El que està succeint aquesta setmana a les universitats és una mostra de la intensificació d’aquesta batalla, i dels arguments que les autoritats de torn estan disposats a fer servir:
- A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el rectorat va impedir, el dimecres, que el Comitè d’empresa del professorat i investigadors, juntament amb l’assemblea de professorat contractat, fessin una tancada per protestar contra l’aprovació d’uns pressupostos que, entre d’altres coses, comportaran més de 500 acomiadaments, degradació de contractes que ja són ara prou precaris i que els i les alumnes paguin més per uns estudis cada cop més massificats. El dijous a la mateixa UAB el rectorat va blindar la reunió on aquests pressupostos es van aprovar impedint als i les treballadores poder fer sentir la seva veu.
- Avui a la Universitat Politècnica de Catalunya la situació ha estat encara més descarada, quan desenes d’antiavalots han impedit a treballadors i estudiants recordar que l’aprovació del Pla de Viabilitat Econòmica 2011-2014 comporta privatitzar estudis i serveis, acomiadar treballadors/es i hipotecar el futur de la universitat com un servei públic.
- I també avui els mossos d’esquadra han assaltat la facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG) per agredir a professors, treballadors d’administració i estudiants que rebutjaven les retallades del govern d’Artur Mas
- Ja fa mesos que veiem com treballadors/es de la sanitat, juntament amb veïns i veïnes, defensen el nostre dret a tenir una sanitat de qualitat i universal. Les darreres setmanes hem assistit a la lluita d’estudiants i treballadors universitaris pel dret a l’educació també per a les classes populars. Ho han estat fent mentre els gestors del capital, ara amb la cara de polítics de CiU, ens sotmeten a una bateria de mesures encaminades a estendre el desànim, la por i la sensació de derrota en el conjunt de la població. Tot plegat sota la justificació que els facilita l’actual sistema parlamentari, on els polítics institucionals semblen fer de tot excepte explicar les seves intencions abans de les eleccions, i sota el pànic que han promogut amb l’excusa de la crisi.
-
Des de la CGT de Catalunya sabem que ens hi juguem molt, com a treballadors/es i com a veïns/es. Estem al costat de tots i totes les que lluiten, treballadors/es i usuàries dels serveis públics. Compartim amb ells el convenciment que no només és factible una sortida diferent a la crisi, sinó que també és absolutament necessària. La nostra tasca ha de ser, també, anar teixint punts de trobada entre totes aquestes lluites, tant necessàries i plenes de justícia. I ho farem. Malgrat les porres, les pressions i els acomiadaments.
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT). Comitè Confederal - Secretariat Permanent.
Vídeo de la càrrega a la Udg: