No
senyors, els gironins des del Pasteral, fa 50 anys que donem més aigua a
Barcelona que la que permet la Llei del Ter. Mentrestant al Baix Ter s’han
carregat els recs i la biodiversitat que comportaven, fent creure als pagesos
que hi sortien guanyant. Els han fet invertir en gota a gota i sistemes
d’estalvi. Ens volen convèncer de que al Baix Ter anem escassos d’aigua i que
hem d’actuar com una plana de secà, mentre converteixen les garrigues de Lleida
en regadiu.
Tot
aquest desgavell contradiu la Directiva Europea Marc de l’Aigua segons la qual
cada conca ha de ser sostenible, cada conca és diversa i ha de viure d’acord
amb l’aigua que té i que ha configurat els ecosistemes pertinents.
Als
gironins ara ens volen fer entrar en una absurda guerra de conques, amb els de
l’Ebre perquè el seu riu és més cabalós. Fa temps vam assistir a unes Jornades
de Participació Ciutadana organitzades per l’ACA. durant el tripartit, es va
debatre, i molt, la gestió de l’aigua de Conques Internes. A les conclusions de
les jornades, finalment resultava que Conques Internes de Catalunya podien ser
sostenibles : campanyes d’estalvi a les llars, reparació de canonades velles,
aprofitament dels pluvials, potabilització d’aigües salobres, separació
d’aigües d’us de boca per altres usos, dessaladores, etc...
De
cop, tota aquella feina no val, és paper mullat, d’un dia per l’altre. La Llei
Òmnibus també s’endugué pel davant hores i hores de debats parlamentaris dels
darrers temps.
Enyorem
quan fa 50 anys encara érem autosuficients respecte l’aigua, teníem pous,
cisternes, fonts, mines i en gastàvem menys. Teníem l’aixeta nosaltres, en érem
els amos. Fins fa quatre dies l’aixeta del Ter també estava controlada per una
empresa pública, creiem que més o menys procurava per tothom, de cop ja no ens
pertany, els polítics, se l’han venuda, adéu democràcia, adéu l’aigua del Ter.
Ara només se’ls ha d’acudir privatitzar l’aire, la terra fa temps que és
privada i el foc (energia) també. Demanem un referèndum sobre la privatització
de l’aigua. Demanem la nacionalització de les empreses explotadores dels
recursos hídrics.
(ATLL:
Aigües Ter Llobregat, empresa pública depenent de l’ACA; ACA: Agència Catalana
de l’Aigua que substituir l’antiga Junta d’Aigües; ACCIONA: Empresa privada amb
seu a Madrid; AGBAR: Aigües de Barcelona, filial de la multinacional francesa
SUEZ que té negocis de l’aigua i medi ambient a Europa i Sud Amèrica).
