dijous, 13 de desembre de 2012

Concentració per la readmisió d'en Marcos


Han passat vint mesos d’aquell divendres 4 de febrer de 2011, quan en Marcos i la Mari Cruz, de Madrid, van rebre una nota de Telefònica on se’ls comunicava la rescissió del contracte. El motiu: “faltes d’assistència a la feina, justificades i intermitents, que han superat el 25% en quatre mesos discontinus, dins un període de 12 mesos, essent l’índex total d’absentisme de la plantilla de Telefònica d’Espanya i, en concret, del seu centre de treball superior, el 2,5% en el mateix període”. Unes circumstàncies que, per l’empresa, justificaven l’aplicació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors. Si bé, en el cas d’en Marcos, Telefònica reconeixia que la Incapacitat Temporal estava “justificada” pel metge de la Seguretat Social, esgrimia que la seva prestació de serveis no resultava “rendible” i que, per això, finalitzava el seu contracte de treball.

Des d’aleshores, ell ha lluitat per recuperar la feina i fer justícia. Hi va haver un primer judici, celebrat al jutjat del contenciós número 4 de Barcelona l’octubre de 2011, que va dictaminar la nul·litat de l’acomiadament i va permetre que en Marcos tornés a la feina. Posteriorment, en un segon judici celebrat en resposta al recurs presentat per la companyia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va tornar a donar la raó i va considerar improcedent la rescissió del contracte.

No obstant això, avui, Telefònica s’escuda amb la legislació vigent per negar-se a readmetre en Marcos, fet que ha dut el treballador a endegar una protesta que ignora com acabarà. “Pretenem frenar aquesta injustícia contra els qui generem riquesa, cosa que no fan ni els inversors ni els directius”, explica.

En una carta adreçada als seus companys, en Marcos manifesta la seva repulsa a Telefònica per haver-lo deixat a la intempèrie després de 22 anys a l’empresa i per la manera com l’han “utilitzat”, a ell i a la Mari Cruz. Segons ell, “és inhumà i d’una gran baixesa moral utilitzar dues persones amb l’objectiu de coaccionar-ne milers”.

 Per a aquest treballador, la multinacional menysprea els drets laborals aprofitant-se de les reformes aprovades pels governs de l’Estat durant la darrera dècada. Unes mesures que deterioren les conquestes assolides en nombroses lluites i que, segons ell, responen a una concepció inhumana d’entendre les relacions socials. “Articles com el 52.d, que apliquen els directius milionaris d’empreses neoliberals, els haurien firmat tranquil·lament els dirigents de l’Alemanya nazi, perquè suposa conduir-te a l’exclusió i a la mort social”, diu en Marcos.

Després de preguntar-se quin tipus de societat pot tolerar que les condicions de treball es deteriorin tant i es tracti la gent com si fossin mercaderies, emplaça la classe treballadora a trencar l’atomització amb la qual l’empresa ha aconseguit dividir la plantilla. “Contra l’aïllament, recuperem la força col·lectiva”. D’aquesta manera, l’exempleat inicia una vaga de fam que, a més d’evidenciar la injustícia, vol servir per recuperar aquella memòria sense la qual la societat està condemnada a perdre. “Potser creuen que ens han expulsat de Telefònica, però mentre vosaltres no ens expulseu de la vostra memòria, mai no estarem del tot acomiadats”, assegura en Marcos.

(Extret de la directa)


Cronica de la visita dels companys de la secció sindical de CGT-Girona al Marcos