Ahir començava una setmana catalana important, també a nivell de la Unió Europea i, de rebot, amb conseqüències pel conjunt del Regne d’Espanya. El Govern de la Generalitat de Catalunya (CiU), amb el suport del PP, imposa la liquidació definitiva de la societat del consum al Principat de Catalunya, anomenada cínicament l’Estat del Benestar, una contrarevolució preventiva que va organitzar l’Opus Dei en temps del franquisme i després va seguir endavant el PSOE, CiU, el PNB i el PP, amb la concomitància, a nivell autonòmic català, els darrers anys per part del desastre polític i social del tripartit (PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA), però finalment la burgesia nacional catalana, de mà de CiU i amb la força bruta de la policia de la Generalitat, dóna per morta i enterrada. Així es parla de retallades parlamentàries i de lleis òmnibus. Entre dijous i divendres, la dictadura burgesa parlamentària imposarà les retallades social a casa nostra. Al mateix temps, mentre Estats Units inicia el seu enfonsament, un enfonsament que podria arrastrar el stalinisme xinès, el capitalisme germànic encara no dóna el vistiplau a una cimera de la Unió Europea el proper dijous mentre el Bundesbank es nega a emetre bons europeus i rebutja comprar el deute de Grècia. El 21 de juliol és una data significativa, potser històrica. Tot plegat, entre la contrarevolució preventiva i l’esperança d’una revolució social proletària mundial en el moment just de l’enfonsament capitalista i la liquidació dels drets democràtics, socials i laborals arreu. Per la seva banda, la burgesia nacional catalana obliga al director del seu portaveu escrit, el diari ‘La Vanguardia’, Pepe Antich, a fer proclamar al líder nacional catòlic català, J. A. Duran Lleida, que cal fer tot un seguit de retallades socials: “hem d’evitar tant sí com no que ens intervinguin”. Duran Lleida reconeix que la Unió Europea “travessa una situació greu” i “fins que Europa no assumeixi el problema greu com a propi, no donarà una resposta satisfactòria”. Duran, afegeix, que “seria un desastre que l’euro desaparegués” i que “Espanya va sortir de l’UCI, però continua en planta, per tant, qualsevol turbulència la pot tornar a l’UCI”. En el decurs d’aquesta entrevista del director del diari ‘La Vanguardia’ a Duran, aquest polític catòlic nacionalista català reconeix que la setmana passada, el Regne d’Espanya va estar novament “a punt de necessitar cures intensives” i que “si no es resolt el problema grec, continuarem en risc”, doncs la realitat és “qui paga el deute grec?, els estats o també els particulars com vol Alemanya?”. Duran proclama que davant aquest risc fa que s’hagi “d’evitar tant si es vol com no que ens intervinguin, perquè amb el rescat se’ns imposarien reformes molt més dures i més sacrificis, seria un drama”. La burgesia entre les cordes i la crisi política de l’Estat capitalista espanyol avança a passos agegantats mentre es desfà el procés polític de la Unió Europea i solament queda una zona euro en plena turbulència d’efectes imprevisibles. Per altra banda, el laboratori socialdemòcrata del PSOE, la Fundació Alternatives, analitza el 15-M, que considera un fet pràcticament de caire universitari a les places en comptes de les aules que no comportarà cap mena de risc revolucionari, puix afirma en el seu estudi que el moviment 15-M és d’esquerres reformistes, no pas rupturistes. Alternatives explica que “una abundant majoria [del moviment dels indignats] té estudis universitaris i la seva edat correspon entre els 19 i els 30 anys”. El PSOE pensa que Esquerra Unida no té prou lideratge per recuperar el 15-M i que finalment Rubalcaba podrà incorporar coses de ‘Democràcia Real Ja!’ al seu programa electoral. Per cert, aquest col·lectiu contradictori anuncia que se’n va a la platja. Contràriament, les assemblees de barri de Barcelona convoquen el dimecres 20 de juliol -75 anys després del proletari 19 de Juliol de 1936- una manifestació, a les 7 de la tarda, des de la plaça de Catalunya de Barcelona, contra les retallades socials que imposarà el Parlament de Catalunya. Durant el dijous i el divendres hi haurà diverses mobilitzacions socials a nivell del Principat de Catalunya, algunes encara per decidir, altres més o menys espontànies o ‘informals’. Tot plegat, anem cap una vaga general política i social de classe contra classe
dimarts, 19 de juliol del 2011
Encaixats entre el PSOE i la burgesia nacional catalana
Ahir començava una setmana catalana important, també a nivell de la Unió Europea i, de rebot, amb conseqüències pel conjunt del Regne d’Espanya. El Govern de la Generalitat de Catalunya (CiU), amb el suport del PP, imposa la liquidació definitiva de la societat del consum al Principat de Catalunya, anomenada cínicament l’Estat del Benestar, una contrarevolució preventiva que va organitzar l’Opus Dei en temps del franquisme i després va seguir endavant el PSOE, CiU, el PNB i el PP, amb la concomitància, a nivell autonòmic català, els darrers anys per part del desastre polític i social del tripartit (PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA), però finalment la burgesia nacional catalana, de mà de CiU i amb la força bruta de la policia de la Generalitat, dóna per morta i enterrada. Així es parla de retallades parlamentàries i de lleis òmnibus. Entre dijous i divendres, la dictadura burgesa parlamentària imposarà les retallades social a casa nostra. Al mateix temps, mentre Estats Units inicia el seu enfonsament, un enfonsament que podria arrastrar el stalinisme xinès, el capitalisme germànic encara no dóna el vistiplau a una cimera de la Unió Europea el proper dijous mentre el Bundesbank es nega a emetre bons europeus i rebutja comprar el deute de Grècia. El 21 de juliol és una data significativa, potser històrica. Tot plegat, entre la contrarevolució preventiva i l’esperança d’una revolució social proletària mundial en el moment just de l’enfonsament capitalista i la liquidació dels drets democràtics, socials i laborals arreu. Per la seva banda, la burgesia nacional catalana obliga al director del seu portaveu escrit, el diari ‘La Vanguardia’, Pepe Antich, a fer proclamar al líder nacional catòlic català, J. A. Duran Lleida, que cal fer tot un seguit de retallades socials: “hem d’evitar tant sí com no que ens intervinguin”. Duran Lleida reconeix que la Unió Europea “travessa una situació greu” i “fins que Europa no assumeixi el problema greu com a propi, no donarà una resposta satisfactòria”. Duran, afegeix, que “seria un desastre que l’euro desaparegués” i que “Espanya va sortir de l’UCI, però continua en planta, per tant, qualsevol turbulència la pot tornar a l’UCI”. En el decurs d’aquesta entrevista del director del diari ‘La Vanguardia’ a Duran, aquest polític catòlic nacionalista català reconeix que la setmana passada, el Regne d’Espanya va estar novament “a punt de necessitar cures intensives” i que “si no es resolt el problema grec, continuarem en risc”, doncs la realitat és “qui paga el deute grec?, els estats o també els particulars com vol Alemanya?”. Duran proclama que davant aquest risc fa que s’hagi “d’evitar tant si es vol com no que ens intervinguin, perquè amb el rescat se’ns imposarien reformes molt més dures i més sacrificis, seria un drama”. La burgesia entre les cordes i la crisi política de l’Estat capitalista espanyol avança a passos agegantats mentre es desfà el procés polític de la Unió Europea i solament queda una zona euro en plena turbulència d’efectes imprevisibles. Per altra banda, el laboratori socialdemòcrata del PSOE, la Fundació Alternatives, analitza el 15-M, que considera un fet pràcticament de caire universitari a les places en comptes de les aules que no comportarà cap mena de risc revolucionari, puix afirma en el seu estudi que el moviment 15-M és d’esquerres reformistes, no pas rupturistes. Alternatives explica que “una abundant majoria [del moviment dels indignats] té estudis universitaris i la seva edat correspon entre els 19 i els 30 anys”. El PSOE pensa que Esquerra Unida no té prou lideratge per recuperar el 15-M i que finalment Rubalcaba podrà incorporar coses de ‘Democràcia Real Ja!’ al seu programa electoral. Per cert, aquest col·lectiu contradictori anuncia que se’n va a la platja. Contràriament, les assemblees de barri de Barcelona convoquen el dimecres 20 de juliol -75 anys després del proletari 19 de Juliol de 1936- una manifestació, a les 7 de la tarda, des de la plaça de Catalunya de Barcelona, contra les retallades socials que imposarà el Parlament de Catalunya. Durant el dijous i el divendres hi haurà diverses mobilitzacions socials a nivell del Principat de Catalunya, algunes encara per decidir, altres més o menys espontànies o ‘informals’. Tot plegat, anem cap una vaga general política i social de classe contra classe
