Aquest treballador, acomiadat en base al’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors, que permet a les empreses desfer-se de personal amb la modalitat d’Acomiadament Objectiu (indemnització barata de 20 dies per any treballat) per absentisme justificat, va haver de llegir atònit que "les seves reiterades absències justificades al seu lloc de treball, fan que la seva prestació de serveis no resulti rendible de manera que no hi ha una altra solució de resoldre el seu contracte de treball".
El company Marcos va ser una de les víctimes de febrer -hi ha una altra a Madrid per les mateixes causes i amb una sentència judicial d’acomiadament improcedent encara pendent de recurs- de la campanya de la por que va aplicar Telefónica per assegurar-se un resultat adequat als seus interessos en les Eleccions Sindicals de març i situar-se amb avantatge en la negociació del conveni col·lectiu i l’ERO que es va produir immediatament després. Hem de recordar que l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors va ser modificat-a la baixa, en detriment de les persones treballadores-en la reforma laboral de setembre de 2010, refermant i donant facilitats a la criminalització laboral de les persones malaltes.
Entre d’altres motivacions, la justícia ha considerat que l’empresa ha incomplert l’article 249bis de la Normativa Laboral vigent a Telefónica, que expressa clarament el seu compromís de prevenir l’absentisme laboral conjuntament amb la representació social: "Per aconseguir nivells d’absentisme raonables es recorrerà a la utilització de mesures preventives i restauradores de la salut, d’eliminació d’accidents de treball i la utilització extensiva de treball social".
La CGT de Telefónica valora molt positivament la fi del malson per al nostre company i ens felicitem per ell i per qui lluitem per la seva causa, que en definitiva era una causa comuna: la salvaguarda dels nostres llocs de treball enfront de la voracitat de Telefónica que no va dubtar a acomiadar per acovardir la plantilla. Aquest és el camí i no el de la majoria sindical (CCOO i UGT) en el nostre Comitè Intercentres, que no va plantar cara a l’empresa participant en unes mobilitzacions que exigien la immediata readmissió de tan immorals acomiadaments. És desolador comprovar que ara aquestes organitzacions, i els qui (STC) es van sumar a la lluita per abandonar un cop passades les eleccions, pretenen mostrar-se en els seus comunicats i declaracions com el que van haver de ser i no van voler: defensores a ultrança de l’ocupació digne.
Salut, llibertat i ocupació.
Sindicat Federal CGT Telefónica