Hola, amics i amigues. Avui estem aquí per a recordar a un lluitador, a un militant, a un amic, estem aquí per a homenatgar al company José Buenaventura Durruti Dumange.Durruti va ser un obrer metalúrgic que va lluitar contra el règim dictatorial de Miguel Primo de Rivera i després contra la república burguesa, un lleonès que va combatre fins al dia del seu assasinat per la revolció social. Axí, s'enforntà a la monarquia i el govern de Dato i als pistolers de la patronal. Va agitar vagues, expropiar als bancs per a financiar les lluites obreres o la construcció d'escoles per als fills de la classe treballadora, sempre coherent amb el seu ideal revolucionari anteposant’ho tot a qualsevol altre interés i a la propia CNT. Va formar part de grups d’acció com Los Solidarios o Nosotros per a respondre i combatre amb èxit el "pistolerisme blanc" instaurat per el govern de Dato conjuntament amb la patronal, la burgesia i l'esglesia catòlica passant per la presó varies vegades i superant tres condemnes a mort… Va portar a terme per Europa i l'Amèrica Llatina nombroses accions revolucionàries, sempre perseguit i temut per els enemics del proletariat i tot aixo colze amb colze amb molts companys i companyes als quals ni podem ni volem oblidar. Un oblit, base del qual aquesta farsa de democracia que ara ens convoca el 20-N i que nosaltres rebutgem i cridem al seu boicot nega la memoria histórica del company Durruti i de tants d’altres revolucionaris.
El proper dia 20 de novembre escau l'efemèride dels 75 anys de l’ assassinat de Durruti, aquell 20 de novembre del 1936, en el transcurs de la revolució social. És motiu per recordar-lo a ell i a tots i totes les companyes que van ser assassinats durant aquells anys, però també els anteriors, i posteriors… que no van ser pocs. La repressió i l’adversitat no va fer minvar els esforços, sinó multiplicar-hos. 75 anys després, ens trobem amb una societat que oblida el seu passat, que no culpa els seus botxins, i que any rere any manté l’explotació.
Per tot això cal dir ben alt que cridem a practicar el boicot polític a les eleccions d'aquest 20 de noviembre, dia de l’abstenció activa i conscient. Això vol dir lluitar, perquè la transformació social vindrà de la base o no vindra. Explotats, aturats, desnonats, estudiants, i precaris en general som aquells i aquelles d’on ha de sortir aquest canvi, aquest treball quotidià que trenqui amb tots els pilars que sustenen la dictadura del capitalisme i les seves bases econòmiques. Per això, com abans, seguim creient en l’autogestió, en el suport mutu i la solidaritat entre les oprimides. Mai desde la classe política, corrupta i servil als interessos dels podersosos, vindrà aquest canvi real que com a oprimits exigim. Son temps diferents, no cal dir-ho, però igual de fotuts, en consequència hi ha moltes coses que hauriem d’aprendre d’aquells companys/es que mai van dir "fins aquí hem arrivat". La pràctica de l’abstenció activa, desde la desobediència conscient, practicant la política real, la política del carrer, és aquella en la que creiem. És la confrontació i no l’assimilació l’única lluita que ens pot portar un pas endavant, és a dir, el contrari del que ha fet l’esquerranisme post transició.
Ara en democracia, abans en franquisme, el sistema es va adaptant als nous temps, segons els interessos econòmics dels qui manen. Tant ahir com avui, tant el company Durruti com els altres assassinats, com els repressaliats, assassinats o empresonats de la democràcia, ens recorden que el poder mai no s'atura, mai està en treva. Per això ens trobem en un marc on gairebé anem a contrarrellotge, on no podem parar ni un sol minut de combatre amb força i de recuperar les nostres vides. Cal doncs tornar a practicar un dels eslògans més utilitzats en temps de lluita i de confrontació directa. Una frase en relació a allò que considerem abstenció però activa i conscient. I aquesta frase no és altra que la de VAGA, BOIcOT i SABOTATGE.
Per la memòria de Buenaventura Durruti i de tots els companys i companyes represaliats i injustament oblidats. i un món nou sense les miseries de la dictadura del capitalisme:
20-N: Boicot i abstenció activa!!
Sempre hem viscut en la miseria i ens acomodarem a ella per algun temps. Però no oblidiem que els obrers son els únics productors de riquesa. Som nosaltres, els obrers, qui fem marxar les màquines a les indústries, qui extraiem el carbó i els minerals de les mines, qui construim ciutats… Perquè no anem, doncs, a construir i encara en millors condicions per a reemplaçar allò que estigui destruit? Les ruines no ens fan por. Sabem que no anem a heretar només que ruines, perquè la burgesia intentarà arruinar el món en l’última fase de la seva historia. Però a nosaltres no ens fan por les ruines, perquè portem un mon nou als nostres cors. Aquest món està creixent en aquest instant!! (Buenaventura Durruti).
20-N: Durruti!!
