Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres.
Eren sindicalistes anarquistes que van ser condemnats a diferents penes de presó (3 d'ells) ia la forca (la resta) per participar en una vaga que va començar el dia 1 maig 1886 i va terminar quatre dies després en les revoltes de HayMarquet.
En aquesta vaga demanaven una cosa que avui en dia segueix sent un somni per a molts obrers i obreres, les vuit hores.
En aquesta vaga demanaven una cosa que avui en dia segueix sent un somni per a molts obrers i obreres, les vuit hores.
Al final els vuit van morir.
Els seus noms eran Samuel Fielden, Oscar Neebe, Michael Schwab, Georg Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons, August Vincent Theodore Spies i Louis Lingg.
Despres de aquesta petita explicació de com va començar la historia del 1 de maig i de qui eran els vuit de Chicago, tinc clar que els i les anarquistes, tenim que fer nostre aquest día.
No podem deixar que l'u de maig se'ns s'esborri del nostre cap, no podem oblidar aquests vuit companys anarquistes que van acabar donant la seva vida per una idea.
Aquest dia ho hem de tornar a fer nostre.
Aquest dia ho hem de tornar a fer nostre.
Aquest dia es nostre, es dels i les ANARQUISTES!!
Hem de fer que torni a ser un dia combatiu i no caure en la frustració.
Hem de fer que torni a ser un dia combatiu i no caure en la frustració.
Si aixo pasa el capital hi haurá guañat la partida.
Ja n'hi ha prou que partits polítics, sindicats grocs, empresaris hagin convertit aquest dia en un dia festiu sense més.
L'un de maig, els anarquistes hem de tornar a fer del carrer un polvorí.
Pels vuit de chicago, pels milers d'obrers i obrers morts a l'any, pels presos i preses, per els i les emigrants, per els i les parades, per els i les desnonades ... i en fi, per els i les represaliats i torturats per aquest sistema hem de tornar a fer nostre el 1 de maig, sortir al carrer i dir ja n'hi ha prou!!
Ja n'hi ha prou que partits polítics, sindicats grocs, empresaris hagin convertit aquest dia en un dia festiu sense més.
L'un de maig, els anarquistes hem de tornar a fer del carrer un polvorí.
Pels vuit de chicago, pels milers d'obrers i obrers morts a l'any, pels presos i preses, per els i les emigrants, per els i les parades, per els i les desnonades ... i en fi, per els i les represaliats i torturats per aquest sistema hem de tornar a fer nostre el 1 de maig, sortir al carrer i dir ja n'hi ha prou!!
L’un de maig te que tornar a ser un dia de lluita!!
Que l’un de maig sigui un Kaos!!
