El dia 17 de febrer a les 17 h de la tarda es va convocar a Girona una manifestació en defensa dels espais alliberats. La marxa va començar a la Plaça del Lleó, agrupant unes 100 persones, moltes d'elles amb disfresses, i es va dirigir al carrer Bisbe Lorenzana, tallant posteriorment la carretera Barcelona, Jaume I, passant per plaça Constitució, C/St. Clara, Plaça Catalunya i finalment va acabar al Centre Social Okupat Kan Kolmo. Durant el recorregut es van atacar a diferents símbols del capital, bancs, immobiliaries, comerços del grup Inditex (multinacionals repartides arreu del món que és caracteritzen pels acomiadaments dels treballadors que contracten i els seus precaris contractes, a part de contribuir a esclavitzar amb forma de consum compulsiu a dones i homes atrapades per la moda i l'apariència). Es van fer nombroses pintades fent referència a aquest consum compulsiu que ens sotmet el capitalisme, les incoherències del seu estat de benestar, i denuncies explícites, senyalant com a responsables als bancs de les misèries de milers de persones. És va bombardejar amb bombetes de pintura a moltes entitats bancàries i a la seu d'Iniciativa, recordant, d'aquesta manera que no s'oblida la seva implicació amb nombrosos casos repressius i la seva falsa política d'esquerres. També es van sellar immobiliàries, caixers i la seu d'Endesa, responsable directe de la construcció de la MAT i de la destrucció del territori que comporta. Per últim la manifestació es va parar davant de la seu de la Caixa, i allà un grup de persones van cosntruir una paret, tapiant així la porta amb unes totxanes que s'havien deixat prèviament davant del banc. Allà, mentre s'aixecava la paret, és vallegir un manifest, que parlava "de l'actual situació de crisis i desnonaments que pateixen moltes famílies, assenyalant a polítics i banquers com a màxim responsables i fent una crida a la mobilització, a l'organització popular i antiautoritaria, a la desobèdiencia i a favor de l'alliberament d'espais. L'acció és va portar a terme en resposta a l'existència d'aquestes entitats i institucions que formen part dels pilars del capital i del model de vida imposat, arrossegant a totes les persones i al planeta en general a una autodestrucció sense mesura, amb un repartiment desigual de riquesa com a resultat dels interessos de molts pocs i imposant un model de vida patriarcal on les relacions giren entorn del consum i dels diners i no entorn a les persones, condemnant d'aquesta manera a una individualització, una competència assessina i una relació de forces i poder desigual entre nosaltres". 
