(Editorial Tramuntana Vermella Mail 21/03/2011]
La intervenció militar imperialista neocolonialista occidental petrolera a Líbia en nom de les Nacions Unides amaga els interessos econòmics i geoestratègics del USA i la Unió Europea. Els mateixos estats que ara fan la guerra han donat suport a Gadafi durant anys, han comprat el petroli i gas de Líbia durant anys i han venut armament a Líbia durant anys. Aquests mateixos estats occidentals mostren la seua prudència davant de les revoltes que hi ha en tot el Magrib, Egipte i la península i el golf aràbics, però donen suport sense dubtar-ho als seus règims antidemocràtics mentre han servit a la defensa dels seus poc legítims interessos i ara utilitzen els exèrcits de Tunísia i Egipte per aturar qualsevol intent de revolució social. Al mateix temps, qui pateix les intervencions militars occidentals és la gent, tal com demostren els casos d’intervencions prèvies, com ara Sèrbia, l’Afganistan o Iraq. Els danys i patiments produïts per la guerra que es tradueixen en desplaçaments, persones ferides i mortes, por i destrucció de l’entorn són sempre patides en major grau per la població, tots els éssers vius, afectats per l’urani empobrit en pols de les ogives dels míssils, i tot plegat els propis sistemes naturals. De fet amb els bombardejos milers de persones fugen. Persones corrents, que deixen arrere la seua llar i les seues vides, forçades a desplaçar-se per la guerra interimperialista, especialment des de la primera guerra mundial de la decadència del capitalisme de 1914, ara farà cent anys d’aquestes enormes nocivitats bèl·liques. L’anomenada operació ‘Odissea de l’alba’ no persegueix, per tant, la protecció de la gent de Líbia, no persegueix el respecte als anomenats drets humans, ni tampoc cap llibertat per als seus habitants. A més, la història ha demostrat de forma reiterada com les intervencions militars no resolen els conflictes i de vegades els agreugen, desencadenen increments de violència o de noves intervencions bèl·liques. El Regne d’Espanya, que ha venut des de 2005 armes per valor de 10,7 milions d’euros a Líbia i que durant el primer semestre de 2010 va exportar a Líbia equipament militar per valor de 6,8 milions d’euros, se suma a la intervenció bèl·lica mobilitzant a mig miler de militars, quatre avions de combat F-18 desplaçats a Sardenya, un avió cisterna, una fragata F-100, un submarí i un avió de vigilància marítima. Resulta que l’Estat capitalista espanyol ataca a qui se li han venut armes en propi benefici fins fa uns mesos, i a més finançar una guerra imperialista neocolonial quan s’estan proposant retallades socials i laborals neoliberals a fi de fer front a la gran depressió capitalista mundial i controlar el gasto públic. Els líders suprems de CCOO i UGT, els partits burgesos i petits burgesos (PSOE, PP, CIU, PNB, CC, ERC) i els stalinistes verds d’ICV donen suport a aquesta guerra de Líbia. Del ‘No a guerra!’ d’ICV i ERC en el cas d’Iraq ara passen al ‘Volem la guerra!’ com a demostració de submissió al PSC-PSOE en una continuació bel·licista del Tripartit de Montilla i amb l’aprovació entusiasta de Duran Lleida i el govern autonòmic de CiU.
