dilluns, 3 d’octubre de 2011

Concentració 3 d’octubre 19 h. Pl. del Ví de Girona en solidaritat amb els encausats pels fets del 14-15J al Parlament.

Per la llibertat d’expressió, ni detencions ni judicis
Davant les informacions que ens estan arribant aquest matí de que els mossos d’esquadra han començat a detenir gent en relació la protesta davant del Parlament de Catalunya dels dies 14 i 15 de juny de 2011, des de la CGT de Catalunya exigim: la posada en llibertat immediata de les persones detingudes i l’aturada, també immediata, de l’operació policial en marxa actualment i l’arxivament de la causa judicial oberta pels fets esmentats a l’Audiència Nacional.

També expressem el nostre rebuig a la criminalització de les protestes socials tot presentant-les com un problema d’ordre públic. En realitat les protestes actuals constitueixen l’exercici del legítim dret a la llibertat d’expressió i a la defensa dels nostres drets davant la brutal agressió a la gran majoria de la població que suposa l’actual política de retallades socials i laborals promoguda pel govern de torn i legislada pel Parlament. Davant d’això, l’Estat respon amb les porres i la violència repressiva evidenciant la manca de democràcia real de l’actual sistema polític.

Així mateix, demanem als nostres afiliats i afiliades i al conjunt de la població que segueixin amb atenció l’evolució dels esdeveniments i que recolzin i difonguin les diferents convocatòries que sorgeixin en contra d’aquest nou envit repressiu.

Secretariat Permanent. Comitè Confederal.

Confederació General del Treball de Catalunya (CGT).

A Barcelona, 03 d’octubre de 2011.

>>> Concentració 3 d’octubre 19 h. Plaça Catalunya de Barcelona i Plaça del Ví de Girona en solidaritat amb els encausats pels fets del 14-15J al Parlament de Catalunya


Comunicat de #ACAMPADABCN

Contra el procés repressiu al moviment 15M

Avui, dia 3 d’octubre han estat practicades com a mínim tres detencions arrel de la protesta que va tenir lloc el 15 de juny de 2011, a les portes del parc de la Ciutadella de Barcelona. Volem expressar tot el nostre suport a totes les persones que es puguin veure represaliades per aquests fets i el rebuig més ferm al proces jurídico-político que ha obert l’Audiència Nacional.

El conseller d’Interior del govern de la Generalitat, Felip Puig i el magistrat de l’Audiència Nacional Eloy Velasco estan impulsant una operació repressiva, amb la col·laboració de la Fiscalia General de Catalunya, contra un moviment social massiu que està plantant cara a les polítiques de retallades pressupostàries, en àmbits tan importants com l’ensenyament i la sanitat entre d’altres. En lloc de parar atenció al malestar ciutadà envers la crisi i les retallades antisocials, els poders fàctics responen amb la repressió i la criminalització de la dissidència. A aquesta situació cal afegir-hi el paper fonamental que una entitat tan antidemocràtica i poc representativa com Manos Limpias ha tingut en aquest procés. Ells han estat els impulsors del próces, presentant una querella criminal contra el 15-M davant l’Audiència Nacional. A tot això s’hi suma el procés penal que estan patint 6 persones als jutjats de Barcelona per la mateixa protesta.

Cal destacar que l’Audiència Nacional és una institució hereva del ’Tribunal de Órden Público’ franquista (TOP), un tribunal d’excepció utilitzat històricament en casos amb un caire clarament polític. Les persones que afrontaran aquest procediment són acusades d’un delicte "Contra les Institucions de l’Estat", delicte que no ha estat mai aplicat a les múltiples protestes esdevingudes davant dels diversos parlaments autonòmics, el Congrés dels Diputats o el Senat. Tampoc no va passar l’any 1984 quan, cal recordar-ho, una multitud de militants de Convergència Democràtica de Catalunya, congregats a les portes del Parlament, va protagonitzar una protesta molt més contundent que la del 15 de juny, en aquest cas contra els diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya. Aleshores, els dirigents convergents no van fer cap referència a la honorabilitat d’una de "les màximes institucions del país".

Entenem aquestes actuacions no com una acció contra persones específiques -que en tot cas serien bocs expiatoris - sinó com un atac al conjunt del moviment 15M. Un moviment amb un recolzament social molt elevat que encapçala la crítica a l’actual sistema de representació política, així com a les mesures econòmiques d’austeritat neoliberal promotores de segregació i exclusió social. La convocatòria del 15 de Juny del 2011 va ser una decisió presa a partir del debat públic, obert, transparent i horitzontal que van tenir les multitudinàries assemblees d’aleshores. És per això, que creiem que aquest procés constitueix un atac a tot el moviment.

Aquesta protesta va ser instrumentalitzada i exagerada pel conseller d´Interior Felip Puig i el govern amb imatges hàbilment construïdes, com la de l’arribada del president de la Generalitat i altres membres del Govern en helicòpter al Parlament. L’objectiu de Convergència i Unió (CiU) amb totes aquestes cortines de fum ha estat prou clar: desviar l’atenció pública del que estava passant dins de l’hemicicle, on es debatien uns pressupostos antisocials absolutament il·legítims, en tant que no constaven a cap programa electoral i no van passar per cap referèndum vinculant.

No obstant això, el diumenge 19 de juny una marea humana de més de 200.000 persones va respondre tant al muntatge polític com a les greus retallades socials patides per la població catalana en els darrers mesos, manifestant-se sota el lema ’El carrer és nostre, no pagarem la vostra crisi’.

Reafirmem, un cop més, el nostre rebuig a les actuacions judicials i policials en curs contra el moviment, reiterem el nostre suport a les persones processades i a les que poden encausar en un futur i anunciem que, lluny d’espantar-se de la persecució, el moviment 15-M continuarà sortint al carrer i treballant per deixar ben clar que "no som mercaderies en mans de polítics i banquers".

Finalment, fem una crida a concentrar-nos contra l’actuació repressiva i contra les retallades a la plaça de Catalunya de Barcelona, avui dilluns a les 19 hores.

Tots i totes som 15-M. #15mlliure

Signatures: Assemblea de Sants, Assemblea de Gràcia, Assemblea del Casc Antic, Assemblea de Poble Nou, Assemblea de Sant Andreu, Assemblea de Clot-Camp de l’Arpa, Assemblea de Drets Socials de l’Eixample, Assemblea de Poble sec, Assemblea de Sarrià-San Gervasi, Assemblea de Sant Antoni, l’Àgora lliure de l’Escala, Ateneu art i cultura de l’Escala.

Izquierda Anticapitalista, Revolta Global, En Lluita, CAJEI, COS, Endavant, Maulets, Partit Obrer Revolucionari - POR-Catalunya, Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya.


  • Notícia publicada al diari Ara:

Els Mossos comencen a detenir els ’indignats’ identificats pel setge al Parlament

Serien una vintena de persones que, un cop detingudes per la policia autonòmica, seran conduïdes a la comissaria, on se’ls prendrà declaració i se’ls entregarà la citació judicial per comparèixer davant l’Audiència Nacional. Després seran deixats en llibertat ARA

Barcelona | Actualitzada el 03/10/2011 09:23

Els Mossos d’Esquadra han començat a detenir els indignats identificats pel setge al Parlament del 15 de juny. En principi serien una vintena de persones que, un cop detingudes per la policia autonòmica, seran conduïdes a la comissaria, on se’ls prendrà declaració i se’ls entregarà la citació judicial per comparèixer davant l’Audiència Nacional. Després seran deixades en llibertat.

L’operació s’està portant a terme d’acord amb l’Audiència Nacional, que és qui porta el cas després que li ho demanés la fiscalia. En concret, el cas anirà a càrrec del jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco.

La Fiscalia i els Mossos d’Esquadra han identificat 22 suposats autors del setge del 15 de juny. En aquella jornada es van registrar agressions a diversos diputats que intentaven accedir a la sessió en la qual s’havien de debatre i votar els pressupostos de la Generalitat. Les accions intimidatòries van obligar algunes autoritats, com el president de la Generalitat, Artur Mas, a accedir a la seu parlamentària en helicòpter. En les tasques d’identificació s’han recollit "proves irrefutables" de la participació de diversos individus en el setge al Parlament. La Fiscalia General de l’Estat ha sol·licitat que l’Audiència Nacional es declari competent per investigar "els actes de força, intimidació o amenaça" patits pels diputats, que tenien com a objectiu entorpir la seva tasca.

L’Audiència Nacional ordena la detenció i imputació de 22 activistes del 15-M de Catalunya

JESÚS RODRÍGUEZ | 03/10/2011

Aquesta matinada han començat les detencions de membres del moviment 15-M ordenades per l’Audiència Nacional arran dels fets del Parlament de Catalunya del 15 de juny. A dos quarts de vuit del matí, un veí de Gràcia ha estat detingut quan sortia de casa per anar a treballar. Agents de paisà l’han introduït en un vehicle i han informat de la raó de la detenció a la seva companya que es trobava present. Els Mossos han detingut també un veí del barri del Clot i un altre del barri de Casc Antic. Fonts oficials han comunicat que durant les properes hores i la jornada de demà es materialitzarien les 22 detencions de les persones identificades en la investigació efectuada pels Mossos d’Esquadra i la Fiscalia de Catalunya. Les mateixes fonts asseguren que Felip Puig i el jutge Eloy Velasco han pactat que es produïssin les detencions però sense un posterior trasllat a Madrid, ja que el conseller d’Interior no volia que la Guàrdia Civil fes els trasllats fins a la capital de l’Estat. Segons aquesta versió oficial, les detingudes quedaran en llibertat un cop se’ls notifiqui una citació per anar a declarar a Madrid els propers dies. Les persones detingudes estan sent traslladades a la comissaria de Mossos del carrer d’Ulldecona, a la Zona Franca, on diversos advocats han estat citats a les 13h per prendre declaració.

El moviment dels indignats i indignades de Barcelona ja va redactar fa uns dies un comunicat per denunciar possibles detencions i avui han convocat una concentració de rebuig a l’operació a les 19h a la Plaça Catalunya.

Els Mossos i la Fiscalia Superior de Catalunya han investigat els fets

Els fets del Parlament han estat investigats conjuntament pels Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Superior de Catalunya. El conseller Felip Puig va desvetllar-ho el 23 de juny en la seva compareixença a la comissió d’Interior del Parlament, on va titllar les activistes de “tropa d’infanteria”. Les divisions encarregades de la investigació han estat la Divisió Central d’Informació (DCI) i la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC), comandades per Adolf Broch i Josep Lluís Trapero, respectivament. La investigació ha estat coordinada pel comissari Joan Miquel Capell i la Fiscalia en Cap del Tribunal Superior de Justíca de Catalunya. A la compareixença, Puig va assegurar que havia ordenat identificacions de quatre grups de persones: organitzadores i convocants, resistents que van bloquejar els accessos al Parc de la Ciutadella, activistes que van agredir diputats i diputades i d’altres que es van resistir a l’acció policial.

Eloy Velasco admet a tràmit una denúncia de Manos Limpias

La investigació dels fets del Parlament va començar el 16 de juny, l’endemà del bloqueig simbòlic indignat, amb la interposició d’una denúncia davant la sala del penal de l’Audiència Nacional per part del sindicat de funcionariat ultradretà Manos Limpias. A l’exposició de fets afirmaven que “2.000 persones autoanomenades indignades van colpejar, escopir i llençar pintura als parlamentaris catalans” i que “els Mossos d’Esquadra van ser rebuts amb pedres i cops d’ampolla”, uns fets que consideren que “han causat un estat d’alarma social i han posat en greu risc el sistema democràtic i constitucional”. El sindicat va demanar la imputació de les persones “autores, còmplices, encobridores i inspiradores” dels fets per presumptes delictes de coaccions i amenaces, contra les institucions de l’Estat i de sedició. El magistrat Eloy Velasco va admetre a tràmit la denúncia a principis de juliol passat.

La fiscal demana a Velasco que es mostri competent

La fiscal de l’Audiència Nacional, Maria Teresa Sandoval Altelarrea, va demanar el 5 de setembre al jutge Eloy Velasco que acceptés la competència “per a la investigació dels fets delictius ocorreguts el 15 de juny de 2011 davant el Parlament català”, competència que creia “evident” ja que els fets constituirien “delictes contra els alts organismes de la Nació”. La fiscal assenyalava també que les causes obertes a les set persones detingudes el 15-J, que presumptament haurien comès delictes “d’atemptat, resistència i desobediència a l’autoritat”, havien de seguir el seu curs al Jutjat d’Instrucció 25 de Barcelona.


Comentar aquest article
Documents adjunts a aquest article :