diumenge, 9 de novembre del 2014

Correus, el 9N i els serveis públics com a arma ideològica

Correus ha retornat 50.000 cartes enviades per l’Ajuntament de Girona pel 9N 


Sorpresa i indignació, per dir-ho suaument, són les reaccions que ens queden davant la negativa de Correus a repartir enviaments informatius sobre el 9N a les ciutats de Girona i Platja d’Aro. Sorpresa, perquè no entenem com un servei públic com el postal pot ser utilitzat de forma partidista de manera tan barroera. Indignació per justificar aquesta decisió amb arguments demagògics, per no dir falsos. 

 Correus s’empara, primer, en suposats defectes de forma en l’enviament de la tramesa. Justifica, després, la retirada de la propaganda per raons logístiques. I finalment acaba reconeixent que són ordres de dalt i que no repartirà cap correspondència relacionada amb el 9N.

Els suposats defectes de forma són inexistents en el cas de Platja d’Aro, i mínims, com en molts altres enviaments que es fan d’impresos, en el cas de Girona. Segons l’empresa, en el cas de la capital, els sobres no presentaven l’etiqueta “abrir para inspección postal” que estipula aquest format de publicitat. Encara que, curiosament, es van obrir per confirmar que era informació referent al 9N. No s’envia perquè no es pot obrir, però s’obre per comprovar què és… El món al revès, que dirien alguns. 

Ja ni parlem de les raons logístiques… Sorprèn ara que Correus digui que és incapaç d’assumir aquesta càrrega quan, en periodes electorals i sense augmentar el personal, es reparteixen quantitats que transformen en insignificants els enviaments per la campanya del 9N. Indigna que s’utilitzi aquest argument després d’haver eliminat més de 10.000 llocs de treball a tot l’Estat els últims anys, amb les denúncies dia sí i dia també que les seccions sindicals han estat fent tot aquest temps. Que ara l’empresa s’amagui darrera d’aquesta falta de personal és cinisme pur. 

Pel que fa a les ordres de dalt, cal constatar que, com sempre, hi ha dues formes de mesurar el que es pot fer i el que no es pot fer… El 2013 un company de Madrid va negar-se, per raons de consciència, a repartir un pamflet, editat per l’Església, que exigia al ministre de Justícia una llei de l’avortament més restrictiva que la que plantejava. El panflet concretament acusava a qui no estigués d’acord amb la petició de ser el responsable de la mort de 300 nens al dia i de col·laborar amb el genocidi infantil. La normativa de Correus implica que els enviaments postals “cuya envoltura o cubierta contenga un texto que vulnere un derecho fundamental de la persona” no poden ser repartits. Resultat de la negativa a fer el repartiment, obertura d’expedient sancionador per falta molt greu i possibilitat d’acomiadament. Una gran campanya de solidaritat va permetre reduir la falta a lleu. Però aquí queda la falta. 

 Les cartes del 9N, però, han acabat arribant a través de la privada, motiu que se suma al descrèdit que ha guanyat el servei públic de Correus, o el que en queda… I és que les voluntats populars, per moltes lleis, tribunals i ordres de dalt que s’aprovin, acaben superant tots els obstacles. I això és així encara que a algunes persones no els vulgui entrar al cap. 

Secció sindical de Correus CGT-Girona