Entrevista a Josep Garganté, conductor d’autobús i portaveu de la CGT a TMBDenuncia que l’empresa té moltes despeses que no tenen res a veure amb els treballadors i que se’ls vol fer pagar la mala gestió de la direcció. Recalca que arribaran fins al final amb la vaga i no cediran en les seves reivindicacions «diguin el que diguin els grans mitjans de comunicació».
Què us porta a convocar a la vaga?
Hi ha tres eixos: el laboral, la reducció del servei i l’encariment de preus. En el primer, i en el cas dels autobusos, la direcció de TMB està incomplint el conveni col·lectiu, que s’allarga fins el 31 de desembre de 2012. No se’ns està pagant l’IPC del 2011, el que suposa 700 euros per a cada treballador; no s’ha incorporat aquest IPC a les taules salarials del 2012, que seria uns 800 euros per any; i en el cas dels conductors, no s’estan pagant els cinc minuts d’incidència, que signifiquen uns 380 euros anuals. Vam tenir una reunió amb el president de TMB, el senyor Joaquim Forn, al setembre i ens va dir que compliria tots els acords.
Com s’ha retallat el servei?
La reducció de servei s’ha donat tant a l’autobús com a metro. En el cas dels autobusos s’han eliminat quatre línies la 31, la 35, la 105 i la 158; s’han reduït quasi totes les línies de dilluns a diumenge; i s’ha tret el bus de barri els diumenges i festes oficials. No només s’està donant un pitjor servei, a causa de la reducció, sinó que es fa a un preu molt més alt. El bitllet s’ha incrementat un 38%, la T-10 un 12% i, en canvi, el bitllet del bus turístic només ha crescut un 4,2%. L’Ajuntament de Barcelona i el seu alcalde, Xavier Trias, que és la persona que acaba nomenant el president de TMB, es preocupen més dels turistes que no pas de la gent que treballa i viu en aquesta ciutat.
La protesta destaca per la unitat entre els treballadors de l’autobús i els del metro. Creus que intentaran torpedinar-la?
No en tenim cap dubte. De fet, sempre ha estat així. Som dues empreses diferents, amb convenis i direccions diferents, tot i que tenim una direcció política conjunta, amb el president, Joaquim Forn (CiU), i el vicepresident, Dídac Pestaña (PSC). L’equip directiu, on hi ha 603 membres, sempre ha negociat els convenis en anys diferents per evitar una unitat en la mobilització. De moment no han aconseguit esquerdar la unitat, perquè han atacat les condicions dels treballadors de les dues empreses i el servei que oferim. Crec que ho tenen molt difícil per trencar-la. A una assemblea ja es va dir que entràvem junts a la protesta i que en sortirem junts. Li diem a la direcció de l’empresa i a Xavier Trias que més val que posin sobre la taula una solució al conflicte. I aquesta és complir els acords establerts, el que diu el conveni vigent, i resoldre el tema de la reducció de serveis i l’increment del preu. No aturarem les mobilitzacions fins que no es torni al servei d’autobusos que teníem abans de l’1 de gener.
La direcció s’asseurà a negociar?
Segur, però per un fet purament legal. Avui [dimarts 14 febrer] anem al departament de Treball i entreguem les convocatòries de vaga de bus i metro i han de negociar per força. Hi estan obligats. Una altra cosa és que la direcció de TMB i el seu portaveu, Santi Torres, vagin dient que estan disposats a negociar en qualsevol moment, però el que no diuen és que el que volen és discutir com ens retallem les nostres condicions laborals i els serveis. Per parlar de retallades no seurem, per parlar de solucions, sí.
La direcció argumenta que necessita rebaixar despeses per justificar l’incompliment del conveni. Teniu alternatives per retallar costos?
Diem que si volen retallar despeses no és un problema. Però aleshores caldria parlar de despeses que s’han fet els últims anys i perquè les han fet malgrat que els treballadors els vam dir que no les fessin. Ara ens volen fer pagar a nosaltres els plats trencats. Com és possible que una empresa pública tingui 603 membres de l’equip directiu fora de conveni i ni els periodistes, ni els representants dels treballadors, ni els grups municipals que estan a l’oposició puguin saber quants nivells tenen, quantes persones hi ha a cada nivell i quant es cobra a cada nivell. En l’entrevista amb el company Mercader [Saturnino, delegat de CGT a Autobusos de Barcelona] a Rac 1, el portaveu de TMB, Santi Torres, va negar-se a dir el seu sou. Hi ha una opacitat absoluta i el primer que caldria seria saber quant cobra cada directiu i valorar si són necessaris o no.
També hi ha càrrecs polítics…
Tenim càrrecs del PSC que han deixat de ser polítics i han acabat aquí. Els dos últims exemples són el que abans era el cap de l’Entitat Metropolitana del Taxi [Miguel Ángel Martín López], que va tenir l’ocurrència de dir-li a través del Facebook a la senyora Terribas, directora de TV3, que era una ’mal follada’ quan li va fer una entrevista al Montilla com a president de la Generalitat. Ara està a l’oficina de TMB. L’altre és un exdiputat del PSC [José Vicente Muñoz Gómez] a les Corts espanyoles. Se’n va anar fa molts anys de l’empresa quan era conductor i ara ha tornat, però no com a conductor, sinó que està a les oficines. La CGT també ha denunciat que hi havia molts alliberats sindicals il·legals de la UGT i CCOO. Tenim una sentència que diu que n’hi ha com a mínim 3 d’UGT i 1 de CCOO i això ens costa 185.000 euros, però l’empresa els segueix pagant el sou i no van als seus llocs de treball. Hi ha moltes despeses que no tenen res a veure amb els treballadors, ni amb els convenis col·lectius, sinó amb aquesta estructura parasitària de directius i sindicalistes que no necessitem per a res.
Els grans mitjans us ataquen. Molesta que els treballadors utilitzin una mesura de força per defensar els seus drets?
Partim de la base que els grans mitjans de comunicació no són neutrals i sempre es posicionen amb els que manen. El culpable d’aquesta crisi es diu Xavier Trias i és l’alcalde de Barcelona, que guanya 8.000 euros al mes, dietes a part, i ens vol donar lliçons d’austeritat. Als grans mitjans els diem que són uns avorrits perquè ens van dir que érem uns irresponsables quan estàvem fent vagues per aconseguir dos dies de descans i coincidia amb les Festes de Nadal, o amb les eleccions generals, o amb els dijous. Els treballadors quan defensen el que és seu sempre són uns irresponsables pels que manen als grans mitjans de comunicació. Tenim dues opcions: o lluitem perquè no ens rebentin el conveni col·lectiu que tenim signat, o fem el mateix que han fet molts altres treballadors públics o privats que han acceptat amb el cap cot que els retallin els sous i que els facin ERO, sense una protesta permanent. Arribarem fins al final i no cedirem ni un mil·limetre en les nostres condicions de treball, diguin el que diguin els mitjans de comunicació.
Us podeu convertir en un referent per treballadors que estan en situació similar?
Això si passa serà una conseqüència de la nostra lluita, però no és el nostre objectiu, que és defensar els nostres drets laborals, la nostra feina i el transport públic. Joaquim Forn va dir que seguíem una estratègia política i sindical, en un intent de barrejar conceptes. Quan la direcció de l’empresa no compleix li exigim que ho faci. Li vam dir al setembre al senyor Forn que si se li acudia tocar un sol cèntim que li toqués per conveni a un treballador de TMB, ens aixecaríem com un sol home i que en aquest cas hi hauria també CCOO i UGT perquè havia canviat el color polític de l’Ajuntament. Ell va dir que els acords hi eren per complir-se i ara ens diu que som nosaltres els que estem seguint una estratègia política i sindical quan ell sabia que això passaria si no complia. Estem apuntant a qui mana a TMB i li estem dient o compleixes o et farem complir.
Què diries als treballadors que es queixen perquè la vaga els afectarà?
Quan en les protestes persones ens diuen que si fem vaga no hi haurà transport, els diem que el culpable és l’alcalde de Barcelona i és a ell a qui s’han de dirigir perquè se solucioni. La solució és complir els acords laborals i donar un bon servei d’autobús i de metro i donem el telèfon de TMB perquè es queixin. També hem enviat cartes a la Fira i els hotelers i els hem dit que s’estan equivocant perquè s’estan dirigint als treballadors quan ho haurien de fer a l’alcalde. Si fa falta estarem tres anys perseguint Xavier Trias per recordar-li que ha de complir allò que està signat.
Què us porta a convocar a la vaga?
Hi ha tres eixos: el laboral, la reducció del servei i l’encariment de preus. En el primer, i en el cas dels autobusos, la direcció de TMB està incomplint el conveni col·lectiu, que s’allarga fins el 31 de desembre de 2012. No se’ns està pagant l’IPC del 2011, el que suposa 700 euros per a cada treballador; no s’ha incorporat aquest IPC a les taules salarials del 2012, que seria uns 800 euros per any; i en el cas dels conductors, no s’estan pagant els cinc minuts d’incidència, que signifiquen uns 380 euros anuals. Vam tenir una reunió amb el president de TMB, el senyor Joaquim Forn, al setembre i ens va dir que compliria tots els acords.
Com s’ha retallat el servei?
La reducció de servei s’ha donat tant a l’autobús com a metro. En el cas dels autobusos s’han eliminat quatre línies la 31, la 35, la 105 i la 158; s’han reduït quasi totes les línies de dilluns a diumenge; i s’ha tret el bus de barri els diumenges i festes oficials. No només s’està donant un pitjor servei, a causa de la reducció, sinó que es fa a un preu molt més alt. El bitllet s’ha incrementat un 38%, la T-10 un 12% i, en canvi, el bitllet del bus turístic només ha crescut un 4,2%. L’Ajuntament de Barcelona i el seu alcalde, Xavier Trias, que és la persona que acaba nomenant el president de TMB, es preocupen més dels turistes que no pas de la gent que treballa i viu en aquesta ciutat.
La protesta destaca per la unitat entre els treballadors de l’autobús i els del metro. Creus que intentaran torpedinar-la?
No en tenim cap dubte. De fet, sempre ha estat així. Som dues empreses diferents, amb convenis i direccions diferents, tot i que tenim una direcció política conjunta, amb el president, Joaquim Forn (CiU), i el vicepresident, Dídac Pestaña (PSC). L’equip directiu, on hi ha 603 membres, sempre ha negociat els convenis en anys diferents per evitar una unitat en la mobilització. De moment no han aconseguit esquerdar la unitat, perquè han atacat les condicions dels treballadors de les dues empreses i el servei que oferim. Crec que ho tenen molt difícil per trencar-la. A una assemblea ja es va dir que entràvem junts a la protesta i que en sortirem junts. Li diem a la direcció de l’empresa i a Xavier Trias que més val que posin sobre la taula una solució al conflicte. I aquesta és complir els acords establerts, el que diu el conveni vigent, i resoldre el tema de la reducció de serveis i l’increment del preu. No aturarem les mobilitzacions fins que no es torni al servei d’autobusos que teníem abans de l’1 de gener.
La direcció s’asseurà a negociar?
Segur, però per un fet purament legal. Avui [dimarts 14 febrer] anem al departament de Treball i entreguem les convocatòries de vaga de bus i metro i han de negociar per força. Hi estan obligats. Una altra cosa és que la direcció de TMB i el seu portaveu, Santi Torres, vagin dient que estan disposats a negociar en qualsevol moment, però el que no diuen és que el que volen és discutir com ens retallem les nostres condicions laborals i els serveis. Per parlar de retallades no seurem, per parlar de solucions, sí.
La direcció argumenta que necessita rebaixar despeses per justificar l’incompliment del conveni. Teniu alternatives per retallar costos?
Diem que si volen retallar despeses no és un problema. Però aleshores caldria parlar de despeses que s’han fet els últims anys i perquè les han fet malgrat que els treballadors els vam dir que no les fessin. Ara ens volen fer pagar a nosaltres els plats trencats. Com és possible que una empresa pública tingui 603 membres de l’equip directiu fora de conveni i ni els periodistes, ni els representants dels treballadors, ni els grups municipals que estan a l’oposició puguin saber quants nivells tenen, quantes persones hi ha a cada nivell i quant es cobra a cada nivell. En l’entrevista amb el company Mercader [Saturnino, delegat de CGT a Autobusos de Barcelona] a Rac 1, el portaveu de TMB, Santi Torres, va negar-se a dir el seu sou. Hi ha una opacitat absoluta i el primer que caldria seria saber quant cobra cada directiu i valorar si són necessaris o no.
També hi ha càrrecs polítics…
Tenim càrrecs del PSC que han deixat de ser polítics i han acabat aquí. Els dos últims exemples són el que abans era el cap de l’Entitat Metropolitana del Taxi [Miguel Ángel Martín López], que va tenir l’ocurrència de dir-li a través del Facebook a la senyora Terribas, directora de TV3, que era una ’mal follada’ quan li va fer una entrevista al Montilla com a president de la Generalitat. Ara està a l’oficina de TMB. L’altre és un exdiputat del PSC [José Vicente Muñoz Gómez] a les Corts espanyoles. Se’n va anar fa molts anys de l’empresa quan era conductor i ara ha tornat, però no com a conductor, sinó que està a les oficines. La CGT també ha denunciat que hi havia molts alliberats sindicals il·legals de la UGT i CCOO. Tenim una sentència que diu que n’hi ha com a mínim 3 d’UGT i 1 de CCOO i això ens costa 185.000 euros, però l’empresa els segueix pagant el sou i no van als seus llocs de treball. Hi ha moltes despeses que no tenen res a veure amb els treballadors, ni amb els convenis col·lectius, sinó amb aquesta estructura parasitària de directius i sindicalistes que no necessitem per a res.
Els grans mitjans us ataquen. Molesta que els treballadors utilitzin una mesura de força per defensar els seus drets?
Partim de la base que els grans mitjans de comunicació no són neutrals i sempre es posicionen amb els que manen. El culpable d’aquesta crisi es diu Xavier Trias i és l’alcalde de Barcelona, que guanya 8.000 euros al mes, dietes a part, i ens vol donar lliçons d’austeritat. Als grans mitjans els diem que són uns avorrits perquè ens van dir que érem uns irresponsables quan estàvem fent vagues per aconseguir dos dies de descans i coincidia amb les Festes de Nadal, o amb les eleccions generals, o amb els dijous. Els treballadors quan defensen el que és seu sempre són uns irresponsables pels que manen als grans mitjans de comunicació. Tenim dues opcions: o lluitem perquè no ens rebentin el conveni col·lectiu que tenim signat, o fem el mateix que han fet molts altres treballadors públics o privats que han acceptat amb el cap cot que els retallin els sous i que els facin ERO, sense una protesta permanent. Arribarem fins al final i no cedirem ni un mil·limetre en les nostres condicions de treball, diguin el que diguin els mitjans de comunicació.
Us podeu convertir en un referent per treballadors que estan en situació similar?
Això si passa serà una conseqüència de la nostra lluita, però no és el nostre objectiu, que és defensar els nostres drets laborals, la nostra feina i el transport públic. Joaquim Forn va dir que seguíem una estratègia política i sindical, en un intent de barrejar conceptes. Quan la direcció de l’empresa no compleix li exigim que ho faci. Li vam dir al setembre al senyor Forn que si se li acudia tocar un sol cèntim que li toqués per conveni a un treballador de TMB, ens aixecaríem com un sol home i que en aquest cas hi hauria també CCOO i UGT perquè havia canviat el color polític de l’Ajuntament. Ell va dir que els acords hi eren per complir-se i ara ens diu que som nosaltres els que estem seguint una estratègia política i sindical quan ell sabia que això passaria si no complia. Estem apuntant a qui mana a TMB i li estem dient o compleixes o et farem complir.
Què diries als treballadors que es queixen perquè la vaga els afectarà?
Quan en les protestes persones ens diuen que si fem vaga no hi haurà transport, els diem que el culpable és l’alcalde de Barcelona i és a ell a qui s’han de dirigir perquè se solucioni. La solució és complir els acords laborals i donar un bon servei d’autobús i de metro i donem el telèfon de TMB perquè es queixin. També hem enviat cartes a la Fira i els hotelers i els hem dit que s’estan equivocant perquè s’estan dirigint als treballadors quan ho haurien de fer a l’alcalde. Si fa falta estarem tres anys perseguint Xavier Trias per recordar-li que ha de complir allò que està signat.
* Entrevista realitzada pel setmanari El Triangle 14/02/2012.
