El passat 29 de març vam ser moltes les que vam sortir als carrers dels
nostres barris i pobles. Ho vam fer decidides a enfrontar-nos a una
reforma laboral que precaritza encara més les condicions laborals i a
l'assetjament continu per a la privatització de les nostres vides, així
com per plantar cara a les persones que són responsables d'aquests
processos. Sortint totes juntes vam demostrar que no acceptem que ens
facin culpables d’això que anomenen crisi, un pas més per reformular i
reformar el capitalisme. Fins ara hem estat pagant els plats trencats
d’aquells que ens miren des de dalt i només veuen xifres. Només fins ara…
Al Clot, com a d’altres barris, a primera hora del matí, tres persones
van ser detingudes. El jutge va decidir deixar en llibertat amb càrrecs
dues d’elles i per a la tercera, va ordenar presó preventiva jugant amb
una suposada alarma social. Va ser una de les sis persones que van
passar entre tres i cinc setmanes a la presó. Amb la mateixa frivolitat
que les havien empresonat les van alliberar a l’espera de judici. En el
cas de quatre d’elles, van fer tangible el que pretenien fer amb totes:
el jutge els va prohibir d’assistir a manifestacions i reunions
reivindicatives al carrer com a mesures cautelars. El cop repressiu
arran d’aquesta vaga general va significar un degoteig de detencions,
incloent-hi escorcolls domiciliaris, per recordar-nos que pretenen
controlar qualsevol intenció d’alçar la veu. A banda dels ferits per
l’actuació policial, entre els que n’hi hagueren de molt greus com la
pèrdua de visió d’un ull que va patir d’un noi (fet que es va repetir a
la vaga del 14 de novembre amb l’Ester Quintana). Afortunadament, el
Departament d’Interior no va tenir gaire èxit amb la seva iniciativa per
incentivar la delació ciutadana en un web amb fotografies, que mesos
després va haver de retirar perquè la seva legalitat va quedar en
entredit. No ens ha de sorprendre que se saltin la seva pròpia
legalitat. Però el fet que coneguem les seves pràctiques no significa ni
que les naturalitzem ni que les acceptem.
La repressió és el mecanisme que utilitzen per instal·lar la por i la
desil·lusió dins les nostres vides. És l'intent d'aïllar-nos i
paralitzar-nos de la nostra S'hi val tot, es riuen a la nostra cara
emprant mètodes legals i il·legals amb total impunitat i cobertura
política i mediàtica. És a dir, utilitzen el sistema legal que dóna
cobertura als poderosos, elaboren fitxers il·legals policials que fan
servir per a controlar les nostres activitats, es produeixen agressions
policials sistemàtiques dins la comissaria o al carrer mateix, etc. El
simple fet de sortir al carrer pot esdevenir presó: és un fet i està
passant. A més, la doble vara de mesurar és tan descarada que ens trobem
amb la situació que a nosaltres ens poden enviar a presó 7 anys pel
simple fet de moure 4 contenidors, sigui veritat o no. De manera
oposada, a l'altra banda hi trobem una llarga llista de gent de bon
llinatge amb total llibertat per fer i desfer com volen sense que els
passi absolutament res, i amb una justícia feta a mida. Se salten les
seves pròpies lleis i aquí no passa res.
Nosaltres ho tenim clar, ens trobem davant la criminalització de la gent
que no pot defensar-se o pagar, la criminalització de la pobresa i de
les persones que opten pel qüestionament de l'actual model
d'organització de la societat: el capitalisme. La seva estratègia per
continuar enganyant-nos és simple: es tracta de crear bàndols enfrontats
entre oprimides, criminalitzar per separar entre bons i dolents,
violentes i pacífiques, innocents i culpables. Pretenen desviar
l’atenció per tal d'ocultar les seves grans i evidents estafes i fer-nos
creure que no som capaces de decidir per nosaltres mateixes i, fins tot,
fer-nos assumir que res del que puguem fer servirà; utilitzar les mil i
una maneres de reprimir-nos per abocar-nos a la desil·lusió.
El que no saben és que, oposant-nos a totes aquestes formes repressives,
nosaltres seguim teixint lligams més i més estrets i, tot i que ens
queda molt per aprendre, d’aquí sorgiran resistències cada cop més
fortes. El 29 de març no ens van tocar aïlladament i ara no respondrem
aïlladament: Perquè volem fer de la solidaritat la nostra arma. Perquè
hem decidit deixar d’estar soles i vèncer la por juntes. Perquè
trobar-nos ja és una manera de vèncer.
La llibertat de totes les imputades és la nostra.
La lluita, de totes.
solidaritat29m.noblogs.org http://solidaritat29m.noblogs.org/
