El
dia 5 d’abril de 2013 es compleixen dos anys des de la signatura del
III Conveni i l’Acord General pactat a esquena dels i les treballadores
per CCOO, UGT, CSIF i SL amb l’empresa.
El
dia 5 d’abril de 2013 es compleixen dos anys des de la signatura
del III Conveni i l’Acord General (pactat a esquena dels i les
treballadores per CCOO, UGT, CSIF i SL amb l’empresa) que han regit
a la baixa durant tot aquest temps els drets, condicions laborals i
el poder adquisitiu de tots els treballadors.
El
redactat ha donat a l’empresa omnipotència quant a retribucions ja
que no s’estableixen clàusules de revisió salarial (es consolida
el 5% de pèrdua per al personal funcionari), els ingressos finals
depenen del nostre estat de salut i el pagament dels trams anteriors
al 2006 queda blindat malgrat les demandes iniciades amb anterioritat
per al personal laboral.
Quant
a les condicions laborals els textos afavoreixen la reducció de
plantilla amb la flexibilitat d’horaris, polivalència del lloc de
treball, reducció i precarització dels contractes (eventuals i
fixos), mobilitat funcional i geogràfica, acomiadaments per motiu de
salut, drets supeditats a les necessitats del servei, obertura de
possibles acomiadaments col·lectius, etc…
Les
conseqüències han estat devastadores: pèrdua de 9.000 llocs de
treball, malgrat que els signants es van comprometre a tot el
contrari (“consolidació d’ocupació”), augment de les
càrregues de treball, no cobertura de les vacants reals, i
recrudescència de la repressió per a contenir el malestar de la
plantilla, en forma de sancions i acomiadaments declarats
posteriorment improcedents pels tribunals, però sense possibilitat
de readmissió en la majoria dels casos.
El
canvi de titularitat de les accions de Correus a la SEPI el passat
any, deixa entreveure quins són els objectius de l’empresa, la
seva futura privatització a mitjà termini, quan els inversors ho
considerin oportú. El pla presentat pel president va en aquesta
línia i els convenis i acords no protegeixen als treballadors i
treballadores enfront d’aquesta agressió, ben al contrari
afavoreixen aquests interessos empresarials.
El
trànsit s’està realitzant a poc a poc, centre a centre, província
a província evitant la mobilització generalitzada de la plantilla,
no interessa una resposta conjunta a Correus, els conflictes locals
són més fàcilment manejables, per això podem afirmar que els
sindicats majoritaris estan per la labor de silenciar al col·lectiu
a petició de l’empresa, simplement perquè per a vendre’ns hem
d’estar bé domesticats, aquesta és una de les condicions
indispensables que exigeixen els mercats: OBEDIÈNCIA.
CGT
planta cara a aquesta situació, la nostra responsabilitat radica en
avançar-nos als esdeveniments, mentre unes altres miren cap a un
altre costat, des de CGT encarem el futur amb molta preocupació,
l’entorn no ens permet ser optimistes, però no llencem la
tovallola, la gravetat de la situació requereix accions directes,
estan en joc els nostres llocs de treball.
Sindicat
Federal CGT Correus i Telègrafs
