El llibre, que no és de ficció, està estructurat en forma de crònica dels nou dies que va durar aquell intent d’incursió sobre Barcelona, amb l’inici el dia 28 de desembre de 1959 a Perpinyà i final tràgic a Sant Celoni el 5 de gener de 1960. Entre mig, la mort dels quatre companys del Quico Sabaté que formaven part del grup, abatuts al mas Clarà, parròquia de Sant Martí de la Mota, municipi de Palol de Revardit. Aquest periple està narrat a través d’unes 100 pàgines. I gairebé un altre centenar més, dedicades a informes oficials i altres consideracions d’interès, completen un volum d’unes 190 pàgines de lectura àgil i amena.
A través de testimonis directes, vaig poder localitzar diversos punts de pas i tots els llocs on van fer nit el Quico Sabaté i els seus quatre companys. Cinc d’aquests llocs on van sojornar han romàs ocults al coneixement públic durant cinquanta anys. Una de les altres descobertes, d’una importància vital per conèixer la fugida del Quico, fou la localització del lloc exacte per on va travessar el Ter, després de trencar del setge del mas Clarà. Arribar al fons d’aquestes qüestions va ser realment el motiu que des del primer moment em va impulsar a investigar aquest enigma històric.
També cal esmentar que he pogut esbrinar com i on van morir el Francesc Conesa, l’Anton Miracle, el Roger Madrigal i el Martin Ruiz, els quatre companys del Quico Sabaté en aquell dissortat viatge. Això ha estat possible mercès a la aportació testimonial de diverses persones de la zona de la Mota que van viure de prop la tragèdia del mas Clarà i de l’estudi de les autòpsies dels cadàvers dels quatre morts. Pel que fa al període final de la fugida del Quico Sabaté, he pogut reconstruir la darrera hora i mitja de la seva vida. Primer a través del seu abordatge del tren correu de Portbou a Barcelona (el tren correu 1.104, que dóna nom a l’obra) i després mitjançant un estudi detallat dels 19 minuts que va durar el seu recorregut pels carrers de Sant Celoni. Els darrers 19 minuts de la seva vida.
Per tot plegat, es tracta d’una narració que supera de llarg tot el que se sabia fins ara d’aquest mític i tràgic viatge, que era ben poc, aclarint-lo en més d’un 90%.
Ben atentament, Joan Ventura i Ballbé (extret de Rojo y negro)
Aquest acte forma par de les jornades en memòria i d'homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal
