dijous, 21 d’octubre del 2010

Especular amb la fam: el món, davant la pròxima crisi alimentària

Comerciar amb la fam: els inversors aposten per la pujada de les matèries primeres en les borses de futurs. L’aposta té conseqüències: el món s’enfronta a la pròxima crisi d’aliments.


La història alguns ja la coneixen: un ambiciós jove dramaturg vol escriure una obra sobre els cobejosos herois del món de les finances. L’escriptor vol entendre què és el que motiva al seu heroi. Però ningú pot explicar-li què és el que decideix el curs dels parquets borsaris. La borsa de cereals de Chicago es mostra com una cosa incomprensible, cada raó presentada és una "muntanya de gra" a través de la qual no s’aconsegueix veure ni tan sols als propis actors implicats. L’autor, Bertolt Brecht, es va donar per vençut i va començar a estudiar a Marx. Llavors va ser quan, en les seves pròpies paraules, va comprendre de debò la seva pròpia obra.

Tot això passa 1928, l’any immediatament anterior al començament de la Gran Depressió. Els negocis en borsa poden dur a la mort. Perquè en el mercat de valors es comercia també amb aliments i es determina el preu dels mateix per a milers de milions de persones. En les nostres latituds la pobresa no equival a morir-se literalment de fam. Però per a més de mil milions de persones la malnutrició és una cosa molt real. Igual de real que l’enorme quantitat d’aliments que es produeixen anualment, suficients per a alimentar a molta més gent de la que existeix en la població mundial actual.

Malgrat tot això s’endevina en l’horitzó que la pròxima crisi mundial serà d’un altre tipus: una crisi d’aliments.

Una vegada més

Fa poc milers de persones van protestar en la capital moçambiquenya de Maputo contra l’augment del preu del pa i de l’energia. La policia va disparar contra els manifestants. Va haver-hi almenys deu morts. Ja en el 2007 i en el 2008 van augmentar dramàticament els preus dels aliments. Es van duplicar i van triplicar per al blat, l’arròs i el blat de moro, que van arribar, en part, el seu preu més alt des de feia 30 anys. El preu de l’arròs, per exemple, va augmentar gairebé un 180% en menys de dos anys. Tots paren esment a la crisi financera i bancària mentre entre bastidors dóna començament una crisi d’aliments d’una duresa inimaginable.

Almenys 1200 milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa. Gràcies a la globalització molts països del Sud han deixat d’exportar aliments i han d’importar-los. La fam fa esclatar els motins: ja s’han registrat revoltes en més de 30 estats. Mentre a Alemanya es jura i perjura que l’economia es recupera, els preus per al cafè, el cacau, el sucre i els productes lactis es disparen a l’alça en tot el món. El mateix val per als mercats de futurs de cereals, soja i arròs.

Els principals centres comercials es troben a Nova York (NYMEX/COMEX) i a Chicago, on opera la Cambra de comerç de Chicago (CBOT, per les seves sigles angleses) fundada el 1848, i la Chicago Mercantile Exchange (CME), fundada en 1898. A Europa els aliments i matèries primeres es comercien en les borses de futurs de Londres, París (Matif), Ámsterdam i Frankfurt am Main (Eurex), també a Mannheim i, des de 1998, fins i tot a Hannover.

Per onsevulla es comercia amb productes agraris, però no de manera present i al natural, sinó a molta distància i en unitats estandarditzades. Els contractes de compravenda es fixen per a una data determinada en el futur i reben justament aquest nom: "futurs". Així es pot per exemple, comerciar amb cereals abans que siguin collits: un negoci especulatiu amb els ingressos i preus dels productes agrícoles dels pròxims mesos.

El preu del pa

A la fi de 2007 els principals actors dels mercats financers (no solament dels hedge fonds) van fugir en estampida dels desequilibris causats per la crisi financera i els títols tòxics sense cap valor per a endinsar-se en l’especulació amb aliments i matèries primeres. Les borses de mercaderies a futurs es van veure de sobte abarrotades i la conseqüència va ser una explosió del preu de les matèries primeres i del petroli. Inevitablement, van augmentar els preus de totes les mercaderies amb les quals es comercia en les borses de valors normals. Fons com els creats pels bancs es van endur un altre potosí a pesar de la crisi.

A Alemanya el Deutsche Bank es publicitava als inversors anunciant brillants prospectives de guanys gràcies als preus a l’alça dels productes agrícoles. La ministra alemanya d’agricultura, Ilse Aigner (CSU), ha anunciat recentment que vol engegar una campanya contra l’especulació abusiva en els mercats agraris en la cimera agraria al gener de 2011 a Berlín i també en la cimera del G-20 al juny de 2011. Però Aigner traeix les seves pròpies promeses ràpidament, doncs fins a la data no compta ni amb propostes ni amb conceptes. El tema és per a ella «molt complex». I un voldria afegir: i el govern federal s’ho pren més aviat amb calma.

Perquè al setembre de 2010 es va dissipar novament el pànic a una amenaçadora fallida estatal a Grècia, Espanya o Portugal, de manera que el preu tant dels emprèstits de l’estat com de l’interès va baixar en picat. Però fins i tot així els especuladors, després de prendre els seus botins als cada vegada més endeutats estats, van retornar a les borses de futurs per a sobreviure a força de comerciar amb aliments i matèries primeres. Els xinesos o els brasilers experimenten petits miracles econòmics en els seus respectius països. Una bona i abundant alimentació és un símbol important d’estatus social, molt més important encara que l’automòbil. Una raó més per a veure lucratives possibilitats d’inversió que sobretot proporcionin guanys ràpids: els agrofuturs satisfan plenament aquest objectiu.

En el 2007 i el 2008 va haver males collites de cereals a Austràlia, un dels majors exportadors de gra del món. En el 2010 va haver-hi una sequera catastròfica a Rússia. Les pèrdues de collites han disparat el preu el pa més del 20% a Rússia. Si el govern a Moscou restringirà o no el comerç –el primer ministre Vladimir Putin va perllongar immediatament la prohibició d’exportació de gra–, és una cosa que preocupa als especuladors. No es comercia amb tots els aliments en les borses a futur, però sí amb els més importants per a la nutrició de la població mundial, com el blat, l’arròs, la soja i el blat de moro.

Les autoritats reguladores de la Commodity Futures Trade Comission (CFTC), que centren la seva atenció en les borses de futurs dels EUA, han constatat repetidament que la determinació del preu en els agrofuturs ja no té res que veure amb l’oferta i la demanda ni les estimacions de collita i vendes. Les manies dels mercats fan fluctuar els preus radicalment. Encara que la producció d’aliments tot just creixi o s’estanqui, les xifres dels agrofuturs es multipliquen i es multipliquen. Si fa un parell d’anys es comerciava encara amb unes 30.000 accions de futurs en blat al dia a Chicago, avui han pujat ja a més de 250.000.

Òbviament especulen amb elles els grans senyors del capital com el Deutsche Bank o el BN Paribas, però no, és clar, amb el seu propi nom, sinó a través de fons especials creats a aquest efecte, que especulen amb tot un paquet de productes agraris. Els seus resultats s’han incrementat meteòricament en els dos últims anys. Quants més especuladors s’encaminen als parquets, més demolidors són els efectes de la seva activitat en els preus dels aliments. Només el dos per cent dels agrofuturs negociats condueixen a una transacció real de les mercaderies –això és: al lliurament de la mercaderia a canvi de diners abans que expiri la data del contracte. Tot la resta és pura especulació –amb l’increment o la caiguda de preus –i només serveix a l’enriquiment.

La dansa de Sant Vito de les borses

L’índex de preus dels aliments de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, per les seves sigles angleses) ha calculat una cistella amb els aliments més importants del planeta Terra, dels quals – encara que no tots es comercien en les borses– augmenten els seus preus sense tocar aparentment sostre. Així, en els països més pobres van augmentar del 2007 al 2009 els preus dels aliments entre un 30 i un 37% i en el 2008 de nou entre el 37 i el 40%. Li segueix una certa recuperació en l’estiu de 2009 , però des de desembre de 2009 la tendència de l’índex de la FAO apunta novament cap a un increment.

Els experts de la FAO adverteixen xifres en mà de l’esclat de la pròxima crisi de fam, a la qual tot just es podrà posar fre. Perquè l’especulació pràcticament sense riscos en les borses de futurs és un negoci multimilionari per al qual es necessita encara menys capital net que en el comerç d’accions. El negoci corromp l’existència d’una producció sostenible, perquè en tot el món els camperols intenten seguir el ball de Sant Vito de les borses per a poder aconseguir almenys les restes. Males notícies, doncs, per als pobres d’aquest món: ells paguen el compte del ral·li en les borses a futurs. I ho fan amb milions de famolencs, amb desenes de milers de morts.

Michael R. Krätke, membre del Consell Editorial de SINPERMISO, és professor de política econòmica i dret fiscal en la Universitat de Ámsterdam, investigador associat a l’Institut Internacional d’Història Social d’aquesta mateixa ciutat i catedràtic d’economia política i director de l’Institut d’Estudis Superiors de la Universitat de Lancaster en el Regne Unit.



>>> Aquest text està extret del web www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=3566