Entre
altres anarquistes, va passar per Puigcerdà Luis Andrés Edo i
Miquel-Dídac Piñero Costa.
Tramuntana
Vermella Mail
15/10/2012 Puigcerdà (Cerdanya).-
Joan Català Balañà
és un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra
Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través
d’Andorra i de la resta del Pirineu. Durant el tardofranquisme, una
vegada va sortir de la presó va reconstruir la xarxa d’evasió i
entrada de propaganda llibertària de l’exili per la Cerdanya.
Entre els nombrosos companys evadits per la xarxa de Barcelona a
Puigcerdà hi ha militants catalans i valencians. El 6 d’abril de
1966 el company Luis Andrés Edo, aleshores secretari de la Federació
Local de la CNT-AIT a l’Exili de París, el 6 d’abril de 1966 va
fer una roda de premsa clandestina a Madrid davant mitjans
internacionals contra l’entrada en el sindicat vertical franquista
de destacats militants anarcosindicalistes en nom de la CNT, en el
pacte dels Cinc Punts amb Martín Villa, de la CNS, en contra
de la penetració del PCE/PSUC en la CNS per mitjà de CCOO. Una roda
de premsa que va ser contestada per la franquista Televisió
Espanyola en nom de la CNT dels Cinc Punts pels destacats militants
Royano, Iñigo Granito i Marcos Nadal, amb bandera vermella i negra a
la taula. Luis Andrés va poder arribar a Barcelona i el company Joan
Català el va passar per la frontera de Puigcerdà. Anys més tard, a
més d’un company de València, Català també va passar pel mateix
indret, el dissabte 27 d’abril de 1974, el company Miquel-Dídac
Piñero Costa, evadit a causa de l’afer del Comitè Solidaritat
Presos MIL de Barcelona i el fet d’haver sortit la seva fotografia
en el telediari del 20 d’abril junt amb altres companys.
Nascut
el 21 de febrer de 1913 a Llavorsí, a la Guerra Civil espanyola
s’allistà a les files anarquistes (Columna Durruti, després 26
Divisió) i va treballar com a guia i espia a l’Alt Urgell a les
ordres de l’aragonès Francisco Ponzán. El març de 1939, amb la
victòria franquista, passà a França i fou tancat al camp de
concentració de Vernet d’Arièja, d’on aconsegueix fugir i
arribar a Andorra. Català començà a fer de contrabandista, però
ben aviat es retrobà amb Ponzán, que havia entrat als serveis
secrets aliats. El 1940 va ser sorprès a Cadis i tancat a la presó
del Cisne de Madrid, des on aconseguí evadir-se i tornar a Andorra.
A partir d’aleshores començà una intensa tasca per passar
refugiats estrangers.
Però,
com a gran caminador de muntanya, Català preferia fer de correu. El
1941 fou novament detingut a l’estació de França de Barcelona
quan acompanyava dos aviadors nord-americans, però durant el
trasllat per al judici va fugir novament i, com si no, va tornar a
Andorra. Això no el va deturar de continuar fent viatges a Barcelona
portant documentació per a la CNT.
L’enèsima
evasió va arribar al desembre de 1942, després de ser capturat en
reunir-se sense saber-ho amb un confident franquista. Al cap de pocs
dies va ser detingut novament, però un error burocràtic li va
permetre sortir de la presó de Lleida.
A
instàncies del Consolat Britànic, va tornar a la tasca de passador
per facilitar la sortida de persones des de França, a través del
municipi cerdà d’Oceja. L’hotel Jaume, a Alp, era el lloc
d’aturada abans d’emprendre la travessa de la serra del Cadí cap
a Manresa, a través de camins de muntanya i descansant en masies
segures. En altres ocasions Català creuava la frontera per l’Alt
Empordà.
La
Guerra Mundial s’apropava a la fi, però Català no renunciava a
l’inconformisme que resumeix perfectament el títol de la seva
autobiografia: L’etern descontent. Així, el 1944 fou detingut a
Adrall i el 1946 va ser condemnat a 12 anys de presó. No en va
complir ni un: el març de 1947 va protagonitzar una nova fugida a
Carabanchel i aquesta vegada es va refugiar a França, on fou
novament detingut per indocumentat,tot i que més tard els aliats el
van alliberar.
A
causa de la seua situació irregular va malviure fins que al 1951,
amb uns companys, atracà un furgó de correus i, en conseqüència,
passà 15 anys a les presons franceses. Després es va instal•lar a
Andorra i, finalment,a la Seu d’Urgell.
Extret de:
http://nordestllibertari.
