És una tècnica extractiva de gas que utilitza grans quantitats d'aigua, sorra i productes químics
Els
experts creuen que les bosses del subsòl garrotxí són molt petites
En
la cerca de gas natural redueixen la fiança per les prospeccions a Riudaura i
Ripoll
En
comptes dels 5 milions 800 mil euros inicials Teredo Oils LTD haurà de garantir
a la Generalitat de Catalunya solament 200.000 per les investigacions sísmiques
i 3.072 per cada quadrícula on facin treballs mecànics
L'Ajuntament
de Riudaura vol evitar els perjudicis anteriors al ‘fracking’ amb moratòries
Els
Ajuntaments de Ripoll, Vic i el de Vilafranca a la comarca de l'Alt Maestrat
s'han declarat territoris lliures de ‘fracking’
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 20/01/2013 Riudaura (La Garrotxa).- Riudaura no forma part del
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, però, en relació amb aquest
espai protegit, hi té una importància cabdal i també sobre l'aqüífer del riu
Fluvià. És una de les tres àrees d'influència del parc. En aquest cas,
d'influència hidrològica. Tot allò que afecti l'aqüífer de la riera de Riudaura
afecta aigües avall el del Fluvià a l'altura de Sant Joan les Fonts i d'Olot, i
aigües avall. Ho va recordar el director del Parc Natural de la Garrotxa,
Xavier Puig, quan se li va preguntar sobre els hipotètics efectes que es
podrien derivar de l'extracció de gas amb el mètode de fractura hidràulica
horitzontal a Riudaura, on Teredo Oils Limited ha demanat permís d'investigació
d'hidrocarburs, que la Generalitat li ha concedit. Les altres àrees són les de
connectivitat ecològica i els itineraris faunístics. Puig recorda que Riudaura
està dins d'un PEIN i té espais a la Xarxa Natura.
El
director del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa, Francesc
Canalias, ha assenyalat que el permís per investigar hidrocarburs està molt
reglat i ha recordat que Teredo Oils en té per fer proves sísmiques i sondejos
per saber si hi ha discontinuïtat en el subsòl. “No sabem si això es fa per ‘fracking’.
En tot cas, aquesta tècnica s'aplica a més de dos quilòmetres de fondària, molt
per sota dels aqüífers que estem utilitzant”, ha indicat.
Mínimes
expectatives. L'enginyer tècnic de mines Enric Viñals, que va viure les obres
de recerca de petroli del 1964 i el 1965 a Riudaura ha afirmat que al subsòl de
Riudaura hi ha petits jaciments de gas. “Potser si s'investiga se'n troben de
més grans, però les expectatives són mínimes”, ha indicat. Viñals també
manifesta els seus dubtes que a Riudaura es pugui fer ‘fracking’, perquè és una
tècnica que funciona en terrenys molt extensos i, a Riudaura, el subsòl està
molt trinxat. Ell mateix explica que és una zona amb capes molt trenades,
plegades, apilades i desplaçades. “Les proves sísmiques dels anys seixanta i
les del 1981, el 1983, el 1985, a Ogassa, el 1987, i a Sant Joan de les
Abadesses, on ara hi ha la boca nord del túnel de Collabós, ho van revelar.
També se'n van fer al Bestracà, a Oix, el 1991. Hi ha un encavalcament de capes
en direcció nord sud i Riudaura és a tocar al front, juntament amb Vallfogona
de Ripollès.
L’Ajuntament
de Riudaura té clar que a l’empresa que ha aconseguit el permís per investigar
de 51 mil hectàrees a l’anomenada zona Ripoll només l’interessa el municipi
garrotxí. La direcció general de Mines de la Generalitat ha assegurat que
l’empresa només té permís per extraure gas o petroli convencionals, que no
necessiten la polèmica tècnica del ‘fracking’, però a l’Ajuntament, governat
per Esquerra Republicana, no només li preocupa l’extracció. Les prospeccions ja
comportaran un impacte sobre el territori. Esquerra demanarà moratòries tant al
Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats per tal de frenar el procés,
segons informa avui Olot Televisió.
L’alcaldessa
de Riudaura és conscient que pot ser que el ‘fracking’ no arribi mai a la
comarca. L’Ajuntament de Riudaura sap, però, que l’impacte sobre el territori
arribarà abans de l’extracció d’hidrocarburs, amb les prospeccions. Una qüestió
per a la qual el consistori té les mans lligades.
La
tipologia dels gasos hidrocarburs trobats als anys seixanta a Riudaura van del
C1 al C6. El més abundant era el metà, el CH4. Es trobava liquat per la
pressió. És un gas inflamable i explosiu.
Dos
informes sobre els greus impactes a l'entorn
La
Unió Europea té dos estudis del fracking damunt la taula. L'un, encarregat per
la comissió de medi ambient. L'altre, del Tyndall Center de la Universitat de
Manchester. A part de constatar que no hi ha una directiva marc, alerten sobre
la generació de gasos d'efecte hivernacle, el gran consum d'aigua, la gestió de
les aigües residuals, l'impacte visual i sonor, el paisatgístic i, sobretot, la
utilització de substàncies perilloses, entre altres efectes.
Des
de la dècada dels seixanta, buscant petroli i gas
Ciepsa
i Cepesa van fer prospeccions de petroli a Riudaura entre el 1963 i el 1967. En
concret, al pla dels Alocs, on van trobar algunes bosses petites de gas, i al
Bover. Van foradar fins a 1.400 metres de profunditat, on van trobar el gas, i
van continuar fins als 2.500. Ho van deixar perquè no trobaven petroli. Ho van
provar en altres indrets del Pirineu gironí i també a Oix i Sant Privat d'en
Bas (la Vall d'en Bas), també sense resultats.
La
direcció general de Mines de la Generalitat els ha assegurat que l’empresa
haurà de demanar permisos per a qualsevol cosa que vulgui fer al territori, un
procediment que a l’Ajuntament no li acaba de convèncer. Segons l’alcaldessa,
l’empresa segueix endavant amb el seu objectiu i properament s’entrevistarà amb
els dos propietaris de les finques privades de Riudaura. L’Ajuntament de
Riudaura està governat per Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest partit
demanarà moratòries al Parlament de Catalunya i al Congrés espanyol.
L’Ajuntament de Riudaura ha demanat una reunió a tres bandes amb l’empresa i la
Generalitat, per clarificar una informació que troba contradictòria quan parla
per separat amb les dues parts.
En
la cerca de gas natural redueixen la fiança per les prospeccions a Riudaura i
Ripoll, doncs en comptes dels 5.800.000 euros inicials Teredo Oils LTD, publicats
al DOGC del 8 d’octubre passat, haurà de garantir a la Generalitat de Catalunya
solament 200.000 per les investigacions sísmiques i 3.072 per cada quadrícula
on facin treballs mecànics, segons el DOGC del 19 de desembre passat. En aquest
sentit, el govern autonòmic d’Artur Mas està de rebaixes.
Dos
treballadors de l'explotació del 1964 afirmen que al subsòl només hi ha gas i
poc
Mantenir
intacte l'entorn natural de Riudaura no és només una qüestió de qualitat de
vida i de salut. Degradar aquest entorn amb l'activitat gasística, a alguns
veïns els comporta haver de tancar les portes dels seus negocis. És el cas
d'Enriqueta Planadecursach (65 anys). La seva família té una explotació agrària
amb vaques de carn de producció ecològica i conills. “Si fa poc has inseminat
les conilles, per exemple, el trànsit de moltes persones o de vehicles de prop
de la granja t'ho pot espatllar tot. Ens afecta molt fins al punt que haurem de
tancar”, sentencia. També és el cas de
Marc August Muntanyà (27 anys), que té una explotació d'oví i està muntant una
formatgeria. “Els meus animals viuen en un entorn immillorable. Tot allò que
posa en risc la qualitat ambiental posa en risc l'activitat econòmica que
genera”, diu.
Marisa
Lamich (45 anys) i Emili Solé (53 anys) han posat en marxa al Bover un club
esportiu que ofereix activitats de lleure a l'aire lliure com tir amb arc, Pint
Ball, minigolf, etc. L'Emili explica que la plataforma des d'on es fa
l'escalfament del tir amb arc és la que tanca un dels pous que es van obrir a
final dels anys 60 del segle passat. “Estem nerviosos i inquiets, perquè no
sabem gaire res. L'empresa diu que només necessita molta aigua i, pel que sabem,
també molta sorra, productes químics...”, explica Solé. “Si, entra una màquina
a casa, ens atura tota l'activitat”, hi afegeix.
Lluís
Planadecursach i Isidre Casalprim són dos veïns que van treballar per Ceipsa i
Cepesa que van buscar petroli fa cinquanta anys al municipi. El primer,
eixamplant la pista d'accés a un dels pous. El segon, només tenia 15 anys i va
fer-hi l'aprenentatge de mecànica muntant la valvuleria i fent tasques de
manteniment.
Tots
dos coincideixen que només s'hi va trobar gas, i en bosses petites. “Vaig
tafanejar al laboratori i mai no es va parlar de petroli”, diu Casalprim. “Quan
estaven a punt d'arribar a una de més grossa, ens van avisar per ser-hi i
preparar les mesures antiincendi. Van punxar i va sortir un sortidor gegant de
fang, gas, gas en forma líquida, roques i fragments de la barrejada gelatinosa
d'oli i ciments amb què es lubricava la barrina”, explica. La flama de la torre
va cremar cap a tres anys després d'abandonar les instal·lacions. Casalprim en
conserva un petit pot amb gas liquat.
“Ara
ho veig més perillós, perquè els sistemes han canviat molt. Fa por, el ‘fracking’,
és un inconvenient gran per la vida de les persones”, es lamenta
Planadecursach. El seu col·lega al petroli diu que va trobar curiós l'estudi
geològic, que registrava en una mena de pel·lícula les ones recollides per
elèctrodes repartits per la zona, provocades per petites explosions, ja que feien
forats i hi col·locaven explosius.
Oposició
dels alcaldes d'Osona i Ripollès
Els
alcaldes d'Osona i el Ripollès s'han mostrat contraris al mètode de fractura
hidràulica o ‘fracking’ per dur a terme prospeccions als seus municipis. Els
afectats per les sol·licituds d'empreses multinacionals per fer prospeccions i
extraccions d'hidrocarburs, bàsicament gas, han denunciat la manca d'informació
sobre els tres projectes que hi ha en marxa. El més avançat és l'anomenat 'Ripoll',
que afecta vuit municipis d'Osona, vuit del Ripollès i set de la Garrotxa. Tot
i que la sol·licitud del permís va sortir publicada al DOGC a l'octubre del
2011, molts consistoris no van poder presentar-hi al·legacions. Les ciutats
d'Olot, Vic i Ripoll ja s'han declarat "territori lliure de
'fracking'".
Dels
tres projectes que hi ha engegats, el més avançat és el de l'empresa anglesa
Teredo Oils United, el denominat projecte 'Ripoll', que ja ha rebut
l'autorització de la direcció general de Mines i Recursos Energètics per poder
buscar gas i petroli. Segons el document, d'entrada l'empresa només podria fer
estudis i investigacions i les possibles extraccions no arribarien fins a
partir del quart any de la concessió. Els altres dos projectes corresponen a
l'empresa de capital americà Montero Energy Corporation, els anomenats
'Darwin', que afecta les terres de Ponent, i el projecte 'Leonardo', que afecta
Osona, el Berguedà i el Bages.
El
projecte 'Ripoll' afecta vuit municipis d'Osona (l'Esquirol, Montesquiu, Orís,
Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora i
Vidrà), vuit municipis del Ripollès (Campdevànol, les Llosses, Ogassa, Ribes,
Ripoll, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de
Ripollès) i set de la Garrotxa (Riudaura, la Vall d'en Bas, Santa Pau, Sant
Feliu de Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya).
Oposició
al sud dels Països Catalans
Abans
d'acabar l'any, l’Ajuntament de Vilafranca (Alt Maestrat) va aprovar per
unanimitat una moció que prohibeix que en el seu terme municipal s’utilitzi el
mètode de ‘fracking’ o fractura hidràulica per prospeccions o explotacions
petrolíferes.
D'altra
banda, cal remarcar que la plataforma
Anti-Fracking Comarques de Castelló lluita per evitar que s'autoritzi cap
petició de recerca d'hidrocarburs. Recerques, que si donen els resultats
esperats per l'empresa, acabaria amb la fractura hidràulica del subsòl, amb
unes conseqüències devastadores per al medi ambient dels 41 municipis afectats
directament , per als aqüífers que proveeixen a moltes comarques, per a
l'economia local (limitant el desenvolupament sostenible), per a la salut dels
ciutadans i per al propi progrés de les comarques; sent l'única beneficiada
l'empresa explotadora dels recursos.
El ‘fracking’
és una tècnica de perforació horitzontal per extreure el denominat ‘shale’ gas
o gas pissarra, a Riudaura alerten que també es pot utilitzar per estudiar el
subsòl. S'aplica a través de pous entre els 400 i els 5.000 metres de fondària
per extreure gas de les roques poc poroses, un gas que es distribueix entre
capes en forma de bombolles molt petites, algunes de microscòpiques. La tècnica
consisteix a trencar capes per recollir el gas. Per a la fractura hidràulica
horitzontal, calen grans quantitats d'aigua i sorra, que barrejades amb
productes químics, s'injecten a una gran pressió. El fluid residual que torna a
la superfície és altament contaminant, perquè té els productes químics més
altres productes que hi pot haver al subsòl, fins i tot urani. A l'Estat capitalista
espanyol, no s'ha aplicat mai i, en molts estats, molts de la Unió Europea, és
una tècnica prohibida. On té més tradició en l'activitat minera, és als Estats
Units, on es calcula que fa dècades que es fa ‘fracking’ i s'han arribat a
perforar més de 50.000 pous.
