.
CONCENTRACIÓ. Dissabte 26 de març 13h. Pont de Pedra de Girona
La hipocresia dels governs de la Unió Europea ha estat sempre present en les relacions amb el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Mentre Europa parlava de drets humans, donava suport als règims totalitaris d’aquella regió.
Durant dècades els règims dictatorials els països de la riba sud del Mediterrani han rebut el suport d’Europa i EUA a canvi de protegir els interessos econòmics i geoestratègics occidentals a la regió. Durant dècades també, Europa i els EUA han venut armament a aquest règims, armament que ha servit per ofegar les revoltes i reivindicacions de la població i avui serveixen a Gaddafi per massacrar el poble libi.
Ara la població d’aquests països ha dit prou. I està lluitant amb un coratge admirable per derrocar les dictadures. Exigeix llibertats polítiques i justícia social. La UE i els EUA, quan finalment han entès que aquest és un camí sense retorn, han optat per fer veure que secunden les revoltes populars. Pretenen així seguir controlant els afers de tots aquests països i que els seus interessos no es vegin afectats. No volen que se’ls escapi de les mans el domini polític i econòmic a la zona i no volen que l’empenta revolucionària s’estengui. No fos cas que a Europa les classes socials més afectades per la crisi també sortissin a protestar per les retallades socials. És evident que la crisi econòmica actual del capitalisme és un dels factors que han motivat les revoltes al nord de l’Àfrica i a l’Orient Mitjà.
Aquests règims que es veuen amenaçats han respost a les reivindicacions amb la repressió. La UE i els EUA s’ho han mirat des de lluny fins que la situació extrema de Líbia els ha obligat a pronunciar-se contra la repressió de Gaddafi. Per això no han volgut embargar els comptes del tirà, de la seva familia i generals; ni. bloquejar la venda d’armes, els ports o d’establir zones d’exclusió aèria; ni trencar-hi les relacions comercials, ni identificar ni perseguir els responsables de la repressió. Sota l’excusa d’una intervenció militar per a l’ajuda humanitària” o per acabar amb “l’onada de morts” només pretenen protegir les seves inversions i beneficis a Líbia, a la vegada que parar el procés revolucionari libi i àrab. Les intervencions militars per part d’Occident no han servit mai per portar la democràcia, ni per alliberar un país de l’opressió d’un dictador.
Cal recordar també els alts nivells d’autorganització en els moviments socials i populars de Tunísia, Egipte, Líbia i tants altres que des del Marroc a l’Aràbia Saudita, mostren la capacitat de la gent de prendre les regnes del seu futur. I així trenquen la visió racista de l’imperialisme que ha volgut vendre les intervencions a l’Afganistan, l’Iraq o el Líban com a missions d’alliberament davant la suposada incapacitat de les poblacions d’aquests països.
Volem expressar tota la nostra solidaritat amb les revolucions que s’estan vivint a tot el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. L’única pau possible a Líbia és el derrocament de Gaddafi i dels saquejadors imperialistes.
No a la intervenció militar.
Fora Gaddafi!
Solidaritat amb les revolucions del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà
Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines
