En el conjunt de la societat i en el sí de la CGT estem fastiguejats d’un govern que solament sap gestionar l’estat des de la contínua agressió a les persones que aquí vivim i treballem amb una sèrie de mesures econòmiques i socials que ens han conduït a una situació insostenible. Les últimes decisions en l’àmbit de les pensions ens deixen una sèrie de retallades que acaben de tancar el cercle d’empobriment progressiu de totes les persones treballadores.
Aquesta vegada es tracta d’una normativa crua i definitiva amb més edat per a cobrar-les, més anys de cotització i menys diners de pensió. I amb dificultats afegides per als treballadors de més de 50 anys, tot això sense conèixer-se el factor de sostenibilitat del sistema que ja s’encarregaran de dir-nos-el quan els vingui en gana.
Entre les mesures cap destacar les següents:
L’edat legal de jubilació de 67 anys manté la seva entrada en vigor per a 2027 . Per
a calcular la pensió es tindran en compte els últims 25 anys, no 15 com
fins a ara, una cosa ja anunciada. Així, des de 2013 fins a 2023
s’exigirà haver cotitzat un any més fins a arribar a aquests 25 últims
anys. El
2027 s’exigirà haver cotitzat 37 anys per a obtenir el 100% de la
pensió, el que suposarà una retallada de la mateixa de fins al 8%.
S’endureix encara més l’accés a la jubilació anticipada , on es donen dos casos:* Jubilació anticipada forçosa –la que resulta d’un acomiadament– on el 2027 serà de 63 anys, exigint un mínim de 33 anys cotitzats i amb una retallada de la pensió a cobrar que pot arribar a més del 7%.
* Jubilació anticipada voluntària, on l’edat de jubilació serà de 65 anys en 2027, augmentant a 35 els anys cotitzats i amb una retallada de les pensions ha cobrar de fins a un 8%.
La
jubilació parcial també es veu penalitzada; ja no serà necessari el
relleu d’un treballador per un altre i s’allargarà el temps de treball
del jubilat parcialment fins a un 75% de la jornada, sent abans del 25%. S’impossibilita
l’accés dels joves a les ocupacions, ja que s’incentiva allargar la
vida laboral amb un 2% més de pensió cada any que es treballi després de
l’edat de jubilació, es permet compaginar un treball amb la pensió i
s’eximeix als empresaris de cotitzar per aquests treballadors.Així les coses ens preguntem qui cotitzarà a partir d’ara i qui podrà accedir a una ocupació. Per aquest camí mai es corregirà el major problema social que té l’estat espanyol, que és el de les 6 milions de persones que han estat expulsades del món del treball i els gairebé 2 milions de famílies sense cap tipus d’ingressos econòmics.
Des de la CGT ja no esperem dels governants que facin marxa enrere en els processos regressius dels drets socials i laborals que han imposat a cop de decret sense cap justificació més enllà de la de complir amb els dictats de la Troica (BCE-FMI-UE).
Ja no ens serveixen les seves solucions. Hem de trobar camins col·lectius que ens condueixin a exercir la nostra sobirania amb solucions com l’autogestió de les empreses que tanquin amb assessorament i finançament públics, el repartiment de la riquesa a través d’una fiscalitat justa -que paguin molt més qui més tenen- i el repartiment del treball, treballant menys sense disminució salarial, per a treballar totes i tots.
És l’únic camí.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT
