divendres, 20 de gener de 2012

Crònica de la presentació de ‘Tren correu 1.104. El darrer viatge del Quico Sabaté i els seus quatre companys’ a can Ninetes

Aquest dijous, 19 de gener, al capvespre, s’ha presentat a can Ninetes, de Santa Eugènia, a Girona, el treball de camp sobre l’expedició de prospecció de bases i xarxes armades per futurs nuclis guerrillers a Catalunya l’any 1960 del Moviment Unificat de Resistència i Alliberament, un treball editat per Editoht en el 50 aniversari dels fets de gener d’aquell any i que va fer el seu autor, l’estudiós i escriptor de diverses obres Joan Ventura i Ballbé. Entre els col·laboradors en l’esforç personal d’investigació històrica de Joan Ventura, un d’aquests entusiastes en la vida i obra revolucionària de Francesc Sabaté i els altres companys i companyes que lluitaven armes a la mà contra el règim franquista i l’explotació capitalista, el company Guillem de Pallejà va fer una introducció molt profitosa sobre el llibre i el treball de camp del seu autor. En Guillem va exposar que des dels mateixos orígens de la intervenció anarquista en la lluita de classes del moviment obrer català hi ha grups d’acció insurgent, com ara el moviment d’alliberament en que actuaven Quico Sabaté, Paco Conesa, Antoni Miracle, Rogelio Madrigal i Martín Ruiz fa 52 anys. El company Guillem va destacar la continuïtat històrica d’aquest combat revolucionari, tot recordant els companys de lluita armada anarquista assassinats per l’Estat capitalista espanyol en els primers temps del postfranquisme, com ara Oriol Solé Sugranyes i Agustí Rueda. L’autor del llibre, Joan Ventura va fer una extensa i profunda explicació del treball d’elaboració d’aquest estudi, que comença en els inicis del darrer viatge del company Quico Sabaté el 28 de desembre de 1959 i el seu assassinat en un carrer de Sant Celoni el matí del 5 de gener de 1960. Quasi tres hores d’exposició, preguntes de l’assistència i noves aportacions sobre els fets. Ventura, fins i tot va explicar algunes de les pistes falses que la pagesia donava a la Guàrdia Civil sobre el recorregut del grup armat d’aquests cinc companys perseguits aquell moment. Cal remarcar la valentia i la solidaritat manifestada per masovers i les seves famílies que van acollir a casa seva aquest escamot armat anarquista mentre començava un encerclament de camps, camins i muntanyes, des de la frontera pirinenca fins el Montseny, per parts d’uns tres-cents agents de la Guàrdia Civil, sota el comandament suprem del seu director general, el tinent general Antonio Alcubilla, i que el comandament concret d’aquest operatiu antiguerrilla a cura del general en cap de la Segona Zona del cos, el general Marceliano Crespo, amb una consigna governamental franquista d’assassinar aquests cinc companys llibertaris que havien trencat el silenci de les armes vint anys després de la victòria militar del general Franco. Els fets de gener de 1960 varen aixecar un sentiment de suport a la lluita llibertària entre la gent del país, especialment en el Nord-est de Catalunya, cosa que fa que ara, 52 anys després es vulgui fer actes de sentit homenatge a aquests companys caiguts aquell moment. Ventura va explicar-nos l’anàlisi de les autòpsies oficials dels companys assassinats, les quals demostren que Antoni Miracle i Regelio Madrigal van ser primer durament interrogats sobre la guerrilla i després van morir víctimes de la popularment denominada llei de fugues, mentre el jove Martín Ruiz, ferit del braç, va ser assassinat sense contemplacions i Paco Conesa, ferit greu, va ser assassinat d’un tret directa al cor. Finalment va fer una descripció, a partir d’alguns testimonis, de la fugida de Quico Sabaté de l’encerclament de la Guàrdia Civil del mas Clarà fins la seva mort en un carrer de Sant Celoni en mans del Sometent de trist record històric. Cal reconèixer la tasca d’investigació feta per Joan Ventura, seguint les passes de les anteriors d’Antoni Téllez i Eduard Pons Prades, que actualment compta amb noves aportacions i dades que recull per una propera edició en castellà del seu estudi sobre aquest viatge dels darrers dies de 1959 i els primers de 1960. De fet, el règim franquista de cap manera volia deixar desenvolupar a la Península focus guerrillers, ja que cada membre del grup interceptat el gener de 1960 havia d’organitzar un grup pròpia i de cada grup nou havia de sortir nous grups d’acció a fi d’intentar enderrocar la Dictadura i generar un moviment insurreccional de masses arreu on fos possible, ja que l’any 1960 hi havia un turisme estranger de masses que aportava un important oxigen al franquisme per mitjà de les divises que es veuria profundament afectat en el cas d’una continuïtat de la Guerra Civil de 1936 a partir d’una guerra de guerrilles d’ampli suport de masses, un temor que va perseguir el règim fins que va aconseguir consolidar la denominada Transició postfranquista.