L’Executiu català ha aprovat el decret que modifica la RMI, d’acord a la Llei d’acompanyament de mesures fiscals i financeres aprovada pel Parlament el passat mes de juliol, i després de les crítiques unànimes que han suscitat els canvis en la forma de pagar aquesta ajuda. L’enviament de xecs nominals per pagar el mes d’agost en lloc de l’habitual transferència bancària, va col·lapsar els serveis socials, va crear problemes de cobrament i va provocar molts retards en el pagament a persones que necessiten aquests diners per a subsistir, i va desfermar crítiques des dels treballadors socials, sindicats i associacions que treballen amb els sectors més exclosos i precaris de la societat.
La polèmica es va suscitar perquè la Generalitat, de forma excepcional i amb l’objectiu de fer un banc de dades, va pagar la RMI -o Programa Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció (PIRMI)- del mes de juliol amb talons bancaris, en lloc de per transferència.
El nou decret, que s’ha aprovat a instàncies dels departaments d’Empresa i Ocupació i del de Benestar i Família, endureix les condicions per a percebre aquesta prestació, entre les quals destaquen, l’augment d’un a dos anys de residència continuada i efectiva a Catalunya mentre cobrin la prestació o l’obligatorietat de residir de forma permanent en aquesta comunitat mentre es percep aquesta prestació.
Una altra novetat d’aquest decret és que s’estableix un període màxim per a percebre aquesta prestació de seixanta mensualitats, amb l’excepció de les persones que tinguin 60 anys o més, que podran seguir cobrant la RMI fins als 65, sempre que compleixin amb la resta dels requisits. No obstant això, el nou reglament preveu que, excepcionalment, les persones que reben actualment la RMI i ja han superat aquest termini de 60 mesos, podran continuar percebent aquesta prestació si compleixen la resta dels requisits.
Una altra de les condicions, que no estava contemplada fins a ara, és limitar l’import mensual a percebre en concepte de la RMI, i d’altres ajudes, al salari mínim interprofessional. S’estableix, a més, que aquelles persones que solament presentin una problemàtica laboral a causa de la pèrdua del treball, però que no acreditin una situació de risc d’exclusió social, no podran accedir a la RMI. El portaveu del Govern, Francesc Homs, va declarar que no volen la RMI "es converteixi en una paga per als que han perdut el subsidi d’atur" i va anunciar que la Generalitat no pagarà la renda mínima d’inserció (RMI) a les persones en atur "que no acreditin una dificultat social afegida", i, per tant, en quedaran excloses les que no requereixin cap tipus d’intervenció social continuada.
El nou reglament també inclou per primera vegada la limitació en l’import mensual a percebre, de forma que el còmput de la RMI, juntament amb l’import de les ajudes complementàries, no podrà superar el salari mínim interprofessional.
En resum:
Ja no és una opció per als aturats sense subsidi. El decret introdueix un nou motiu per quedar exclòs de la renda mínima, que fins ara cobrava tothom que no disposava de cap altra ingrés. A partir d’ara no hi tindran dret aquells que tinguin un problema exclusivament laboral sense cap dificultat social afegida. El govern català elimina així una bona part dels beneficiaris actuals i evita la incorporació futura d’un 70% dels aturats catalans que esgotaran l’atur en els pròxims mesos.
La RMI estarà subjecte a disponibilitats pressupostàries. A partir d’ara l’ajut estarà subjecte a les disponibilitats pressupostàries existents. El decret aprovat detalla de forma poc concreta que quan el pressupost del Govern no sigui suficient per atendre les sol·licituds, caldrà prioritzar els expedients amb "criteris objectius i no discrecionals".
El silenci serà negatiu a partir dels quatre mesos. Mentre la llei del PIRMI del 1997 establia que la resposta a les sol·licituds no podia trigar més de dos mesos i si se sobrepassava el termini l’ajuda es consideraria provissionalment aprovada, a partir d’ara el Govern tindrà quatre mesos per respondre i el silenci administraiu es considerarà com una denegació.
Es deixarà de cobrar la RMI al cap de cinc anys. El PIRMI era fins ara un ajut sense límit temporal que es prorrogava automàticament. La reforma però fixa un màxim de cinc anys en el cobrament de l’ajut, amb possibilitats de prorrogar-lo tres anys més i de mantenir-lo fins als 65 anys per als majors de 60 anys.
El límit serà el salari mínim interprofessional. La RMI són uns 420 € mensuals de mitjana, però la possibilitat d’afegir-hi complements en funció dels familiars a càrrec havia fet en alguns casos que la quantitat a percebre fos superior. La reforma fixa un màxim a cobrar equivalent al salari mínim interprofessional, que actualment són 641,4 euros.
S’exigeix dos anys de residència a Catalunya com a mínim. Si fins avui calia haver viscut a Catalunya almenys un any per poder tenir accés al PIRMI, a partir d’ara s’exigirà com a mínim dos anys de residència legal acreditada per poder sol·licitar l’ajuda. També s’inclou la obligatorietat de residir permanentment a Catalunya mentre es percep l’ajuda, sense que es pugui passar més d’un mes fora del país.
En definitiva, amb l’excusa de la crisi, el Govern català segueix carregant les tintes en els sectors més desafavorits de la societat en lloc d’acabar amb el frau fiscal i incrementar els impostos als sectors més rics de la població. I encara que des del Govern diuen que volen incentivar que la gent busqui treball i no s’acostumi a viure de la RMI, la realitat és que no estem en un moment on sigui fàcil trobar treball amb els elevats índexs d’atur existents, i és obvi que determinats sectors de la població mai aconseguiran sortir de la seva situació d’exclusió social i necessitaran un subsidi per a poder sobreviure amb un mínim de dignitat.
