El príncep i els mil lacais del capital no sou benvinguts a Girona.
Les vostres solucions...són la nostra misèria!
El Príncep i els Mil Lacais
N’han vingut mil. Mil lacais del Capital. Mil directius i executius.
Executors de les retallades de plantilla. La flor i la nata de l’economia ve per a demanar-nos més deslocal.litzacions, més sacrificis, més Reforma Laboral… Més, sempre més. Per a deixar-nos amb menys, sempre menys.
Deu ser que ells són l’excel·lència, els talents que cal retenir amb bons substanciosos, primes i premis de tota mena.
Aquests talentosos són responsables d’una crisi sense precedents que de moment ha provocat ni més ni menys que una taxa d’atur descomunal i un empobriment de la classe treballadora. Es veuen legitimats per a imposar-nos llurs solucions: per a ells els ingressos milionaris i les prebendes, per a nosaltres, l’austeritat i la misèria. Així de fàcil. Veieu que en són de genials?
Es mereixen una recompensa!.
Parlant de recompenses, una etòloga va fer una experiència amb dos gossos. En un dels jocs, un gos tenia un tracte de favor i rebia premis quan donava la pota, En l’altre el gos era discriminat i no rebia res a canvi del mateix comportament. El gos discriminat va reaccionar a la injustícia i va deixar de jugar.
Això demostraria que fins i tot els gossos es rebel·len davant les situacions injustes.
I nosaltres, quan deixarem de participar en aquest joc de la injustícia social?
Als treballadors, que no tenim cap culpa del desastre que han organitzat, ens toca pagar tot el cost de les estafes, els enganys, i els errors comesos per aquesta autodenominada “elit”. Insulten la nostra intel·ligència quan pretenen convèncer-nos que ens convé arranjar llur crisi amb més Reforma Laboral, més retallades socials, més precarietat, més deslocalitzacions, més atur.[1]
Però sabem que si els treballadors són indispensables per a tota activitat humana, aquests interessats executors d’un sistema fallit són perfectament prescindibles. No els necessitem No aportaran cap solució que no sigui rematar el saqueig.
*No són benvinguts a Girona* ni en cap altre lloc.
És hora de rebel·lar-nos contra la injustícia social creixent, no serem els seus gossos patidors i podria ser que no tardéssim gaire a donar-los, no la pota, sinó una contundent coça al seu tauler de joc.
*LLURS SOLUCIONS SÓN LA NOSTRA MISÈRIA *
*LA REFORMA LABORAL PER AL PRÍNCEP!*
