A la CGT ens preguntem quins són els mèrits de Rodrigo Rato per incorporar-se als consells de Telefónica. I quina és la oportunitat de fer-ho precisament ara, amb l'economia desbocadament lliure-és el mercat qui imposa normes i marca límits al poder polític, just al revés de com hauria de ser-provocant estafes, enfonsaments i abusos d'entitats financeres, situant en el ull de l'huracà mediàtic i social als seus protagonistes.
L'Aznar va proposar a Rato com el seu successor en el partit i aquest li va dir que no, encara que va canviar d'idea un cop seleccionat Rajoy per al lloc. Aznar no va variar la seva nova decisió però Rato va obtenir la seva consolació encapçalant l'FMI-aquest ens que recepta austeritat fins la fam per, simultàniament, dir que és un error-que va deixar atropelladament per presidir la imparable nova Bankia, d'infaust final com és sabut (forat negre, rescat, acomiadaments ...) Oferir la impressió de seleccionar assessors d'alt nivell en els jutjats, mostrant-se com aixopluc de ... dubtes, no creiem que sigui una gran decisió.
És segur que no ajudarà en la política comercial de Telefónica, donat el rebuig que sens dubte produeix entre la nostra clientela. Hi ha d'haver un motiu de pes.
Creiem que aquests fitxatges tan sonors confirmen la idea que els partits són una font inesgotable d'ofertes laborals i les empreses una font inesgotable de favors polítics. A més funciona amb indepencia del partit governant.
Recordant els fets sobre Alvaro, Eduard, Mari Cruz i tantxs otrxs, només ens queda per dir MARCOS READMISSIÓ.
Salut Madrid, 10 gener 2013
