Contra la retallada de llibertats i la criminalització de la resistència als ajustos estructurals, justícia social!
Per sortir de la crisi econòmico-financera, els governs català i
espanyol han apostat per un programa d’ajustos estructurals que implica
un enduriment de les condicions de vida de tota la població i una
escalada de violència econòmica, institucional, judicial i policial.
Enlloc de processar els responsables de la crisi, han optat per rescatar
els bancs que van generar la bombolla financera, per amnistiar el frau
fiscal i per un paquet de reformes i retallades que violenten les
nostres vides: la reforma del sistema de pensions; la reforma laboral i
de la negociació col·lectiva; la modificació de la Constitució per fixar
el dèficit públic i els anuncis de reforma de la llei d’avortament i
del codi penal, que instaura un autèntic estat d’excepció en l’exercici
dels drets i llibertats. Les retallades pressupostàries a l’educació i
sanitat públiques, als pressupostos de cooperació, d’ajut a les
famílies, a dones en situació de violència masclista, a les persones en
situació d’exclusió social o de diversitat funcional (dependència), a la
promoció de la igualtat de gènere, ens aboquen a un augment de les
desigualtats, la pobresa, l’exclusió i la conflictivitat social.
Durant els darrers quatre anys milions de persones, organitzacions
socials, sindicals i polítiques s’han mobilitzat en contra d’aquestes
mesures sense èxit. El 15 de maig de 2011, milions de persones van
prendre els carrers i places de tot l’Estat i s’engegà un procés
d’organització social des de la base sense precedents, fruit de la
indignació generalitzada amb la gestió institucional de la crisi i els
privilegis de la classe política i la banca, que reclamà un altre model
socioeconòmic alternatiu al capitalisme salvatge, i arribà a concertar
el suport de prop del 80% de la població d’arreu de l’Estat. La nostra
veu no ha estat escoltada i la resposta ha estat l’assetjament i la
repressió policial: milers d’ identificacions, multes i detencions , i
nombrosos episodis de brutalitat policial que, a més, s’han saldat amb
total impunitat, tant a nivell judicial com institucional.
Quan s’agreugen les desigualtats i es contesta amb la repressió
qualsevol forma de protesta o resistència, el conflicte social està
servit. Sobren exemples històrics: les revoltes contra els ajustos
estructurals durant els anys 80 a Amèrica Llatina: la guerra de l’aigua
contra la privatització d’aquest recurs a Bolívia l’any 2000; les
revoltes àrabs a Tunisia, Argèlia, Egipte, Iemen i Marroc durant l’any
2011…en són alguns. Aquí i ara, quan ens acostem als sis milions de
persones aturades i s’ instaura un règim de semiesclavatge al món
laboral, s’esmicolen les conquestes socials que han costat segles de
lluites i la frustració s’arrela en la població, quan les mobilitzacions
contra reformes i retallades no troben resultats tangibles, el desencís
està esclatant als carrers.
Els governs català i espanyol estan promovent una lectura
estereotipada del que succeeix, creant enemics públics ‘de manual’
(violents, estrangers, ciberterroristes…) i generant un clima de terror
per legitimar les mesures impopulars i il·legítimes adoptades, fins i
tot convidant a la població a denunciar altres persones a través de
pàgines web de la policia. Nosaltres diem que és urgent i necessari
obrir un procés de reflexió col·lectiva sobre les causes de la creixent
conflictivitat social, que assenyali com a orígen d’aquestes violències
els ajustos estructurals, i no es quedi en donar explicacions
estereotipades de les seves conseqüències. No serà amb criminalització i
repressió com aturarem l’escalada de violència que han desfermat
aquestes polítiques, sinó amb justícia social i processos democràtics
des de la base.
Per tot això, exigim:
– Retirada de totes les reformes i retallades pressupostàries.
– Derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers.
– L’absolució i llibertat immediata de totes les persones
represaliades a totes les mobilitzacions de resistència als ajustos
estructurals (29 de setembre de 2010, 1 de maig de 2011, 27 de maig de
2011, 15 de juny de 2011, 29 de març de 2012 i resta de processos).
– Prohibició de les bales de goma.
– Dimissió de Felip Puig i Jorge Fernández Díaz.
La nostra millor arma: la solidaritat.
Caixa de Resistència
Aquesta caixa de resistència és una eina solidària més per les que
lluiten contra les injustícies que vivim actualment i són reprimides pel
govern.
L’hem creat perquè ningú pugui sortir perjudicat per la repressió pel
simple fet de no tenir diners o un espai polític de referència que
pugui recolzar-lo. És una eina pel moviment en general, i serveix perquè
ningú es senti desprotegit a l’hora de participar en una manifestació o
mobilització.
Aquesta caixa de resistència s’ha creat per donar suport als
processos penals. Aquesta caixa de resistència s’ha creat, també, per
pagar les despeses de cobertura judicial que implica la defensa de les
nostres companyes: advocades i procuradors.
Aquesta caixa de resistència s’ha creat perquè tots els col·lectius,
organitzacions o persones solidàries aportin el seu granet de sorra
contra la repressió. Els recursos d’aquesta caixa de resistència també
aniran dirigits a recaptar més diners i multiplicar la seva capacitat
solidària.
Per fer aportacions solidàries hem creat aquest c/c
[Caixa de Crèdit dels Enginyers, S.Coop] 3025 0002 41 1433334966
* Considerem companyes a tota persona que participa en la lluita
contra les injustícies que patim (a manifestacions, accions,
esdeveniments, etc)
Contactes:
Si has estat represaliat, si vols col·laborar, si tens alguna
proposta o et vols informar de la rereguarda contacta amb nosaltres a:
rereguardaenmoviment@gmail.com
Ens posarem en contacte amb tú tant aviat com sigui possible.
Més informació:
http://rereguardaenmoviment.wordpress.com/