El proper dimarts 19 de febrer Logofobia ha organitzat a la facultat de lletres de l'UdG, una xerrada debat titulada "Histories del Mil i els Gari, moviments revolucionaris del tardofranquisme". En aquesta xerrada debat el ponent hi será en Jean-Marc Rouillan.
.
Enb les jornades d’ocupació de maig i juny de 1968 participa activament en un
comitè d’acció de Liceu (CAL), a Tolosa de Llenguadoc
Durant un temps va anar a uns seminaris de ‘Révolution Internationale’, però finalment,
l’any 1971, va ser cofundador del col·lectiu anarquista de Tolosa ‘Vive La
Commune’.
Poc temps després, amb Oriol Solé Sugranyes, assassinat per un agent de la Guàrdia
Civil a pocs metres de la frontera del Pirineu durant la fuga del penal de
Segòvia, l’any 1976, durant els inicis de la Segona Restauració Borbònica que
encara patim, va cofundar el col·lectiu consellista MIL, en que hi havia
marxistes revolucionaris consellistes i anarquistes d’acció.
El setembre de 1973 compartia un pis a Barcelona amb Salvador Puig Antich, amb qui
compartia militància en un dels grups autònoms de combat, aquest de caire
comunista llibertari, que era en recerca
i captura per la Brigada Política Social de la Prefectura de Barcelona, i
gràcies a la resistència de Salvador en el moment d’unes detencions al carrer
va poder fugir a Tolosa, des on va poder organitzar una campanya internacional
de solidaritat amb els presos de l’antic MIL i els grups autònoms de combat
fins a la constitució dels GARI, una vegada el 2 de març de 1974 va ser
assassinat per l’Estat el company Puig Antich.
L’abril de 1974, es va coordinar el grup autònom de combat de Tolosa, on militava Ruillan,
amb el Grup Primer de Maig, d’antics militants anarquistes exiliats del Consell
Ibèric d’Alliberament (CIL/Defensa Interior del Moviment Llibertari) i de la
FIJL. Aquesta coordinadora, que va fer una campanya internacional a favor dels
presos a l’Espanya franquista, es deia Grups d’Acció Revolucionària
Internacional (GARI).
A causa de les accions dels GARI, Jean-Marc va patir un temps de presó a l’Estat
francès.
Una vegada autodissolts, per raons de seguretat, els GARI, Ruillan va participar en
diverses activitats de grups d’acció en solidaritat a les lluites
revolucionàries a la Península, que es van reivindicar amb diversos noms per
cada ocasió, posant en ridícul la Dictadura franquista.
Durant el postfranquisme, Ruillan va seguir el combat a l’Estat francès.
El grup autònom de Tolosa es va aplegar amb els ‘Noyaux armés pour l'autonomie
populaire’, en el decurs de l’any 1977, tot creant-se una «coordinació política
militar interna en el moviment autònom a França»,
Aquesta coordinadora política militar a l’Hexàgon es va transformar en el decurs de l’any
1979 en una «organització de guerrilla» que comença aleshores a reivindicar accions amb el nom
d'Action Directe, a nom de la lluita contra l’imperialisme capitalista, els símbols
del poder de l’Estat, la gran patronal i en defensa del proletariat.
El 13 setembre de 1980, Jean-Marc Rouillan et Nathalie Ménigon, van caure en un
parany policial i van ser detinguts al carrer Pergolese, a París.
Amb l'elecció de Mitterrand, el 1981, el nou govern intenta pacificar i aconsegueix
aprovar una llei d’amnistia, la qual remet en llibertat de Rouillan et Ménigon.
Durant l'hivern de 1981 i 1982, Action Directe, com ja havia passat al MIL la
primavera i estiu de 1973, manté nombrosos debats internes. D’aquesta manera es
formen quatre agrupaments. Dos decideixen aturar les accions armades.
Així, es forma ‘Affiche Rouge’, que manà una lluita anti-imperialista, mentre que
Action Directe manté una estratègia internacionalista, que es va coordinar a
parir de 1985 a l’alemanya Fracció de l’Armada Roja (RAF) dans el marc de una
estratègia
d'«unitat dels revolucionaris a Europe de l'Oest».
Entre 1982 i 1987, Action Directe va fer accions contra tot allò que considerava símbols
de l'Estat capitalista i l’opressió del sistema hegemònic.
Empresonat des del 26 de febrer de 1987 per pertànyer a Action Directe va començar
escriure diversos assaigs i unes memòries, a partir d’octubre de 1970, tot
passant pels detencions de membres dels grups autònoms de combat a Cerdanya i a
Barcelona el setembre de 1973, després de l’autodissolució del MIL.
Una campanya internacional a favor de l’alliberament de la militància empresonada d’Action
Directe es va iniciar quan Ruillan i els altre condemnats portaven quasi vint
anys a les presons franceses.
Quan es va estrenar el film de MediaPro que manipulava cínicament la història del
MIL i els darrers mesos de vida de Salvador Puig Antic, Ruillan va signar, a la
presó, el document que antics membres del MIL, dels GARI i del Comitè
Solidaritat Presos MIL de Barcelona que es va presentar a
Sants.
Jean-Marc va aconseguir un règim de semi llibertat a partir del 17 de desembre 2007 i aleshores
milita en el Nou Partit Anticapitalista (NPA).
Aquesta semi llibertat va ser revocada l’octubre de 2008 després d'una interview que va
publicar el magazine ‘L'Express’.
Finalment, Jean-Marc va aconseguir de nou l’any 2011 una semi llibertat, efectiva des del
19 maig de 2011.
Dates d'altres xerrades que en Jean Marc hi fará per Catalunya:
- Dimecres 13 de febrer: Facultat d'historia i geografia de la universitat de Barcelona (UB Raval)
- Dijous 14 de febrer: Ateneu Columna Terra i llibertat de Berga
- Dilluns 18 de febrer:CCCB (Centre de cultura contemporanea de Barcelona)
- Dimarts 19 de febrer: Facultat de lletres de la universitat de Girona 19h.
