Manifestació internacional 15-O a Girona17h. Plaça Catalunya, Taller de confecció de pancartes 18h. Plaça del Barco, Manifestació
El 19 de juny passat, milers i milers de persones vam sortir als carrers de molts pobles i ciutats. Volíem demostrar la nostra ràbia contra aquest sistema econòmic que ens explota, trepitja els nostres drets i ens nega un futur digne. Vam sortir als carrers per protestar contra el Pacte de l’Euro, per defensar uns drets socials que ens han costat molt d’aconseguir. Són drets que la nostra classe política es carrega permanentment, per satisfer els dictats del Fons Monetari Internacional o el Banc Central Europeu. Aquestes institucions, que no són ni transparents ni democràtiques, ni han estat escollides pel poble, són les que decideixen què han de fer els governs amb l’economia dels països.
Avui, quatre mesos després d’aquell 19 de juny, tornem a prendre els carrers de tot el món, perquè no se’ns escolta i estem carregades de raons. Perquè la nostra vida cada vegada és més precària mentre els recursos i el poder es concentren en menys mans cada dia.
Arreu del món s’ha anat imposant la lògica capitalista, perversa, difosa pels mitjans de comunicació com si fos la Veritat única. Aquesta lògica defensa les privatitzacions com a solució a tots els problemes, i també defensa l’ajuda als bancs i a les grans fortunes, perquè continuïn explotant les treballadores i puguin passar la crisi sense tenir pèrdues, mentre intenten dividir-nos amb el racisme i la xenofòbia. Tancaments de centres sanitaris i CAPs, augment de la jornada laboral per a molta gent, enduriment de les ajudes socials com les PIRMI, la repressió a les famílies més pobres, els desnonaments, són només alguns exemples d’aquestes “solucions capitalistes” que ens imposen.
No són polítiques noves d’ara, sinó que vénen de lluny. Només des del 2007 les condicions de vida de les treballadores han anat empitjorant més i més: la reforma laboral, pactada amb CCOO i UGT, la reforma de les pensions, la Llei Òmnibus, i en definitiva, el govern dels millors de Convergència, que vol dir el govern pels rics. És clar doncs que la classe política i aquests sindicats pactistes no representen els interessos del poble.
Des dels mitjans de comunicació, des dels sindicats que pacten amb el govern i des de la classe política s’ha parlat de la nostra lluita com d’un foc d’encenalls que havia de durar poc. Potser es pensaven que reprimint-nos a cops de porra o enviant-nos a l’Audiència Nacional i silenciant-nos deixaríem de trobar-nos als carrers i les places. Però passen els dies, les setmanes i els mesos i seguim aquí, fent-nos sentir, perquè no acceptem que se’ns tracti com un ramat d’animals o com si fóssim mercaderia. Som persones de tota mena, de tot arreu, amb papers o sense, amb opinions i creences diferents, però decidies a defensar els nostres drets i les nostres llibertats. Som les treballadores, la base d’una piràmide injusta que no volem sostenir més. I ens sentim solidàries amb tota la gent represaliada, exclosa, marginada i que viu precàriament. El dolor d’una és el de totes.
Se’ns ha volgut etiquetar com a “15 M” o com a “moviment de la indignació”. Però la nostra lluita no va néixer fa cinc mesos, sinó que és una lluita antiga, i ve de totes les lluita socials que hi ha hagut sempre, les que han aconseguit la sanitat per a tothom, la jornada laboral de 8 hores, la pensió quan ens fem grans, és a dir, els drets que ara ens volen arrabassar. Estem indignades, sí, però també conscienciades, i el més important: ens estem organitzant. Decidides a fer possible un món just, on es reparteixi el treball i la riquesa.
Perquè ja no volem les molles, volem el pa sencer!
Perquè hi tenim dret, perquè som el poble i tenim el poder!
https://www.facebook.com/event.php?eid=122243681211713
http://acampadagirona.org/
