadament d’en Marcos

Es cert, que no hem aconseguit, de moment, la readmissió d’en Marcos però ara esperarem que els que han dit que faran la pressió que sigui necessària, la facin, perquè aquesta lluita es de tots, i que no es juga amb la vida de les persones i que la por no ens farà enrere. Esperarem. Però ja hem dit ,que si això no tira endavant, tornarem, i aquesta vegada amb mes força, perquè som bastant mes. I això crec que es el mes positiu que poden (els vaguistes) i podem treure de tots d’aquests dies.

Salut i lluita