Vaig
pensar anar a veure els vaguistes de telefónica ja fa una setmana .
Portaven 23 dies en vaga de fam ii per fi vaig decidir visitar-los
dimarts passat dia 27, tambe pensant que s’havia
convocat
per part de la plataforma de treballadors “si, soy rentable” una
flash mob al Portal de l’Angel. Poc que m’imaginava el que
passaria aquest dia. Vull dir també, que soc una treballadora de
telefonica.
La
vaga de fam es feia a l’edifici de la antiga central de Paral.lel,
ara reconvertida en seu del diferents sindicats de telefónica a
Barcelona.
Els
companys, estaven prou be, o jo me’ls imaginava pitjor. Prims però
molt animats. M’explicava l’Alberto que s’han sentit molt
recolzats per familia, companys, organitzacions socials i veïnals,
col.lectius… i que aixo l’omplia molt. Tambe ens ensenya que hi
ha altres noves formes d’accio sindical, vinculant sindicalisme i
carrer.
Arribava
molta gent, càmeres, polítics… Hi havia roda de premsa! Els
politics de l’esquerra catalana i els sindicats, juntament, es
clar, amb els vaguistes i varies organitzacions socials feien acte de
presencia. Els sindicats majoritaris, per fi, recolzaven la protesta.
No se que diran aquests mateixos sindicats, que, a dins de
telefónica, nomes han posat pals a les rodes i no han volgut saber
res ni d’en Marcos ni de altres companys que han acomiadat per
baixes mediques. Ara, ja era hora, s’acabaven de mullar. Recollien
el testimoni per condemnar el que estava fent la multinacional, que
acomiada treballadors amb baixes, mentre directius i accionistes
s’omplen les butxaques.
Dels
medis també vam parlar. Les grans cadenes d’informació mediàtica,
no ajudaven gaire. Malgrat que molts periodistes havien passat a
prendre informació, a les redaccions deien que poder era millor
arraconar-la. Tot i això, la noticia arribava, primer gracies a les
xarxes socials i mes tard, a alguns diaris. Poc després sortien a la
tv3. L’informatiu de migdia li donava un
parell
de minuts: La roda de premsa i una mica d’història. Això era el
que volien Van haver abraçades i rialles. No oblidem que el que mes
fot a telefònica, es la imatge, aquesta imatge de empresa perfecta,
tot i que ja sabem tots com se les gasta.
Ja
a la tarda i mentre els vaguistes es quedaven amb els metges, em vaig
apropar amb d’altres companys al Portal de l’Angel on faríem una
flash mob, tot s’ha de dir passada per aigua, però prou
convincent. Arribava la noticia que els vaguistes deixaven la vaga,
Els metges deien que la cosa, ara ja si, es posava fotuda . També el
recolzament del mati de l’esquerra, la
institucional
i la que no emplaçava a telefònica a solucionar el conflicte
laboral al voltant de l’acomiadament d’en Marcos
Es
cert, que no hem aconseguit, de moment, la readmissió d’en Marcos
però ara esperarem que els que han dit que faran la pressió que
sigui necessària, la facin, perquè aquesta lluita es de tots, i que
no es juga amb la vida de les persones i que la por no ens farà
enrere. Esperarem. Però ja hem dit ,que si això no tira endavant,
tornarem, i aquesta vegada amb mes força, perquè som bastant mes. I
això crec que es el mes positiu que poden (els vaguistes) i podem
treure de tots d’aquests dies.
Salut
i lluita
