dimarts, 19 de juliol de 2011

El capitalitalisme no fa vances, pateix noves turbulències


En el 75è aniversari de la Revolució Social
La suspensió de pagaments de Grècia arrastra Itàlia i la península Ibèrica en unes turbulències europees. La decadència del sistema capitalista manifesta les seves contradiccions en la Unió Europea. L’Estat capitalista hel·lènic no pot fer front al venciment del seu deute a partir de setembre, segons els mateixos ministres d’Economia i Finances de la zona euro, doncs Grècia es veu abocada al denominat ‘default’, una suspensió de pagaments si no rep noves aportacions de capital. D’aquesta manera la Unió Europea assumeix aquesta dura realitat en el domini capitalista i haurà d’assumir que els plans d’ajustaments aplicats, amb una ofensiva neoliberal de retallades dels drets democràtics, socials i laborals dels seus súbdits, especialment el proletariat i les capes subalternes, i els ajusts compromesos l’últim any no han estat suficients per salvaguardar aquest estat de la Mediterrània oriental.

De moment, els governs de la Unió Europea no es posen d’acord en les mesures a adoptar mentre el conjunt de la zona euro ofereix una imatge de trista figura de desgovern i gran desconcert capitalista vers el caos generalitzat en una situació de reforç policial creixent.

Els mercats financers internacionals, per la seva banda, mostren pànic davant aquest caos capitalista europeu mentre el temor financer encara és més manifest i es multiplica amb major intensitat a nivell dels estats perifèrics de la zona euro, que segons l’editorial del darrer diumenge del portaveu de la burgesia catalana, el diari ‘La Vanguardia’, es presenta molt preocupant a Itàlia i al Regne d’Espanya, on les primes de risc es disparen a l’alça, amb una exigència de tipus d’interès superiors al 6 % per als seus bons a deu anys, una xifra insostenible per a les economies italianes i espanyoles, segons el mateix diari barceloní.

D’aquesta manera, una nova i decisiva crisi de l’euro està servida en mig d’unes turbulències financeres dels mercats especulatius que va en augment aquests dies a pesar de la intervenció del Banc Central Europeu, amb una massiva injecció monetària i una compra de bons així com també les retallades parlamentàries italianes amb un dràstic ajustament fiscal per intentar reduir el dèficit públic d’aquesta república mediterrània.

La solvència de la banca a nivell europeu depèn del que passi amb el munt de deute públics que els bancs tenen en els seus balanç i del contagi en la zona euro de la crisi manifesta del deute públic italià i espanyol, a més del ‘default’ de Grècia.

En aquest context capitalista europeu decadent la burgesia catalana considera que Merkel “està jugant amb foc”, segons l’editorial abans esmentat del diari ‘La Vanguardia’ del 17 de juliol, el qual considera que “la qüestió tècnica consisteix que la fórmula d’una possible quitació o d’una reesglaonament del pagament del deute grec a trenta anys o més que es pugui acordar [en una cimera europea sobre l’estabilitat financera de la zona euro en conjunt i el finançament del programa d’ajuda a Grècia], fins i tot amb l’adquiescència dels mateixos bancs creditors, sigui coniderada una suspensió de pagaments per les agències de qualificació financera, que ja ho han advertit, d’acord amb kla nova normativa bancària establerta als acords de Basilea III”, doncs “si fos així, els bancs tenidors de deute grec, en bona mesura alemanys i francesos, amb més de 50.000 milions en títols, haurien de consignar com a impagades als balanços i veurien greument deteriorats els comptes dels resultats, això podria portar una nova crisi financera de conseqüències greus”. I el diari ‘La Vanguardia’ afegeix en el seu editorial que “si es permetés la caiguda d’un dels estats membres de l’euro, com tem el mateix Banc Central Europeu, les conseqüències per a la resta dels països dels sistema podrien ser nefastes en termes de més desconfiança d’encariment insostenible dels costos de finançament del deute i de crisi econòmica”. En aquest sentit, ‘La Vanguardia’, el diari del comte de Godó, demana que la Unió Europea “ha de sostenir Grècia” i que “ho ha de fer costi el que costi, sigui en termes econòmics o polítics, això serà sempre més barat que afrontar qualsevol altra alternativa”, encara que l’adopció europea “d’una solució financera per a Grècia, tant mateix,no resoldrà els problemes de l’euro ni la intensa especulació contra el deute dels països més fràgils”. A més, ‘La Vanguardia’ afirma que “s’ha demostrat que la recepta que s’aplica d’exigir únicament ajustaments fiscals per reduir els dèficits públics no permet el mínim creixement econòmic que cal per superar la crisi, de manera que el Banc Central Europeu hauria de facilitar la màxima liquiditat i permetre més inflació”.

En síntesi, solament l’autoorganització de classe en una ofensiva llibertària proletària europea podrà fer front a les creixents nocivitats capitalistes en la seva decadència. En aquest sentit, els cossos repressius i d’intel·ligència dels estats de la Unió Europea estan fent llistats de persones compromeses en les mobilitzacions socials, com ara el Servei de la Guàrdia Civil, el cos polític militar de l’Estat espanyol, per així poder emplenar estadis i camps de concentració el moment en que peti el domini capitalista en algunes regions europees i es decreti l’estat de setge. Solament els grups d’afinitat i les minories actives més conscients barrejats anònimament en les masses proletàries i les capes populars dels moviments socials més contestataris, en forma de xarxa vigilant, podran frenar l’exèrcit al carrer i aturar les detencions dels cossos repressius de l’Estat capitalista en crisi, com ara fa 75 anys enfront els militars colpistes i els partits totalitaris de dretes van fer els comitès de defensa confederal i els grups anarquistes d’afinitat més conscients a Catalunya i altres territoris de la Península el gloriós 19 de Juliol proletari , que tot seguit va donar lloc la proclamació per part de les masses explotades i oprimides de casa nostra de comitès revolucionaris de guerra i les patrulles de control proletari en mig d’un procés col·lectivista autogestionari de classe.