diumenge, 22 de gener del 2012

Crònica de la projecció del capítol sobre Quico Sabaté de la sèrie documental El Maquis a Catalunya (1939-1963), a càrrec del seu autor, Ricard Vargas

Aquest dissabte al migdia, 21 de gener, a l'Espai Marfà de Santa Eugènia, a Girona, el company Ricard de Vargas Golarons ens feia una extensa exposició sobre el documental televisiu ‘El Maquis a Catalunya (1939-1963)’, realitzat l’any 1987 a càrrec d’aquest historiador compromès i Jaume Serra, del qual s’ha projectat el capítol dedicat a Francesc Sabaté Llopart.

En Ricard ens explica diverses iniciatives i circumstàncies que es van donar en el decurs del guió i del rodatge d’aquest documentals l’any 1987. Al mateix temps va fer una valoració històrica positiva de l’activitat exemplar d’aquells grups armats anarquistes durant el temps del franquisme i la nova formada en el tardofranquisme que es va concretar en grups autònoms de combat, com ara els anomenats MIL i OLLA a Catalunya. De fet hi va haver l’empenta dels anys 40 i 50 del segle Vint, amb Quico Sabaté, Ramon Vila Capdevila, Josep Lluís Facerias, Mingo Ibars, Marcel•lí Massana i tants i tants d’altres combatents llibertaris d’aquells anys, Seguidament, a partir de l’escamot del mas Clarà van venir la generació de Defensa Interior i l’afer Granado i Delgado. Finalment, la generació de Puig Antich, Oriol Solé i Agustí Rueda. En aquest sentit es va parlar d’agrair a tothom que va ajudar a la lluita armada anarquista i a aquelles famílies de masovers que amagaven a casa seva la guerrilla llibertària, exposant ser assassinats per les forces repressives de l’Estat.

En relació al capítol sobre el company Quico Sabaté, amb entrevistes a Federica Montseny, la qual nega condicions d’acció el gener de 1960, i al company Massana, que segons va explicar personalment a en Ricard va passar moltes hores seguides parlant amb el company Sabaté abans que aquest emprengués l’expedició armada de cap d’any de 1960, que estava disposat a tornar fer de guia guerriller de nous grups, però donant temps per poder estudiar les bases de recolzament i les condicions pròpies de suport humà aquell moment, doncs no havia renunciat a tornar a l’estratègia de guerra de guerrilles, una estratègia peninsular que va analitzar i teoritzar el company periodista i activista Abraham Guillén.

Per la seva banda, Ibars, empresonat durant vint anys, des del desembre de 1949, en l’entrevista manifesta que en el decurs de les accions armades del company Sabaté havien caigut molts companys, ja que a vegades eren accions d’alt risc. Quico Sabaté tenia una experiència d’enfrontament amb l’Estat capitalista des de quan tenia 14 anys, cosa que dóna confiança i fa que les operacions guerrilleres siguin considerades una cosa habitual, encara que hi hagi un risc.
L’opció de Sabaté mereix un gran reconeixement, doncs constitueix una lliçó per lluites futures, com les dels grups autònoms de combat en el tardofranquisme. És dóna la circumstància que en aquestes jornades de Girona hi han participat una desena de companys que varen participar en la lluita armada anarquista entre 1940 i la denominada Transició. La seva presència també representa un homenatge als companys caiguts en el decurs d’aquells anys.
Dissabte, 28 de gener, al migdia farem la clausura d’aquestes jornades en el mateix mas Clarà, a la Mota de Palol de Revardit, gràcies a l’aportació de Josep Terradas, impulsor del Centre d’Estudi i Divulgació mas Clarà, expert en la figura de Quico Sabaté.